Amb el lluç penjant de la forquilla

Un relat de: Aleix de Ferrater
No té gaire gana, però tant si li agrada com si no, ha de baixar al menjador. Puré de patates amb pa cremat i lluç esmicolat amb salsa de ves a saber què; tots dos plats, freds. No és que li agradi menjar molt calent, però la fredor del sopar esdevé cada dia més insuportable. Li agraden els plats temperats, ni massa calents, ni massa freds. Però ara sap de primera mà què significa estar a la presó. Un fet tan quotidià com menjar, ha descobert que requereix d’una gran resignació. Malauradament, disposa de tot el temps del món per rumiar, tot es belluga molt lentament entre reixes. Pensa que una cosa és la resignació i una altra, ben diferent, és la temprança que li han recomanat els més veterans. “Com més t’esveris, pitjor per a tu”, no paren de repetir-li. El cap li recorda cent vegades cada dia aquesta maleïda frase. “Em resigno o em modero? No és el mateix”, es diu. Una cosa és acceptar les coses sense plantar cara, sense cor, i una altra ben diferent és analitzar-les, pensar-hi per la dreta i per l’esquerra, i arribar a la conclusió que és millor el que sigui, com menjar aquesta tediosa massa de puré, cada cop a temperatura més freda. Però és que tampoc pot fer una altra cosa; per més que es queixi, el menjar sempre serà fred. Encara se’n recorda de la primera vegada que va protestar i del somriure tallant dels seus companys. La resignació requeria no pensar, ser un budista; la temprança, ser budista i mig, és a dir, pensar per arribar a una conclusió no acceptable. Com s’ho faria? A la cel•la disposava d’un televisor, però ell necessitava una ràdio per escoltar “L’ofici de viure” d’en Gaspar Hernàndez. I això era impossible. Una altra resignació. Ara, mentre aguanta un tall de lluç amb la forquilla de plàstic ha arribat a la conclusió que és millor moderar els pensaments, ser conscient d’on és i mastegar lentament aquest trosset de peix que regalima.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • A la pell de l'altre[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 03-03-2018 | Valoració: 10

    Realment m'ha commogut el teu exercici de posar-te a la pell del que deu sentir i pensar qui es troba en la situació que, crec, pocs desitgem ni per les persones de les que, sense anomenar-les, tots sabem que parles ni, com és natural, per a nosaltres mateixos.

    No deixes de sorprendre'm noi!

    Una forta abraçada.

    Jordi

  • Budista i mig[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 01-03-2018 | Valoració: 10

    Hola, Aleix. Tant de bo puga ell resistir. Ningú no volem que aquesta situació s'allargue. Tampoc no sé fins a on arribaran amb la manca de comprensió que demostren. Les teues paraules són el fruit d'una reflexió oberta i honesta davant la qual no puc restar indiferent. Si més no, m'ajudes en les meues pròpies reflexions i estimules a seguir fent les coses conjuntament i lliures en la poca llibertat i pau que ens deixen. Gràcies per mostrar, per comunicar, per apropar-nos a ell.

    Felicitats per la selecció!

  • Aconsegueixes amb quatre paraules...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 28-02-2018 | Valoració: 10

    Aconsegueixes amb quatre paraules fer-nos veure la mesquinesa dels manaires que no saben ni volen convèncer... tan sol vèncer!
    Això és el que he “vist” al marge de la seva redacció.
    —Joan—

  • quantes reflexions![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 26-02-2018

    Per a quantes reflexions dóna aquest peix penjant de la forquilla! No voler, no desitjar, no pensar... i desitjar que el temps de reclusió sigui breu.
    Gràcies pels teus comentaris, Aleix.
    Fins a la propera Virtut!

  • Reflexiu[Ofensiu]
    Vicent Terol | 26-02-2018 | Valoració: 10

    Molt reflexiu aquest escrit, Aleix. La temprança davant situacions adverses. El missatge és extrapolable a altres escenaris. El text es llegeix de principi a final amb facilitat. Molt bé.

  • Un acte delictiu, [Ofensiu]

    no delinqüent. Em corregeixo jo mateixa.

  • M'ha vingut un calfred[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-02-2018 | Valoració: 10

    en pensar en les persones que han d'estar a la presó. Sigui perquè han comés un acte delinqüent o, ( i això és el més greu) per pensar pel seu compte i no comptar amb el pensament dels qui manen.

    Feia molt de temps que no entrava a RC. Et segueixo per Fb i sé que tenim una complicitat en quan a les nostres idees. I no dic res més.

    Com sempre has brodat el relat amb la teva empatia envers els més vulnerables i la teva solidaritat. Ets una molt bona persona, que és la floreta més important per a mi.

  • Loira Durban | 23-02-2018

    M'agrada molt que la temprança sigui ser budista i mig... Els coberts de la temprança no es trenquen mai, oi? :)

    Una abraçada i fins ben aviat!

    Marta

  • Reflexions[Ofensiu]
    lledarat | 22-02-2018 | Valoració: 10

    Bon relat, a vegades és millor acceptar la realitat que no donar moltes voltes al cap i fer pitjor l'estada en aquest cas. Espero que se li faci lleu.

    Salutacions!

  • punyent[Ofensiu]
    Endevina'm | 22-02-2018

    Una reflexió punyent aquesta, que fa dubtar de si la temprança toca aquest costat de la vida, la temprança obligada per una causa major, com és viure en una presó. Però a la vida, si et trobes en aquesta situació, aprens més coses que no creus, ni ho vols creure.

    Bona feina Aleix!

    Ferran

  • decidir[Ofensiu]
    Rosa | 21-02-2018 | Valoració: 10

    ...perdo fatla ortogràfica

    Rosa.

  • tempo en lloc...[Ofensiu]
    deòmises | 20-02-2018

    ...de temps. Disculpes.


    d.

  • Bona feina...[Ofensiu]
    deòmises | 20-02-2018

    ...una vegada més. Amb un temps tan lent com el que viu el protagonista del teu relats, la resignació, traduïda en temprança de tot plegat, és la mostra més tangible d'aquesta estada a la presó. No ens cal saber res més del reu, i això és un bon senyal.


    d.

  • virtut.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 19-02-2018 | Valoració: 10

    Quan no pots escollir no hi ha altra sortida que prendre's les coses, no amb resignació, sinó, amb filosofia, sobre la marxa. Trobo inusual, però encertat,l triar l'ambient d'una presó per a escenificar una virtut com és la temprança.

  • Un lluç a la temprança, si us plau![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 19-02-2018 | Valoració: 10

    La temprança és una virtut escassa en la nostre societat i un tema, des del meu punt de vista, difícil de plantejar, però, tu li has trobat el punt humorístic a la filosofia i a la realitat que ens envolta.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • Un lluç a la temprança, si us plau![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 19-02-2018 | Valoració: 10

    La temprança és una virtut escassa en la nostre societat i un tema, des del meu punt de vista, difícil de plantejar, però, tu li has trobat el punt humorístic a la filosofia i a la realitat que ens envolta.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-02-2018 | Valoració: 10

    Com sempre em sorpren la capacitat que tens d explicar sentiments en els llocs mes impensables. Segurament alguna vegada els ha passat pel cap .

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

189873 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).