Sobre la corda de la vida

Un relat de: Fada del bosc

Camino...
Ara un peu, desprès l'altre,
En cada pas balancejo intentant buscar l'equilibri
damunt una corda que es tensa Però no s'esquinça.
sobre la corda de la vida.

Voldria ser volàtil, lleugera,
simplement lliscar per la corda
però no puc.
tota jo estic impregnada
per una feixuguesa maldestre,
que em fa viure en la incertesa.

Aferrada a un esforç estèril
busco una referència,
un punt de viratge inexistent.

Abatuda per la desil·lusió,
continuo caminant,
ara un peu, desprès l'altre,
sense concebre
la inutilitat de buscar
el que rau dins meu.

Comentaris

  • Una meravella.[Ofensiu]
    Anna Rispau | 22-09-2010 | Valoració: 10

    Gràcies fada per aquest poema que m'atravessa el cor.
    Sovnt em sento així i has jugat amb les paraules i les imatges d'una manera tan magnífica que el resultat és impactant.

    Una forta abraçada amiga fada.

  • prioritats..[Ofensiu]
    Avet_blau | 10-09-2010 | Valoració: 10

    sovint mes pedents del nostre caminar
    que del paisatge...
    dels colors i olors de la vida.

    Esclaus del nostre aspecte o les nostres obsessions no mirem ni el camí ni el destí.

  • Enhorabona [Ofensiu]
    panxample | 02-09-2010 | Valoració: 10

    deliciós! em recorda la solitud del poeta.
    Em de continuar i no parar, esperant que el viatge sigui llarg, gaudint-lo.
    Avant i ben amunt

  • pero la vida es tossuda fada[Ofensiu]
    Marc Freixas | 08-08-2010 | Valoració: 10

    la vida
    s'aferra a tu
    perque no la deixis marxar


    hi ha un bosc
    no molt lluny de tots nosaltres
    on una fada
    passeja els seus poemes
    per a ser llegits amb ulls
    que respiren gracies a la lectura... la necessitem per sobreviure, es com un aliment imprescindible de l'anima

    no es contradictori, es benefici en estat pur, magia de valor incalculable... tossuderia al cap i a la fi


    i la salut
    poeticament parlant
    ho agraeix del tot


    pero la vida es tossuda fada

    s'aferra a tu
    com un aire dolç que podem respirar
    sobre la corda de la vida que tu ja has creat

  • és una corda fluixa?[Ofensiu]
    nuriagau | 08-08-2010 | Valoració: 10

    M'agrada la reflexió sobre la vida que ens has ofert. Especialment, el final del poema:
    "sense concebre
    la inutilitat de buscar
    el que rau dins meu."


    Enhorabona, Fada!

    Núria

  • Pas a pas, a poc a poc...[Ofensiu]
    Nefertitis | 07-08-2010 | Valoració: 10

    Fada...
    M'emocionen els teus escrits. Mentre els llegeixo és com si per un moment haguessis entrat dins meu i exposessis tot allò que sovint guardo i atresoro dins meu. Doncs m'identifico tant amb tu...

    No sé com t'ho has fet, però realment m'has captivat.
    Segueix escrivint, doncs penso que sovint en la poesia podem expressar tot allò que està present en nosaltres, bo o dolent, però que d'alguna manera necessita sortir.
    Et seguiré llegint.
    Molts ànims i pel que necessitis aquí tens una amiga.

    Una forta abraçada,

  • Preciós poema...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 06-08-2010 | Valoració: 10

    Llegint-lo m'hi he vist reflectida.
    Ens parles de la "corda de la vida" amb la saviesa i la sensibilitat de que és dur el camí, però en la metàfora d'aquesta corda que no s'esquinça, ens mostres la fortalesa d'un esperit lluitador, que abatut continua caminant , però desitjaria que aviat pogués canviar el missatge dels darrers versos:

    la inutilitat de buscar
    el que rau dins meu.


    Dins teu, hi rau quelcom meravellós, mai serà inútil buscar-ho , de fet ja ho has fet en aquest preciós poema.

    Felicitats i gràcies per tot Fada del bosc , no deixis mai de regalar-nos els teus sentiments .

    Una càlida abraçada,
    Núria

  • fràgil a voltes és la corda...[Ofensiu]
    joandemataro | 05-08-2010 | Valoració: 10

    i el caminar sobre ella es fa difícil.... però val la pena el risc
    una abraçadota des de nerja
    joan

  • Camina i camina [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-08-2010 | Valoració: 10

    Sento i ho sento dins meu una certa impotència en el teu Relat.
    Caminem sobre una corda o sobre un fil... i caminem i hi han caigudes emocionals... però a més de cames, tenim unes mans que s'agafen a la corda per no caure.
    Jo també camino sobre la corda de la vida.

  • disculpes per....[Ofensiu]
    Fada del bosc | 03-08-2010

    Vull demanar disculpes per la falta d'ortografia que fa molt mal d'ulls, l'accent del després.
    Quan ho he vist publicat m'he sentit fatal, ja que no puc tocar res, demano disculpes a tots aquells que els fa mal d'ulls com a mi.

    La Fada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fada del bosc

Fada del bosc

33 Relats

297 Comentaris

42060 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Visc dins un bosc,
un bosc d'emocions;
un bosc castigat per
les glaçades al hivern
i la sequera a l'estiu.
Un bosc on,
a la primavera
canten els ocells,
i a la tardor
cauen les fulles.
De fet...
només sóc una fada,
una fada que...
s'emociona amb les paraules.

lafadadelbosc@gmail.com