NO HO DIRÉ A NINGÚ

Un relat de: E. VILADOMS
No ho diré a ningú. A la Gemma que és la meva millor amiga des que anàvem a les monges i que ara està davant meu fent un glop de cervesa, tampoc.
Quan surto de classe d'anglès no és tard, però ja s'ha acabat l'hora punta i no tinc autobús fins al cap de molta estona. Cada dimarts i dijous m'arribo caminant a la cruïlla i faig dit. De vegades ni em cal estirar el polze, passa algú del poble que em reconeix i em convida a pujar.
Sembla mentida la quantitat de 127 que corren, de fet s'entén: és un cotxe petit per fora i espaiós per dintre, tampoc deu ser car ni consumir massa. Era beix o groc? El fanal de la cruïlla no fa gaire claror i es fa fosc aviat.
La Gemma obre la bossa i m'ensenya la faldilla texana que s'acaba de comprar, una midi cordada al davant amb una renglera de botons de metall; se la posarà amb unes mitges gruixudes i unes camperes.
Als vorals de la nacional, les naus industrials van prenent el lloc als sembrats, hi han fet un entramat de carrers que ja sembla un altre poble; de dia deu estar ple de furgonetes i camions carregant i descarregant.
Si no ho sap ningú, serà com si mai no hagués passat.
Al tauler de comandament, en mig de les caretes somrients d'un nen i d'una nena, hi té un sant Cristòfor. Papa no corris. Potser és deu anys més jove que el meu pare, vestit gris, ulleres de muntura prima, calbeja. Parla molt, sembla nerviós, fa de comercial que queda més bé que confessar sóc un viatjant. Es disculpa perquè abans no ha pensat a dir-m'ho, ha de parar un moment per recollir un paquet.
De l'edifici no surt més que una feble llum, deu haver plegat gairebé tothom. No triga, torna amb les mans buides. Ja han tancat, no et sap greu que hagi parat, oi? Li put l'alè, calent, llefiscós. Posa la clau al contacte però no arrenca, se m'acosta encara més.
Li podria explicar a la Gemma i afegir: sobretot no ho xerris, si a casa ho sabessin!
Em queda encara un cul de cervesa.
—Quan penses estrenar la faldilla nova? —Buido el got.
No ho diré a ningú.

#MeToo

Comentaris

  • Era d'esperar...[Ofensiu]
    deòmises | 03-12-2019

    ...que el teu relat fos seleccionat. Amb un estil suggeridor més que clarament directe, basteixes una història que cal mantenir en secret, inclús a la millor amiga. Vergonyant l'actitud de certs individus, uns espècimens que semblen pastats d'una altra forma a la que hauria de ser la veritable humanitat (aquella que també sembla que ha anat degenerant a marxes forçades).

    Bona feina, per descomptat, i gràcies per la felicitació. Ha servit per tornar a llegir el teu text i a gaudir-lo, a pesar de la cruesa.

  • Galzeran (homefosc) | 02-12-2019

    Segueixes en la teva línia, en podríem dir, rural, però bé és on tu vius, en les comarques d'interior, i ens narres els teus paisatges, que són els més coneguts i els ideals per explicar-nos aquestes històries que no tenen pàtria, passen a tot arreu, on dominen les zones industrials i els barris llòbrecs.
    Bona estil el teu Viladoms!

    Felicitats per, un cop més, passar a la final!

    I gràcies per seguir parlant-nos dels teus paisatges, mal que la història ens sigui dolorosa de llegir i mal que ens dolgui de comprendre.

    Ferran

  • Temps de secrets gairebé obligats[Ofensiu]
    rautortor | 01-12-2019


    Ens has tornat a dur per la memòria d’un temps en què els secrets, sobretot el que afecta a la teva protagonista, s’havien de guardar sí o sí, ja que, cas que es desvetllés, el resultat podria perjudicar més que beneficiar a la persona agreujada.
    La teva narració continua essent propera i senzilla, arrelada a una realitat molt familiar pels que transitem per la setantena.
    D’altra banda, has confegit un relat molt ben trenat i mai més ben dit. Has anat movent-te entre la narració dels fets i la trobada de les amigues, alternant els moments amb mestria.
    Benvinguda a la nova temporada. Ens anirem llegint. Sort.

  • Ben no-explicat[Ofensiu]
    Carme_ | 30-11-2019 | Valoració: 10

    Molt ben relatat, això que no relates.
    Malauradament aquest tipus d'atacs han quedat més tapats que castigats.
    Coincideixo amb un comentari anterior, de la MontseBlanc, en què resalta aquesta frase: "Si no ho sap ningú, serà com si mai no hagués passat". La segona part és mentida, mai serà com si no hagués passat. Per tant, més val que ho sàpigui tothom i l'home culpable quedi, com a mínim, assenyalat.
    Un petó.
    Carme.

  • montserrat vilaró berenguer | 26-11-2019 | Valoració: 10

    Ostres he quedat amb la boca oberta per aquesta historia, em recorda temps passats

  • Era així[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-11-2019

    “Si no ho sap ningú, serà com si mai no hagués passat.”
    De tot el teu magnífic relat, aquesta frase és la que m’ha fet més impressió. Perquè abans les coses eren així, que ningú ho sàpiga. Però tots sabem que “serà com si mai no hagués passat” es una manera d’autoenganyar-se, perquè la protagonista ho portarà amb ella per sempre més. Molt ben situat el temps en el que passa, la marca del cotxe, el model de la faldilla... Jo també recordo, fa uns trenta anys o més, algun “Nena, vols pujar? Que et porto...”, però jo era molt poruga, ni contestava... I ara m’esborrono de pensar que hagués pogut estar com la teva protagonista. I tinc ben clar que tampoc ho hagués dit a ningú...
    Molt bon relat.

  • Sense dir-ho[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-11-2019 | Valoració: 10

    Caram, aquest relat diu moltes coses sense fer-les explícites. És talment com la idea que crec vols explicar. Una realitat amagada molt propera, massa. Em sembla que demà és el dia de les dones maltractades i aquest relat nés un bon homenatge a totes elles. Una forta abraçada.

    Aleix

  • La raó de la força[Ofensiu]
    kefas | 23-11-2019

    Ens diem éssers racionals, però les nostres relacions no es guien per la lògica aristotèlica. És la força, encara, la que doblega voluntats en qualsevol àmbit de les nostres relacions. I hi ha algun àmbit, com en el de les relacions sexuals, que alguns encara contemplen amb la suficient ambigüitat com per intentar justificar el que és injustificable

  • Jo també[Ofensiu]
    Guiomar | 21-11-2019

    Em recorda un 600 de color verd i els seients pintats de verd amb pintura de portes. Anàvem dues. Quina merda de temps!
    La sort, que ho saps explicar tan bé...
    Felicitats companya!

  • Fins quan?[Ofensiu]
    Materile | 19-11-2019


    Diuen que som un país progressista, obert... la realitat està molt lluny del que es pretén fer creure. El teu relat ho delata sense dir-ho. M'ha agradat com descrius una situació ben trista i punyent. Fins quan les dones s'hauran de sentir culpables i ells innocents? Fins quan la justícia és injustícia? Fins quan...?
    Un relat molt ben travat i ben actual, ben escrit, com tu saps.
    Me n'alegro de buscar el temps per llegir relats dels amics relataires.
    Ens llegim el proper mes, a veure que sortirà.

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Petits secrets...[Ofensiu]
    brins | 16-11-2019 | Valoració: 10

    M'he quedat amb ganes de descobrir amb més detall el que amaga la protagonista...però, és clar, si a la Gemma no li ho vol explicar, per què m'ho hauria d'explicar a mi?Un relat ben travat.

    Bon curs relataire!

  • Doncs jo sí que ho diré![Ofensiu]

    Doncs jo sí que ho diré!

    Ho diré tímidament, amb tota la bona intenció del món.

    Tenint en compte que en els punts i apart no hi ha entrada de paràgraf, trobo a faltar un espai per poder respirar una mica.

    És que jo quan veig els escrits tan atapeïts, en pantalla, em costa fixar la vista, em costa de llegir.

    Feta aquest cometari de manies de persona gran —no em facis gaire cas—, continuo dient que m’agrada el teu estil.

    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

49 Relats

593 Comentaris

46864 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.