M'ha agradat molt el teu escrit, i realment hi ha gent que pensàvem que eren amics però que al final ens deceben, precisament per aiXò, perquè costa molt trobar amics realment sincers, que ens apreciin pel que som, sense envejes ni mals rotllos...
No ens donem compte que l'únic que importa a la vida és l'amistat vertadera.
Però segur que la teva és molt valuosa.
Salutacions!

Primer que tot, gràcies pel teu comentari. M'ha fet molta il·lusió.
Segon, m'ha agradat molt el teu poema, ser mestre és una tasca molt complicada, t'ha d'agradar molt. Però ser pare també i realment els pares també són com uns mestres(encara que no cobrin per educar).
Seguiré llegint els teus relats!
Salut!

Hi ha gent que li costa ser feliç estant sol. Tots necessitem companyia, pero algunes persones no saben estar soles...
De vegades no saben com en pot resultar de divertida la solitud, de tant en tant...
Salut!

M'ha agradat molt el teu relat, m'ha enganxat de l'inici al final. Jo crec que el vertader amor mai s'oblida i quan stimes de debó, encara que es perdi `l'ésser estimat, aquest es manté sempre en el fons del cor i la memòria... Fins i tot en l'últim sospir s'hi pensa...
Felicitats pel relat!

M'agrada com escrius, amb molt de sentiment. Aquest tema sempe resulta emotiu, ja que quan penso en tot el que va haver de passar la gent durant les guerres i postguerres, l'exili, el fet de perdre-ho tot, la fam,... Per això farem bé en no oblidar, en no perdre la memòria i no girar l'esquena al passat.

Gràcies pel teu comentari!!! M'ha fet molta il·lusió!

Però, no naixem per estar sols, i ens costa estar-ne. hi ha diferents tipus de solitud... Jo prefereixo la triada, uns instants en soletat no fan mal a ningú...
Sobretot si en aquests instants puc gaudir de frases com les que escrius.
Ànim!

Un poema molt maco, en poques paraules: meravellós. Un plaer haver-lo descobrit. Gràcies.

M'ha agradat molt el relat. Que difícil és seguir vivint quan un amor s'allunya de nosaltres. Però el temps tot ho cura, coneixem més gent, ens tornem a enamorar,... Pq què és la vida sense amor? és com un pou sense aigua, una flor sense olor,...

M'han agradat aquestes reflexions. Estic d'acord, per mi som uns etersns descontents i no sabem apreciar tot el que tenim. No hem après a apreciar prou les coses que la vida ens ofereix i sempre volem més.
Endavant!