El Viatge

Persones que entren. Persones que surten. Tot es desenvolupa dins una vida pròpia feta de metall i electricitat. Som l'aliment que el fa funcionar cada matí. El só de l'avís i les portes que es tanquen. Aquí fem vida. Deixem passions, tristeses, esperances, misèries, desgràcies, somnis, desitjos, enrabiades, alegries... Tot enganxat a les parets metàl·liques blanques i el seients blaus mentre el paisatge es dibuixa a cada parada i es desdibuixa a mida que l'abandona. Puc imaginar les espurnes dels cables elèctrics que deixa al seu pas.

«Vall Doreix, La Floresta, Les Planes.»

S'escorre el temps per la finestra entre la verdor veloç. El silenci dels lectors o d'aquells que deixen la mirada navegant al buit infinit ho inunda tot , fa que la fredor travessi la meva aparença de metall, s'incrusti dins dels meus ossos calcificats i la nostàlgia tregui el cap i m'esgarrapi com només ella ho sap fer. Quin país més gris, més sol...

«Baixador de Vallvidriera, Peu del Funicular, Sarrià.»

Terra de trobats i no he trobat a ningú. Sé a què ve aquest anhel de cada aturada. La bogeria de buscar quelcom perdut. Necessito trobar-me per ser sencera, la duresa de ser incompleta... Sóc una estranya. Vaig venir dins una bèstia així i a cada pam que corria anava perden allò que em constituïa. Cau el dit. Cau el peu. Cau el nas. Cau l'ull. Cau la boca. Cau el cor. Cau la son i el somni. Caic jo. No tornaré a ser completa fins que no desfaci el viatge.

«Muntaner, Gràcia, Provença.»

Des del formiguer ventral es construeix l'esperança i sembla que en cada parada (en l'entrà i el sortí de la gent) el cor torni a batega des de l'absència amb el desig fogós de trobar a través de la finestra al món perdut. En cada obra reconstruïda, la desil·lusió cobra força i apunyala sense pietat les entranyes. La propera, esperem la propera... I la realitat s'arrela dins les parets metàl·liques, lletreja amb precisió la paraula impossible que s'implanta el paladar i em deixa un gust amarg. Terra d'estranys, de carrers cimentats, de cel obscur, de bèsties metàl·liques, d'oportunitats parcials.
Tornaré...

«Barcelona - Plaça Catalunya. Aquest tren finalitza el seu recorregut en aquesta estació.»

... encara que avui no és possible.