Ser mestre

El que, jo, si et puc dir és que m'has "tocat", m'han agradat molt totes les explicacions, les he trobat molt atinades.
[La meva filla gra, és mestre!]
-Joan-

per la poesia i per ser mestre , per sort en ting
dues a casa , i sé que vol dir i significa .
Endavant !

Primer que tot, gràcies pel teu comentari. M'ha fet molta il·lusió.
Segon, m'ha agradat molt el teu poema, ser mestre és una tasca molt complicada, t'ha d'agradar molt. Però ser pare també i realment els pares també són com uns mestres(encara que no cobrin per educar).
Seguiré llegint els teus relats!
Salut!

Gràcies pels treus comentaris. ja veus un porta a l'altre.

Vaig llegint un a un treballs de tots els qui escriuen a relatsencatala , aquells que m'agraden - com aquest teu- els convido a publicar-los - també - a tribuna@guimera.info

coneixes Guimerà ?

has vist algun lloc la pàgina www.guimera.info ?

Doncs ens sentirem molt honorats de tenir-te entre les nostres " firmes"

El text en format word com annex a l'email, i la imatge del TEU MESTRE IDEAL, també com annex.

per endavant Gràcies

Antonio Mora Vergés
tribuna@guimera.info

que no tingui vertadera vocació, val més que plegui. Te a les seves mans unes ments molt tendres que s'han de tractar amb molta cura.
Un poema preciós, Joan, un dels teus que m'agrada més.
Una abraçada.
Nonna_Carme

I encara afegeixo més coses, jo crec que un bon pare és un bon mestre, assignatura, la vida.
D'ell s'aprèn a parlar, d'ell s'aprén a caminar, en fi d'ell s'aprén a viure.

Com diu la teva ultima frase:
"Pare mestre m'has fet ser".

Una altra salutació.
ullsblaus1

El que passa és que els nens que són educats pels mestres, un exemple ben clar com jo, no valorem la feina que fan. Ens pensem que els deures ens els posen per què ens tenen mania o perquè els hi agrada veure'ns treballar. Per això mateix ser mestre és díficil, per què els alumnes no et valoren la feina que fas.

Aquest és un relat preciós que explica totes aquestes coses i a més amb musicalitat i rtme.

Et felicito per aquest relatàs!

Salutacions.
ullsblaus1

Molt bé el teu homenatge a la feina de mestre.
Tinc dos fills en edat escolar i em cansen les constants crítiques gratuïtes que sento contra els mestres per part d'alguns pares, i molt sovint davant dels nens.
Com a tot arreu, hi ha de tot i força, però de tota manera penso que es mereixen el nostre reconeixement, i els nostres fills han de saber que valorem la feina que fan.

Un poema amb bons recursos expressius que denota, per damunt de tots, el gran amor de qui parla per la tasca que descriu: ser mestre és una feina que requereix coneixements, tècniques, planificació, avaluació contínua... però, com tu ben destaques, necessita una actitud prèvia imprescindible ja que es tracta d'una vocació personal.
Educar, ensenyar, és un repte individual i col·lectiu al mateix temps i per tant cal sentir-ho en la doble vessant.

No tinc cap adreça teva per enviar-te un muntatge visual que crec que t'agradaria... però de fet tot el que es fa palès allà visualment ja ho has deixat tu ben dit en el teu poema, pel qual t'he de donar l'enhorabona.

Tornaré, és clar, a llegir-te una mica més un altre dia...

T'envio una abraçada plena d'estimació,
Unaquimera

ser mestre és una professió poc valorada...un bon mestre dona part de si mateix en la feina de formar.
Per anar bé, l'entrega ha de ser total, aquí no valen mitges tintes, si l'emisari no es bo l'informació no arriba al receptor. I no és suficient amb ensenyar, s'ha de fer amb amor i il·lusió perquè l'alumne s'inpliqui.
Resultat: cada dia costa més trobar un bon mestre, ja que també els alumnes són cada cop més difícils.
M'agrada el sentit que li dones, amb els teus versos plens d'amor i comprensió, a aquesta noble professió.
Una forta abraçada!