Aquest coco que no para!

Com ho podria dir? No ho sé, però sembla que el que podria ser una filosofia quotidiana molt interessant per a tothom, és substituïda per excuses com el que anomenem problemes quotidians, que sovint ens els inventem nosaltres. Vull dir que la vida, segons la meva opinió, no té el nivell de qualitat que podria tenir si hi hagués encara que fos intermitentment una taula de debat sobre els problemes existencials de les persones.
Tenim per costum aixecar-nos al matí de mala gana perquè hem d'anar a treballar. Però no valorem el nostre treball. Al.leguem que ens produeix mal de cap. Hi ha més de tres quarts de món sense treball, és gent que donaria la vida per una habitació i una mica de pa.
Nosaltres donem una misèria a alguna O.N.G. per treure'ns de la consciència que el primer món es menja el tercer. Vull subratllar "per treure'ns de la consciència". Quina barbaritat! No ajudar ningú no vol dir ser un assassí o estar mancat de sensibilitat. La consciència és una cosa preciosa que tenim la sort de tenir i en canvi deixem que, en comptes d'aprofitar-la a ella, deixem que s'aprofiti de nosaltres.
I de la relació del que deia més amunt sobre una espècie de debat filosòfic amb la misèria en vull treure com a resultat una tercera cosa que a molta gent li interessarà però en canvi no disfruta: l'alegria de viure.
Si. L'alegria de viure sembla que només existeixi dins els contes de fades. Es pot arribar a un punt que ja no ho sembla, sinó que és així.
M'agradaria plantejar una reflexió que he fet fa una estona. Està clar que els significats purs i durs de la vida quotidiana fan que aquesta ens pesi molt. O sigui que vull afegir a aquest text una mica d'art, que crec que és necessari. Tenim un cervell, però quasi tots a casa també tenim una televisió, una cònsola, etc. Bé, de fet, jo no estic en contra d'aquestes últimes coses però em sembla que intuïu una mica a quin tipus de cosa em referiré, i aquí a qualsevol se li treuen les ganes de llegir. Però a qui hi tingui curiositat el convido a seguir.
La vida és un miracle. Ara penseu: "Però què diu aquest, que s'ha tornat boig?" No. O almenys, així ho espero ( jaja). La vida és un miracle perquè el món està a les nostres mans, a les mans dels països més desenvolupats (després veureu com ). La tecnologia no només serveix per construïr robots que baixin la persiana quan entra molt sol i fa massa calor. També serveix per reflexionar. Oi que no us agrada, parlar de política? Jo ho entenc, però us vull fer canviar d'opinió. La política la fem nosaltres cada dia. Els nostres menjadors i cuines són els nostres parlaments, i les nostres habitacions els nostres despatxos. Quin avorriment de cases, no? No! Podem decidir per nosaltres mateixos!
S'ha anat montant amb l'evolució de les civilitzacions un mite que no té nom perque seria molt trist, no és exactament hipocresia. És una mena d'equivocació per falta de riquesa d'idees gratificants. Per això a quasi ningú li agrada parlar de política. I tots caiem a la trampa. És la falta d'amplitud i de llibertat en els conceptes que formen les nostres vides. Quan algú es converteix en una persona adulta se li planteja un problema existencial. Però és culpa de les tradicions, i més concretament dels costums! La hipoteca, el fill no desitjat, etc. són drames que provenen d'aquest problema. Jo tinc un amic que ara és a l'Índia i que m'ha comentat quatre coses sobre aquell país. Jo mai he sigut a l'Índia, però ell no ha anat exactament a fer turisme sinó a aprendre de la gent d'allà. M'ha posat al corrent de quatre coses que em va saber resumir molt bé, i jo el vaig entendre perque sé que la seva essència com a persona seria qualificable de genialitat. Allà, la majoria de la gent prefereix ser pobra. És exactament el contrari del que passa aquí! Bé, anem al gra. S'ha d'anar molt lluny i molt ben preparat per entendre això de que la vida és un miracle. Però no ens podem quedar amb les ganes. Hem de saber que som en un país ric però hem d'admetre que els que tenim casa no podem dependre dels diners. La vida, així, no té sentit. Però per a la majoria de persones aquesta és la realitat. I si no li trobem el sentit nosaltres, no vindrà cap budista a casa nostra a explicar-nos el secret de la felicitat. El que seria més gratificant per a mi ara, és posar el meu granet de sorra de felicitat que posem a les vides dels demés quan escrivim a relats en català. Us vull animar a entendre que tots som persones i que, per tant, el secret no és tan lluny. Que tenim una bona dosi d'amor a la nostra disposició i que no som uns desgraciats, i que ens n'hem de beneficiar. Sóc conscient que no podem arrencar el cor als demés i menjar-nos-el per sentir l'amor, tot i que si que ho podem fer simbòlicament. Jo no m'he menjat cap cor en ma vida, però us asseguro que és exactament el mateix. Els cors de les altres persones no bateguen per a nosaltres normalment, però els nostres si. I el cor de la Terra també. Però hi ha una cortina grisa que ens separa de l'amor i que ens fa sentir odi. L'hem d'atravessar. I és tan fàcil com amb la cortina del balcó. Tenim un esperit hiperprofund que ens crida des de dins nostre. No hem d'aparentar res que no siguem nosaltres mateixos. Podem viatjar a l'Índia sense moure'ns de casa. Escolteu-vos. Hi ha quelcom que us amaga mil sorpreses. Són el vostre esperit, el vostre cor, el vostre enteniment... són aquí!!!
Abans he parlat de la tecnologia i de la sort que tenim de viure al primer món. Potser m'he desviat massa del tema, però crec que era necessari, doncs havíem de viatjar a l'Índia. Us confesso una cosa: jo moltes vegades em sento desgraciat, com sap la gent que s'ha llegit algun relat meu. Però és perque tinc una malaltia mental. M'està costant, però tiro endavant. A vegades se'm fa impossible, però tanmateix, tiro endavant. El que tenim a la nostra disposició no són els actors que surten a les pel.lícules, no són la fantasia dels vídeo-jocs. Però la tecnologia sí. Simplement ho hem d'entendre: no som aquí per viure de la tecnologia, però si per descobrir en ella el gran error. Abans us he dit allò de la política a les nostres cases. Ara es tracta d'ajuntar política, tecnologia i enteniment. No us dic que deixeu de mirar la tele, però mireu-la amb uns altres ulls. Hi ha molta informació que deixem escapar, i sobretot hem de ser crítics amb el que veiem i sentim. Quan estem mirant un documental, per exemple, veiem animals ( per exemple ). Pot ser que no ens interessi i que inútilment anem canviant de canal fins a desesperar-nos perque no trobem res que ens agrada. Però que no som conscients del que significava aquell documental? Doncs el mateix que uns dibuixos animats! S'ha de veure què s'hi amaga darrere. Potser són interessos polítics barrejats amb una associació ecològica. I els dibuixos animats un artifici que ha costat milions de diners i on s'hi ha util.litzat tota mena de material. És això, el que ens avorreix, que no ho hem fet nosaltres! Nosaltres som al sofà. Però l'hem comprat, no l'hem elaborat nosaltres. El mateix ens passa amb l'ordenador, amb la rentadora, etc. Però ara en som conscients. Us adoneu del canvi? Els que importem som nosaltres mateixos!
Tot això va dirigit a aquelles persones que es senten defraudades amb la seva vida i no saben per què, i, ampliant, a la gent curiosa per descobrir misteris. Quan ens hem adonat que el que importem som nosaltres, i que no ens representa tot l'estrafolari i boig món que ens envolta, podem també adonar-nos del gran ventall de possibilitats que tenim a la vida, i que aquí i allà som privilegiats, que la filosofia quotidiana és una aventura i que no mereixem ser obligats a la rutina social que ens imposen.
Per cert, estic a favor de l'ecologia i en contra de la pobresa.


Sergi