AIGUA DE LLIMONA

Un relat de: aurora marco arbonés

AIGUA DE LLIMONA

La llibreta dels poemes
roman amb les tapes closes
des de fa ja moltes llunes.
Avui l'ha obert temorosa,
batecs de neguit al cor.
Xarrupa aigua de llimona
mentre mira el full en blanc,
eixorc, ni un alè de vida,
estèril, ni un pensament.
Torna a xarrupar del vas
i posa els ulls en el groc
lluminós i pur del cítric.
Suren les peles per l'aigua
fresca, confort de l'estiu.
Sense conreu, la llibreta
badalla braços oberts:
ni una guspira d'enginy
ni una idea creadora.
La ment, mandrosa, ho intenta,
s'esforça per esforçar-se,
s'afanya per afanyar-se
Amb el llapis a la mà,
que recolza la barbeta,
bada observant la beguda
temptadora, seductora,
amb tocs de sol caribeny,
de gandules, de palmeres
i platges de sorra fina.
Tanca el quadern finalment.
"Demà serà un altre dia",
pensa mentre agafa el got
i es beu l'aigua de llimona.

AURORA MARCO - 11 JULIOL 2010



Comentaris

  • Quina aigua més bona![Ofensiu]
    Unaquimera | 21-09-2010 | Valoració: 10

    Tancat el parèntesi de les vacances i la desconnexió de la xarxa que comporta l'estiu que ara acaba, he decidit avui dedicar una estona a la lectura de les darreres creacions dels meus autors predilectes; per tant, he vingut corrent, corrent ( estic encara amb la llengua fora! ) fins el teu espai, i he tingut la gran alegria de veure que hi havia... no una, sinó tres novetats!
    Sense que serveixi de precedent, perquè massa ordenada no ho sóc, decideixo començar per la primera, seguint l'ordre temporal en què vas enviar-les.

    Ha estat una bona elecció ( sospito, però, que qualsevol lectura que hagués triat, hagués resultat boníssima, tractant-se de poemes teus! ) ja que he trobat encisadora aquesta Aigua de llimona.

    El poema té una identitat de senzillesa, sense pretensions, que el fa de seguida entranyable. No per això descuida la qualitat: ni el ritme, ni la cadència, ni el lèxic, ni la proporció són arbitràries, sinó mesurades amb cura i amb encert.

    Quin goig llegir-ho i tornar a llegir-te, Aurora!

    Esperant que l'estiu hagi estat bo per a tu, t'envio una abraçada de retrobament,
    Unaquimera

  • la llimona[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 11-08-2010 | Valoració: 10

    La limonada àcida com el poema que has escrit, desprèn olors d'estiu i un agridulce màgic que deixa transparentar la mandra de les muses.

  • Bonic poema estiuenc[Ofensiu]
    Núria Niubó | 01-08-2010 | Valoració: 10

    De la llibreta al cor, del cor a l'aroma i al daurat de l'aigua de llimona.
    Ens transportes amb fresca inspiració, badada la llibreta, adormissada la inspiració, el llapis sura sol pel full en blanc i ens dibuixes l'escena amb la serenor del moment.
    La teva "Aigua de llimona " ha refrescat el meu esperit.

    Un bell i fresc poema estiuenc.

    Gràcies Aurora per les teves paraules i per ser-hi sempre.
    Una abraçada de tot cor,
    Núria

  • Vaig ,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-07-2010

    tot seguit, a preparar-me una gerra d'aigua de llimona a veure si belluga una mica les meves neurones i inspira un poema tan deliciós com aquest. Fa cinquanta- cinc dies que no estic gaire bé i tan sols tinc ganes de llegir una mica i fer algún comentari.
    Enhorabona, Aurora.
    Petonets.

  • Àcid, dolç i refrescant[Ofensiu]
    nuriagau | 25-07-2010 | Valoració: 10

    Amb l'acidesa i la dolçor de la refrescant aigua de llimona ens transmets la sensació de set d'inspiració. Un poema en què tan sols ens comuniques allò que el poeta realitza per tal d'intentar crear un poema. I només així, amb senzillesa, aconsegueix crear aquest text que ens has ofert.

    M'ha agradat, especialment:
    "s'esforça per esforçar-se,
    s'afanya per afanyar-se"


    Enhorabona, Aurora!

    Núria

  • Aigua de llimona inspiradora[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-07-2010 | Valoració: 10

    Sorprenent aquesta aigua de llimona contemplada.
    M'ho apunto ! M'agradat, docns sembla que no dius i dius i molt.

  • quan dorm l' inspiració[Ofensiu]
    Avet_blau | 24-07-2010 | Valoració: 10

    sovint passa,
    la llibreta es eixuda,
    la tinta s' esborra i seca,
    no surten les paraules...
    i si surten, no encadenen sentiments,
    i cal esperar amatents,
    a que la vida ens doni un bri d'aire,
    i d' inspiració.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250823 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.