llegiu-me suau i amb humor

M'ha agradat molt el poema del llenguatge mut. Quan l'he llegit, he sentit el pes de la llàgrima i afectes sonors de la llàgrima trencan-se

a vegades la gent vol donar a saber la seva intl·ligència i la única cosa que fa és ridícul. Però tu ets una persona realment llesta i no fa falta fer res més que llegir els teus relats amb ganes d saber que ens depares!

continua aixi que jo et continuaré llegin!!

un petó

T'he llegit com diu el títol i se m'ha dibuixat un somriure juganer que ja fa estona que no desapareix.
Cada petit poema no té desperdici, és l'extracte d'una reflexió resumida; però tots junt i afilerats semblen saltar de branca en branca, de l'infinit al cap d'una puça.
No sé pas que els hi fas a les paraules, no te'n adones de que agafen vida pròpia...

Una abraçada plena de rialles!

Faig mirada d'intel·lectual
quan simplement sóc miop,
callo semblant intel·ligent
quan simplement no sé què dir
i no entenc de què em parlen.
Malgrat tot la bondat m'arriba
perquè tots som humans,
i amb la meva mirada miop
i la meva incomprensió
escoltem junts les nostres paraules,
i tot i què la vida em provoca vòmits,
mals de panxa i també em fa sagnar
els 'polvos' acompanyats d'estels i de paraules, encara ara em fan somiar...

Un petó Capdelín!

Leela

t'has passat, tio.....
jo em retiraré!!!
jejeje
una abraçada!
Sílvia

....jo hem quedo tallada, hem penso que et dire uns comentaris macos i els faig pitjor que ningú. Però bueno jo ja se lo que vui dir i tu amb la teva intel.ligencia estic segura de que te n'adones.

Una abraçada.

Maria Pilar.

aixi et llegiré.....
m'encanten aquestes definicions i petits comptes. guauuuuuu
gràcies