Sexe a la llum de la lluna

Un relat de: joandemataro

+ + Alluenta + +
+ + +
+ encisadora, al bell + ++ +
+ + mig de la negror, com un +
+
reflex movedís, fent-li al sol
+
la gara-gara, jugant + + +
+
+ a fet i amagar. + + +

Confident , entremaliada, pica l'ullet als amants i els envia fletxes d'amor tot encenent el desig. I la mar, sa bella amiga, ja nota la seva presència i tot sacsejant ses aigües li dóna la benvinguda i abraçant el seu reflex li regala suaus carícies. Les estrelles, petitones, l'acompanyen admirades i fent alegres pampallugues li segueixen laurèola fins que comença l'albada. I la parella d'amants entrellaçats de la mà, descalços , per la platja caminen protegits per les cingleres. Mentre ràfegues de brisa s'escolen pels blancs vestits, que translúcids insinuen els desitjos dels dos cossos que s'anhelen posseïr. I enjogassades es mouen entre les pells i el lli, com llengües vivífiques els freguen, despertant excitacions que es propaguen amb calfreds pels bescolls, per les esquenes, pels mugrons, pels seus instints i els posen de punta els cabells. I els sexes, que es cerquen , creixen sota la llum de la lluna i es troben allà on la mar llepa la terra humida, que aguanta les envestides, insaciables de passió.

Photobucket

Comentaris

  • Bonic i delicat poema![Ofensiu]
    Núria Niubó | 30-07-2010 | Valoració: 10

    Un poema sensual que enamora des del començament.
    Es com fer realitat un somni.
    La composició , el joc del colors i la fotografia harmonitzen molt bé amb la delicadesa que ens descrius la bucòlica escena.
    Un regal per als sentits.
    Felicitats Joan, no paris d'escriure.
    Una abraçada,
    Núria

  • Molt bonic...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 27-07-2010 | Valoració: 10

    ...aquest poema escrit com si fos una prosa (Ja t´ho vaig dir que em titllaries de boig) Donada la matèria tocada, aquesta vegada t´he de posar deures. Llegeix el meu DIPTIC. Que consti -pels mal pensats- que me´l van editar abans que el teu.
    Quasi estic per demanar-te que em deixis la fotografia. Una molt fresca encaixada.
    Jaume

  • Molt ben aconseguit[Ofensiu]
    Cendra de flor | 27-07-2010 | Valoració: 10

    Amb unes quantes línies has aconseguit descriure l'escena, amb tots els detalls i sensacions. Com si l'estès veient o més i tot com si l'estès vivint.
    Molt bo .
    Felicitats

    Cendra

  • Unes imatges de debò colpidores...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 26-07-2010

    ...de passió, de tendresa, de desig, d'amor, en definitiva, en l'univers primer que es va donar: el paradís.
    Un text tan curull de sensacions que captiva, amb un llenguatge encisador.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

423 Relats

2119 Comentaris

364194 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan