Sense tu...

Un relat de: bohèmia

Fa anys que te'n vas anar
Que ens vas deixar...
Però encara penso en tu,
en els teus somriures,
en com m'acariciaves els cabells,
en com em parlaves,
de temps passats,
d'amors i desamors,
de tota una vida viscuda.

Des de que no et tinc amb mi
han passat moltes coses.
Algunes alegres, altres molt tristes.
Han marxat éssers estimats,
he plorat per amors passats,
he rigut i he estat feliç.

Però, sense tu,
sense tu tot ha estat més difícil.
Per això, encara et recordo,
per què només em queda això: el teu record.
Desitjaria tant tornar-te a veure!
Ni que solament fos un segon.
Dir-te t'estimo un últim cop!

Per això avui t'escric,
aquí on ens assèiem juntes,
xerrant de tot, i em deies que
aviat te n'aniries.
I jo et deia que no, era massa innocent
I pensava que viuries sempre.
No podia imaginar-me la vida sense tu.
Però tenies raó, el càncer et va vèncer.
Tot i que vas lluitar, fins l'últim alè.
I ara, mentres t'escric, no puc aturar les
llàgrimes que em rodolen galtes avall.
Et trobo tant a faltar!

Hi ha moments en que no ho puc soportar,
Que no em faig a la idea de que ja no hi ets.
De que ja no puc recórrer a tu quan necessito
una abraçada o un petó al front
quan vaig a dormir o simplement paraules
tranquil·litzadores quan em preocupa alguna cosa.
Et necessito tant encara!

Miro el mar i m'arriben bocins de tu,
trossets dels dies a la platja,
dels teus somriures i de la brillantor
dels teus ulls quan relaxada i en pau
miraves l'horitzó i suspiraves...
Les petites coses,
Són les que ens fan realment feliç -em deies.
El mar era el teu paradís.
I escriure...
I el pare... Ell també et troba a faltar.
L'he vist plorar comptades vegades,
com el dia en què ens vas deixar.
Tot ell era un mar de llàgrimes,
encara que intentava fer el cor fort.

I avui, fa anys que et vas despedir
amb un dolç somriure als llavis,
mentres el meu cor es feia bocins.
Encara recordo la pluja que va caure aquell dia,
I la grisor del cel...
Fins i tot ell et plorava.

Però tot segueix, i he de viure sense tu,
Així és la vida! Almenys em queda el record
Dels dies amb tu, i només vull reviure els bons moments
que vam passar i això m'aproparà una mica més a tu...
Sempre t'estimaré! Allí on la vida em porti
dins el cor et duré, com el tresor més preuat.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer