Cercador
Puc viure sense el teu amor??
Un relat de: Ainoa- Compartir:
Puc viure sense el teu amor? Puc viure sense sol, sense vent, sense cor? Puc respirar sense oxigen, puc somriure sense ànima? Puc ballar sense música? Puc passejar sense camí? Plorar sense llàgrimes...? Sí, si puc, perquè sé que el teu amor, només era el reflexe del meu, perquè sé que el teu sol, només era la meva mirada en la teva, perquè sé que el meu cor batega, vulgui o no, perquè sé que no és l'oxigen qui em fa viure, somric perquè tinc llavis i no els pots controlar, tinc ànima perquè la sento, puc ballar perquè puc crear cançons, encara que ara no m'ho sembli, puc passejar sense camí voltant pels boscos i descobrint nous horitzons, puc plorar però ara, sense tu, ja no tinc motius, ni llàgrimes que han de ser vessades.
Si, puc viure, tot i que ara no m'ho sembli, puc viure, tot i que no vegi el món, puc viure, puc fer-ho.
Hi ha un món, que no el vull, hi ha una vida que no és meva, no vull viure sense ell, res té sentit, penso aquesta nit, res té vida sense ell, només el vull a ell, al seu nom, al seus braços, la seva escalfor... però aquí resideix la grandesa del món, la màgia de la vida... per moltes llàgrimes que et concedeixi jo aquesta nit, la vida em farà un regal que jo ara mateix no sé valorar, el món farà que a cada llàgrima que vessi, ell giri un trosset sobre si mateix, i cada sospir perdut, empentarà la lluna, i així poc a poc, minut a minut, el sol sortirà, i omplirà de llum l'habitació, il·luminarà les teves fotografies que ja no seran fosques, plenará de color el vidre i junt el got d'aigua on he pres la pastilla per dormi i oblidar-te, es reflexarà l'arc de colors plenant les parets de màgiques formes i ombres que tot i recordar-me a tu, seran noves. Vulgui o no hi hauran milers de sols, milers de llunes, i centenars de mons que esperen ser contemplats i milers de cors que com jo aquesta nit ploraran...
El mòbil tornarà a ser un objecte més, i les fotografies es tornaran paper i es faran velles, i els carrers seran plens de gent, plens de històries que, com la meva esperen ser viscudes.
Espero... espero... i res passa, res.... t'estimo, t'estimo, t'estimo, això sona dins meu, t'estimo, l'estimo, ell, només ell, el cos et crida.... però les cames no es mouen, el cervell ha donat ordres molt estrictes, no us mogueu, aquest cop no, el cor crida i plora, una trucada, només una, deixa'm sentir la veu i penjar, ho juro... però les mans no es mouen... Un missatge, si us plau, suplica com si fos un condemnat a la espera de la mort, i realment si el cervell no fa res, estic condemnada a estimar-te... però no ho permetre, no deixaré que m'enfonsis tan ràpid, no deixaré, no, no...si no m'estimes, algú ho farà, si no vols tocar-me algun altre em farà l'amor, si no vols acariciar-me el cabell algú me'l raspallarà, si no vols que et faci el té, algú voldrà que jo li faci, i si no vols compartir la teva vida amb mi, només cal que ho diguis i marxaré amb llàgrimes als ulls, però amb força als punys...
Han passat dues hores, i em sembla que ha estat una eternitat, penso que ho estic portant molt be, quan encara no he pujat ni dues passes de la muntanya que ve ara, Déu meu, no podré, t'estranyo tan... tantíssim...t'estimo tan....i segueixen passant els minuts estranys...però jo provo de seguir pensant:
Si em vols, vindràs a buscar-me, si em vols, creuaràs el llac de l'orgull, si em vols, sabràs demostrar-ho, si val la pena lluitar per mi, ho faràs i si aquestes llàgrimes valen alguna cosa, aquesta nit mentre jo dormi, et cercaran i vindràs entre somnis a fer-me un petó, si Déu ho vol, demà al matí quan em llevi, estaràs a la meua vora, sinó que el Món es prepari, perquè de les cendres renaixeré costi el que costi!!!
Comentaris
-
Fantàctic[Ofensiu]Mar Vercher Nieto | 21-04-2012 | Valoració: 10
sols puc dir això.
-
si que pots...[Ofensiu]bohèmia | 29-06-2007
M'ha agradat molt el relat. Que difícil és seguir vivint quan un amor s'allunya de nosaltres. Però el temps tot ho cura, coneixem més gent, ens tornem a enamorar,... Pq què és la vida sense amor? és com un pou sense aigua, una flor sense olor,...
-
sense paraules..[Ofensiu]Perestroika | 30-12-2005
L'he llegit un parell de cops, i encara sento l'angoixa, l'enyor..i sobretot la força que despren.
Jo em pregunto el mateix, si podré viure sense ella.. i saps? T'admiro. Admiro aquesta força, aquest amor propi, perquè la meva resposta és un NO gegant que penetra dins el meu cap i dona voltes i voltes fins que les llàgrimes s'esgoten.
He estat jo qui li ha ofert el vitllet per marxar, he estat jo qui dolça però secament l'ha fet fora de la meva vida. I m'ha demostrat que m'estima acceptant la meva decissió. Però no enten que em pogues equivocar, que pogués cagar.la com tants altres cops he fet.
I ara s'ha allunyat de veritat, s'ha allunyat per sempre.
I dincs meu només aquesta frase..segon a segon, dia a dia, setmana a setmana... No puc sense tu!
Tan de bo pogués actuar com el teu relat, però jo sóc massa feble...
Gràcies per fer-me sentir tot això al llegir-ho!
I bona entrada a l'any nou!
Salut! -
Escoltant..[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 30-12-2005
El cantar de la luna oscura, de mägo de oz, preciosa cançó, que m'encata (i te la recomano)
he rebut el teu magnífic comentari. Moltissimes gràcies!
Avui m'has fet feliç :D
Jo et llegiré proximament, que ja he acabat de fer deures i d'estudiar.
Petonassos, i mil gràcies d'altre cop. -
queda ben clar que...[Ofensiu]Capdelin | 12-07-2005 | Valoració: 10
saps escriure i raonar... que tens una força brutal... que l'amor és de vegades confús... que vols però... que sents però... que el cervell, que el cor, que els ulls però els peus no...
el que sembla és que... al final no tot ho has de fer tu... ell ha de donar passes, moure fitxa, jugar, descobrir-se... sinó, tot quedarà en un monòleg tancat en una ment que somia, escarmenta, desitja, sospira, vol...
ets una artista!!!
una abraçada!!!
PD. referent al teu comentari sobre el meu poema "monòleg menstrual"... et diré que sóc un noi, que ha tingut la gosadia de tocar aquest tema, que vol experimentar i comprovar que no hagi cap tema que puguis excloure de la imaginació i de la poesia, per més de noies que sembli la temàtica... perdò si no he estat a l'alçada que es mereixia... però escrivint sóc dur, transgressiu i paranoic... -
" sense tu, ja no tinc motius "[Ofensiu]kispar fidu | 22-06-2005
Això mateix ho he pensat jo moltes vegades i encara ho segueixo pensant sovint... De vegades sembla que l'amor sigui l'únic motiu que em fa continuar volent viure... Sovint penso, que quan tot s'esborri... quan ja no pugui sentir-ho... res tindrà sentit...
Però si, tens raó: Puc viure sense el teu amor?? si, si que pots... tot i que sembli més difícil... però hi ha més d'una estrella que pot i sap brillar... si la que has trobat no ho pot fer per tu... segur que moltes d'altres n'hi haurà... i alguna et correspondrà!
(Seguim amb la teva setmaneta!)
Ciao!
Gemm@ -
COMENT[Ofensiu]Llibre | 21-06-2005
Renéixer de les cendres! Aquesta és la clau de tot el relat.
La narració ens evoca una absència. El buit provocat per l'allunyament de l'ésser estimat. I tot allò que implica aquesta mancança. El dolor, el plor, la tristesa, el neguit...
Però malgrat el deix de melangia que impregna el relat, a la meitat aproximadament, una altra veu s'aixeca per cridar que vindran temps millors, i acaba amb aquesta bella frase: de les cendres renaixeré costi el que costi!!!
Però no voldria passar per alt un paràgraf. Per a mi el més aconseguit, perquè diu molt sense descriure paraula a paraula els sentiments i les sensacions. Perquè mostra amb imatges tot el que es mou i remou dins de la protagonista:
El mòbil tornarà a ser un objecte més, i les fotografies es tornaran paper i es faran velles, i els carrers seran plens de gent, plens de històries que, com la meva esperen ser viscudes.
Fins la propera!
LLIBRE -
Renaixeràs, segur!![Ofensiu]OhCapità | 24-05-2005
(i ara sense cap falta), mmm, afegir només
un petó de trufa per vos!
OhCapità. -
Renaixeràs, sagur!![Ofensiu]OhCapità | 24-05-2005
Abans que m'oblidi, mmm, felicitats pel teu sant (acabo de veure la teva entrada al fòrum).
Un relat íntim. Un abocament de sentiments des del cor, des de la profunditat de l'ànima. unes preguntes inicials que intentes respondre des de la profunditat de la teva essència. Un final esperançador, renaixeràs des de les cendres, com l'au Fènix.
Mmm, sou un encant, un caprici dels Déus, ...
als vostres peus dolça donzella d'ulls blaus.
Un petó ben suau!
OhCapità.