cabroneta

Barcelona,

13 Relats, 10 Comentaris
16843 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Vaig néixer i el món ja em donava l'esquena. El primer que va tocar terra nova fou el cul. En aquell moment no ho sabia, però el meu cul tindria rellevància política i, sobretot, social. De fet, agafaria més protagonisme que l'ésser sencer. Seria un cul amb personalitat, d'aquells durs, rodons i que sobresurten, bufo i mal parit, alegre i dolorós. Un cul que em portaria més d'un mal d'esquena i de cap.

Últims relats de cabroneta

Últims comentaris de l'autor

  • cabroneta | 07-11-2005

    M'ha agradat molt el poema del llenguatge mut. Quan l'he llegit, he sentit el pes de la llàgrima i afectes sonors de la llàgrima trencan-se

  • cabroneta | 14-06-2005

    Molt bonic això de plantejar l'amor com a germans siamesos un amb l'altre. A la practica, però, asfixia.

  • cabroneta | 09-06-2005

    si vols discutim quins són aquests "paràmetres totalment normals".

  • cabroneta | 05-06-2005

    Ets molt exagerat. Vaig estar a l'aeroport el dia després de sant jordi. Estava ple, era espectacular i tothom portava la rosa. Per mi el millor Sant Jordi que he tingut mai i amb companyia de les espanyes.