Viatjant amb el pare

Un relat de: magda
Ressegueixo amb l'índex la meva cara, fragmentada entre el vidre del tren i els camps interminables de gira-sols. L'altre costat de la finestra reflecteix el perfil del pare, amb el nas corbat i el barret que li enfosqueix els ulls. Em sembla endevinar un petit somriure cap al final de la boca. Sé que m'escolta i això em dóna una tranquil·litat que fa temps que no sento. Li explico que els nens ja caminen i algun, fins i tot, porta cotxe. Que la mare està com sempre, rondinaire i en plena forma. Que aquell presseguer del cantó del riu no ha florit pas aquest any i que a veure si fem un pensament i el donem de baixa... No cal que t'aixequis el barret amb aquest dit amenaçador, home, d'acord, ja ho veia venir mentre t'ho explicava, no el tallarem pas, no pateixis. M'esperaré un altre any, a veure si es decideix a fer alguna cosa de profit...

Hi parlo i cada vegada els camps de gira-sols passen més de pressa i les cares es van difuminant. Potser m'he endormiscat perquè em dono un cop de cap amb la finestra i un ensurt d'aquells blau-cel, de migdiada d'estiu, em recorre l'esquena de dalt a baix. Em frego els ulls amb punys tancats i mandrosos. Davant meu, en un seient de tren de segona classe, un nen amb samarreta blanca i gorra de mariner em mira fixament. Dormies amb els ulls oberts. Somriu de cantó i es toca la gorra amb l'índex de la mà dreta. No sé què m'agafa, però de cop recordo aquell conte sobre el nen vestit de mariner que volia fer la volta al món, però es va confondre i va pujar en un tren en lloc d'un vaixell. Resulta que el tren era màgic i només hi deixaven entrar ànimes pures, despullades de noms, armes, malalties, artefactes per mesurar el temps o altres desgràcies. El pare m'ho explicava, amb la seva veu serena, cada vespre, abans d'anar a dormir.
Quan jo era petita i ell era viu.

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    Magdala | 17-02-2017 | Valoració: 10

    Preciós viatjar amb el pare endins del pensament, viatjant amb tu. Un relat molt bonic, molt ben escrit i amb molta sensibilitat.
    Per cert t'he trobat buscant-me, ens diem igual... Jo Magdala, per no repetir

  • Tendresa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-12-2016 | Valoració: 10

    La tendresa d'aquest relat m'ha arribat profundament. Records i sensacions reflectides a la finestra del trren. Un amor i una realitat de vida. Magda, que passis un molt bon Nadal! I una forta abraçada.

    Aleix

  • Bonic[Ofensiu]
    Vicent Terol | 20-12-2016

    Al llarg del relat vas intuint que el pare no hi és en realitat, però això no altera la bellesa de la història. Ben narrada, amb un aire nostàlgic i el toc simpàtic del xiquet de la gorra. Bon treball!

  • M'agrada[Ofensiu]
    Fremen | 20-12-2016

    Sentimental i poètic. m'he quedat amb les ganes de saber el conte del nen que es va equivocar.

  • Feed back[Ofensiu]
    deòmises | 20-12-2016

    La darrera frase és el colofó per a una història bella i melangiosa. Llisquen les paraules com si anessin d'acord amb la cadència de la locomotora, que alenteix el seu ritme igual que la memòria per recordar millor.

    Aquest caire oníric i somniador que sempre tenen els teus relats fan màgia en un tres i no res.

    Potser caldria més extensió per seguir abocant anècdotes a aquest tren que, malgrat no ser màgic com el del conte que es recorda, fa camí per unes vies poc convencionals com són la nostàlgia i l'absència.

    Bona feina, Magda


    d.

  • Fantàstic[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-12-2016

    Bonic, poètic i ben escrit.
    Com m'agrada el teu relat d'aquest mes, Magda!

  • Literari[Ofensiu]
    berguedana | 19-12-2016 | Valoració: 10

    Escriure amb llenguatge bonic fa que les coses més simples adquireixin un rang altíssim. Això és el que has aconseguit, Magda. Felicitats!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magda

magda

42 Relats

100 Comentaris

14957 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
We are what we pretend to be, so we must be careful what we pretend to be.
Kurt Vonnegut