La solitud del poeta

Un relat de: panxample

*
De Safata de càrrega


Paraules que diuen, què, a qui, com, quant,
paraules d'emocions de sentiments,
il·lusions, de dol, de goig.

D'afirmació, de negació, de solitud,
de poeta ,sensible, ardent , critic,
amb rialles, amb singlot, sanglot amb llàgrimes.

Funàmbul, amb el ulls clucs,
equilibrista per la fina línia de l'avui,
d'un viatge per l'horitzó, d'anar i no tornar.

A cada pas, poc a poc,
vull deixar petjada, un petit rastre
d'històries d'amor, de vida, de companyonia.

--------o0o--------

Comentaris

  • Bon poema, panxample[Ofensiu]
    Xantalam | 25-12-2010

    M'agrada especialment:

    Funàmbul, amb el ulls clucs,
    equilibrista per la fina línia de l'avui,

    En aquesta línia fina escrita en cada vers, una petjada al vent, una il·lusió...

    Bon Nadal, Bon Any, els milllors desitjos per a tu i la família,

    Empar

  • Mmmmm[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 20-11-2010

    A mi aquest poema em fa una sensació estranya. Sempre he pensat que la poesia és sujectiva, i potser per això em dono la llibertat de interpretar els poemes talment com els sento.

    Sí que és cert que el teu poema, com diuen per aquí, em fa pensar en la solitud del poeta, però curiosament, i no veig una soledat absoluta. A mi em sembla que el poeta és ple de paraules, i que això fa pal·liar una mica la solitud. Com si es tractés d'una solitud no imposada, vital.

    Alhora, el poeta vol deixar la seva marca al món, històries que ens fan veure que realment no tot ha estat solitud. Són com dues vessants. La solidut que un poeta necessita i la companyia que també hi és quan fa falta.

    I de tot això, deixar-hi una ensenyança.

    Ja dic, una interpretació una mica personal...

    Bon poema mestre!


    Araçadotes.


    Salz.

  • Poèticament expressada...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 21-09-2010

    ...la solitud del poeta, aquest capbussament dins d'un mateix per ser capaç d'extreure la millor veu que resumeixi la vivència humana. Amb les paaules justes i precises, com les teves.

  • La vida del poeta[Ofensiu]
    Fada del bosc | 04-09-2010 | Valoració: 10

    A vegades soms una mica solitaris, necessitem certa solitud per escriure, tan mateix a través dels nostres escrits expressem molt i en certa manera moltes vegades ens despullem tal i com soms.
    Gràcies per recomanar-me'l de fet m'ha agradat.
    Aquest vers m'ha encantat:

    Funàmbul, amb el ulls clucs,
    equilibrista per la fina línia de l'avui,
    d'un viatge per l'horitzó, d'anar i no tornar.

    Igual que m'ha agradat el final amb la idea de deixar un rastre amb les nostres històries.

    La Fada

  • ha desaparegut la foto![Ofensiu]
    panxample | 26-07-2010

    però ara torna,
    Tapis de Tarragona, Miró Royo

    De Fotos destacadas

  • M'ha sorprès el títol...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 26-07-2010

    ...i m'ha encantat el poema. El motor del poeta és la necessitat de compartir les seves sensacions, emocions, la seva sensibilitat, com tu molt bé exposes? És això per al poeta una neccessitat?
    Aquestes són les preguntes que sorgeixen del teu poema, tendríssim, d'una ànima de poeta, sens dubte. I ens les respons amb el teu poema. Tot el que ens puguem preguntar, hi és dins.

  • M'agrada el títol i els contrastos [Ofensiu]
    Romy Ros | 16-07-2010 | Valoració: 10

    del teu poema...tot plegat el poeta marxa i després pot tornar o quedar-se en un viatge sense tornada. Sigui com sigui, els poetes tenen una visió molt peculiar de la "seva" realitat i per això el teu poema ens la mostra una vegada més. Enhorabona per aquest text que ens has regalat i he pogut disfrutar.

  • Poeta funàmbul[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-06-2010 | Valoració: 10

    D'aquest poema que comença amb tota una sèrie de contrastos ( dol i goig, afirmació i negació, rialles i llàgrimes ) m'ha encisat la imatge del poeta com un funàmbul en el viatge diari d'anada sense tornada , que amb els ulls clucs intenta mantenir l'equilibri sobre la línia de l'horitzó,.
    Tots fem aquest viatge, oi?
    I tots contemplem l'horitzó... cadascú el nostre... o el que un altre ens ofereix: Capvespre

    T'envio una abraçada de les que fan companyonia,
    Unaquimera

  • A vegades[Ofensiu]
    joanalvol | 14-06-2010 | Valoració: 10

    penso que la poesia és allò que ens obliga anar en cerca de paraules que expressin els nostres sentiments. És saber expressar certs estats de consciència que en el llenguatge ordinari no és possible. Al poeta li cal la solitud per retrobar-se.
    Joanalvol

  • i el poeta, ho escriu tot per ser llegit amb tot[Ofensiu]
    Marc Freixas | 14-06-2010 | Valoració: 10

    potser no tenim la certesa de totes les coses,
    però almenys ho deixem escrit on sigui
    per ser llegit,
    discutit,
    admirat,
    criticat,
    lloat
    on sigui... o sigui : amb tot


    el poeta
    ho escriu tot
    per ser llegit amb tot


    enhorabona panxample...

    gràcies pels teus comentaris
    i fins a la pròxima!!


    una abraçada literària

  • Un mot...[Ofensiu]
    brins | 12-06-2010 | Valoració: 10

    per a cada petjada, un vers per a cada sentiment. Crec que això és la poesia...i això és el que sent un poeta reclòs dins la seva solitud.

    En el teu poema descrius aquesta vocació amb expressions tan belles i innovadores com les pinzellades de la pintura que hi adjuntes. Felicitats!

    Pilar

  • el sentiment de solitud...[Ofensiu]
    joandemataro | 10-06-2010 | Valoració: 10

    és el que ens fa escriure i treure de dins tot allò que ens ennuega...
    bon poema panxample!

    una abraçada
    joan

  • Un poema que sorprèn[Ofensiu]
    Naiade | 10-06-2010 | Valoració: 10

    Gracies al teu comentari t'he conegut, poc a poc t'aniré llegint.
    M'agrada aquest estil d'escriure a mida que brollen les idees, mots que llegits a lentament et fan seguir el camí que tu els hi dones. Amb poques paraules descrius tot el que emplena la vida, el sentir, el fer, el desig, la intenció del poeta.
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de panxample

panxample

45 Relats

292 Comentaris

65953 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.

Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".

la calaixera