Virtuts [7] O.A.N.G.G.

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
—Tina, saps en què estava pensant?
No, Natxo, però per mi tot el que facis estarà ben fet.
—Sí, ja ho sé! Serà millor... serà millor que no et doni gaires explicacions.
Ja saps, Natxo, que t’estimo tant…!
—Mira, Tina, t’anava a explicar que pensava muntar una O.A.N.G.G. però…
Una O.A.N.G.G.? Què és això?
—Una organització, sense ànim de lucre…
No, no m’expliquis res mes… t’estimo tant…!
—Doncs serà millor que no et parli d’aquesta Organitzaciò Anònima No Gastis Gaire.
No, no, no me’n parlis.
—Tina. Aquesta Organització serà per a ajudar les famílies amb menys recursos.
No, no, no m’expliquis res més.
—Serà una organització que subsistirà amb aportacions de gent voluntària i altruista. Una tercera part dels seus ingressos serà destinat a l’Administració...
I qui en formarà part?
—Tu i jo.
No vull saber res més. I... de la resta?
—Una altra tercera part es destinarà a ajudar gent exiliada.
Gent exiliada? A qui et refereixes?
—A nosaltres, naturalment!
Ai sí! No, no m’expliquis res més... I de la resta, què en faràs?
—De l’altra tercera part, un deu per cent el destinarem a ajudar famílies necessitades.
Només el deu per cent?
—Sí! A aquesta gent si els ho dones tot s’hi acostumen i no agraeixen res. A més a més s’ho gasten ràpidament.
Tens raó. Com sempre. Però això no ho podem fer nosaltres sols.
—No, i ara! Tindrem gent voluntària que ens farà la feina. Buscarem voluntaris entre la gent jubilada. I com que és una obra social, no cobraran perquè podrien perdre la pensió.
Oh! Natxo penses en tot... I del que sobra?
—El que sobra, com dius tu, el reservarem per si alguna vegada no arribem a cobrir les nostres despeses. Hem de pensar una mica en nosaltres.
Natxo que bo que ets! I mira, estic contenta que no m’expliquis res de res... T’estimo tant...!
—Sí, Tina. Jo també. A més a més, ja saps que m’agrada practicar la caritat de manera anònima... Que la mà esquerra no sàpiga el que fa la dreta.
Oh!
—...

——————
Escrit el dissabte 12/05/2018
Revisat el diumenge 13/05/2018 per Pilar Campmany i Piqué


Comentaris

  • Una bona explicació de la virtut.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-11-2018 | Valoració: 10

    M'ha alegrat molt haver llegit aquest relat, Joan, es sen dupte molt bo i té la seua importància, perquè les O N N Gs, fan per a ells molts diners, i cal tenir amb bona fe la virtut de saber correspondre amb dignitat.

    Una abraçada, Joan.

    Rafael Molero
    Perla de Vellut...

    -Quan tingues temps ja em llegiràs alguna cosa meua...
    Jo escric poemes en valencià i no faig relats com aquest teu, tan interessant.

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 18-10-2018 | Valoració: 10

    ... una crítica humorística molt ben trobada.


    Sergi : )

  • Ostres, que bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-09-2018 | Valoració: 10

    I quanta hipocresia! La reflecteixes molt bé perquè tens el caparró ple d'idees molt bones, de vegades surrealistes, com en aquest cas. Quin morro! Tot plegat, tots gastem més del que és necessari i, del que ens sobra, podríem ajudar els demés. Aquells que no han tingut la sort que nosaltres tenim. Però, suposo que ho dius per això, algunes ONGs i organitzacions més clàssiques s'han aprofitat de la bona fe dels conciutadans que donen, de vegades, el que poden per a ajudar els demés.

    Bon relat, company!

  • Ostres, que bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-09-2018 | Valoració: 10

    I quanta hipocresia! La reflecteixes molt bé perquè tens el caparró ple d'idees molt bones, de vegades surrealistes, com en aquest cas. Quin morro! Tot plegat, tots gastem més del que és necessari i, del que ens sobra, podríem ajudar els demés. Aquells que no han tingut la sort que nosaltres tenim. Però, suposo que ho dius per això, algunes ONGs i organitzacions més clàssiques s'han aprofitat de la bona fe dels conciutadans que donen, de vegades, el que poden per a ajudar els demés.

    Bon relat, company!

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Vaja, vaja![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-06-2018 | Valoració: 10

    Tot això em sona a un "déjà vu". El marit que s'empatolla tripijocs en forma de negocis altruistes i l'esposa que no sap res de res. Com que s'estima el seu marit... ella confiava en ell ulls clucs. La imaginació emprenedora d'alguns no té límits.

    Has amanit el teu relat amb els elements del teu estil personal, Joan, i ens has fet gaudir com sempre.

    Jo, al meu rotllo. Avui toca un poema reivindicatiu ( ja en van 20) per recitar a la plaça el dilluns entre cançó i cançó. Et revelaré el tema següent però no ho diguis a ningú: li toca al de la Pobla que volen fer ministre. I no dic res més, callo.

    Salut i petons a tots.

  • quina caritat!![Ofensiu]
    Endevina'm | 22-05-2018

    No, no ens barallarem Joan, a no ser que tu ho vulguis i faltaria que jo hi estigués d'acord. Vaja, que ho tenim magre!

    Però és allò que deia abans a un altre, que si he aconseguit fer-li creure que anava seriosament, ja el dono per bo el relat, que d'això es tracta, de fer ficció tan punyent i real que la gent es pugui arribar a creure que va de bo de debò.

    Bon final de curs, i tu amb els teus diàlegs engrescats mirant d'enredar la troca, i amb aquesta caritat mal entesa de la caritat pròpia. Però com s'estimen, tot queda bé i ben lligat, que mai no ens hem d'oblidar de la nostra felicitat!

    Fins al curs vinent Joan!


    Ferran

  • Inversió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-05-2018 | Valoració: 10

    No gastis gaire, inverteix en creativitat que tots en sortirem guanyant! Humor, realitat, imaginació, bons diàlegs, aquest còctel és finíssim! Ai senyor, on acabarem... Joan, una molt forta abraçada des de Ribes de Freser, i fins aviat!

    Aleix

  • Que bo![Ofensiu]
    brins | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Els teus temes són inesgotables, Joan, qualsevol idea et provoca una sana i enriquidora inspiració.Felicitats!

    Pilar

  • Bona idea[Ofensiu]
    kefas | 18-05-2018

    S’hauria d’incloure a la Constitució i als Manaments, no malgastaràs hauria de ser el dotzè, per cobrir tant la vessant material com l’espiritual, tot i que ara mateix dubto de quina és quina. O si n’hi ha cap que sigui espiritual.

  • Ben cert[Ofensiu]
    Materile | 18-05-2018 | Valoració: 10

    Apa, Joan! Aquesta vegada t'has superat. Un relat fantàstic amb una bona part d'humor irònic emparentat amb la realitat..Molt ben tramat i ben acabat. M'ha fet somriure, cosa que aquests dies em costa molt. Un bon final de curs!!!
    FELICITATS, mestre!!
    Una abraçada i unes quantes més!
    Materile

  • Un que ho té tot...[Ofensiu]
    deòmises | 16-05-2018

    ...ben empescat; l'altra que, gràcies a tant d'amor i altruisme, es desfà després de cada nou detall que se li explica. Tot ben regat per la ironia joangausachsiana... Bona tasca, company!


    d.

  • Els teus diàlegs[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-05-2018

    Aquests diàlegs i aquesta ironia amb la que pots explicar tots els temes. I tant que els coneixem aquest Nacho i aquesta Tina!
    Gràcies pels teus comentaris encoratjadors! Que faria sense ells?
    Fins al proper curs relataire, Joan!

  • Molt bona[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-05-2018 | Valoració: 10

    La caritat ben entesa comença per un mateix, aquesta parella ho enten be i per desgracia moltes altres ONG. M agrada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181687 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.