Feliç solitud

El silenci del temps passar, el tic tac del rellotge que allarga les hores. Sense ganes de fer res.
La tele apagada, els llibres tancats. El sofà em compren i m'acompanya.
Fora al carrer gent amunt i avall, alguns parlen, altres riuen, tots es mouen. Què fan? On van? Què pensen?
No saben el que es perden, malgasten la seva vida sota el sol d'una primavera que ja s'acaba. No saben gaudir del silenci acompanyat d'una bona dosi de soletat i monotonia. Ja s'ho trobaran, quan d'aquí uns anys mirin al passat i pensin "Si pugues tornar enrera intentaria fer això,…i allò…, no passar tant de temps amb els amics, … més soletat i menys companyia, que el temps passa massa ràpid per desaprofitar-lo d'aquesta manera."

Però aviat ho obliden, quan arriba el cap de setmanai els veig passar a tots ells, a traves de la finestra, i entren al pub de la cantonada

Molts cops perdo el compte de les hores que s'hi passen allà tancats…... En el fons em fan llàstima, però què hi puc fer jo,… ja s'ho trobaran…..

No semblen gens penedits de malgastar el seu temps. Pocs en saben de gaudir-ne com jo. Fins i tot diuen que molts, aprofitant els dies de festa o vacances, fan llargs viatges que poden durar dies i fins i tot setmanes, a uns llocs molt llunyans, d'altres més aprop, però sembla que no ho puguin evitar, necessiten "passar-s'ho bé" , … i d'això en diuen disfrutar de la vida! Però ja s'ho trobaran.

A la feina el mateix, tothom es saluda amb somriures, i s'expliquen les seves vides, i fins i tot n'hi ha que queden plegats per anar a dinar. D'altres queden en sortir per anar a fer un veure. Sembla que no sapiguin estar sols, ni els agradi tancar-se a casa. Ja veuran quan passin els anys i se n'adonin del que s'han perdut.