Terra estranya

Estranya, en terra estranya. Sense comprendre, sense sentir. Sense forma part. Inquieta per les imatges, amb un cor glaçat i el calçat estripat. M'interrogo pel fet de com pot ser, com és possible. Rascant-me el cap, busco l'explicació en cada racó, en les ombres que ens formen i ens fan present. En la recerca em perdo per un laberint de carrers amb noms llargs de senyors estranys, desconeguts i llunyans.

Em trobo amb tu, que terrestre, arreles profundament en aquesta terra i t'escampes pel llarg del carrer, repetint-te infinitament. És de tu que en cauen taronges i en neixen flors blanques que ho neven i ho perfumen tot. En filera saludes els vianants que ignoren la teva presencia menyspreadada per la cotidianitat. S'obliden de tu, prefereixen mirar al cel buscant quelcom de màgic i divi.

Amb sorpresa i incomprenció, es paralitza el món. Tot per un únic fi. Tancat i barrat per aquells qui no participen. Dono voltes i voltes intentant escapar, una sortida potser és possible, inutilment torno al inici, exausta, esbufagant. Pensant que han guanyat, que és inutil lluita contra tota una ciutat. La massa és imparable. El blanc, el groc i el vermell es tornen borrosos i reconfortables, semblen eterns.

Com folls, celebren el dolor. Es llaguen la nuca alegrement. Trepitjant cristalls, terra bruta i pedres ennegrint i sagnant els seus peus. Admiren el patiment, el degusten, l'acaricien, l'oculten sota disfresses de barrets punxeguts, el fan públic en pantalles cinematogràfiques a la intempèrie i el transformen en cera de colors que envernissen els carrers cèntrics quan tot ha finalitzat. Allà, un colom pagà i de la pau que, com jo, és distant a l'espectacle. El seu ull vermell em mira i en ells em veig reflectida. És un mirall i m'identifico amb ell.

De cop i volta, el decorat em sembla desfasat. Massa color per tant dolor. Massa festa per un Déu feixuc, vell i que no tots ens representa. A prop una japonesa fascinada per quelcom exòtic del festeig. Però, com tot allò llunyà és incomprensible, absent i mancat de sentit participatiu.
Massa estrany.


Sevilla
Setmana Santa 2005