De joia, de joies

En català tenim el mot joia que tant pot ésser felicitat com un ornament, vet ací el fil conductor o gairebé final d'aquest relat, biogràfic?, que m'ha enganxat de totes totes per descriure no només la relació amical d'uns joves estudiants sinó també el moment històric d'un temps i un país que no vaig arribar a viure o si més no a ésser conscient per la meva edat de pàrvul, enhorabona! Nil.

Desenvolupes un relat molt entretingut i amb bona situació, sobre la joia.
La joia d'aquest relat és molt original i a més que és "biogràfica", fa que siga real.
Molt bon relat, Atlantis.
Enhorabona.
(Jo en tinc el poema "El sol de lluna pura" editat en la meua pàgina, ja fa dos dies). És molt curt. Si es ve de gust, pot llegir-lo quan pugues i tingues temps. Gràcies.
Salutacions cordials.
Perla de vellut

Quan he començat a veure tants personatges he pensat que seria un relat d'embolics. Però no, unes pinzellades de relacions entre amics ben escrites. Donaria per una novel·la, però és una feinada. M'agrada el to natural i desimbolt de tot el text, sembla que els coneguem de tota la vida al barri. Agraït per l'estona de lectura entretinguda!

...període sabàtic reptaire, vaig acceptar la insinuació de Prou bé i m'hi vaig presentar, in extremis, al seu Repte.

El van acompanyar diversos textos, un d'ells el teu relat. Les relaciona humanes ben a rocar, les unions o les sagetes distretes d'un cupidell un xic capriciós, com acostuma a passar... i enmig, la quotidianitat, els viatges en tren, l'època grisa del país. Una aura de melangia emana de cada frase, un ressò de Modiano en petit format (per l'extensió), una aturada en els detalls més normals, que també tenen la seva importància.

Bon text, malgrat que la darrera frase en parèntesi, que serveix per a explicar el motiu que la faci somriure, queda com mig aïllada o fora de lloc en la narració. Potser hauria estat millor encabir-la-hi amb una subordinada? Però no n'entenc tant. És una simple sensació personal i una opinió pròpia.


d.

La relació amorosa entre aquesta colla d'amics s'assembla més a una cadena tròfica que a altra cosa: tots preses i tots depredadors.
Encara rai que el relat s'acaba bastant bé, si no en un amor, almenys en una amistat profunda. Ben portada la relacional entre les joies reals i les metafòriques.

Un grup d'amics de la universitat ben avinguts, tot i amb l'embolic de qui li agrada a qui. El temps va fer que cadascú seguis el seu camí, però ves per on, la joia i en Pere es van retrobar per casualitat i va ser molt positiu. Un relat entretingut, original i ben escrit.

Salutacions Atlantis.

Rosa.