Les gàbies de les pedres

Un relat de: Avet_blau

Les gàbies de les pedres

Hi havia un pais molt llunyà que tot era de pedra,
N' hi havia de tots colors, formes i textures, i un gran riu que el reseguia i les banyava, i baixava indiferent cap el mar.
Un dia hi va arribar un ocell, agosarat riu a munt, i en no trobar ni un sol arbre va preguntar al riu, on son els arbres ? Jo viuria en aquest pais si tingues bons arbres per niuar i menjar.
Mai n' hi ha hagut d' arbres aquí!. Va contestar el riu.
L' ocell, enamorat dels colors, va pujar, repetidament pel riu, portant en cada viatge varies llavors, fulles i herbes que repartia per les esquerdes de les roques, pels replecs sorrencs del riu i sota la neu toba.
L' any seguent , ja va trobar petits plançons creixent per tot arreu,
Va reforçar els seus viatges amb mes llavors i fulles, que com nius dipositava en llocs on la pluja hi deixava la suor.
En pocs anys el riu era una serp de colors i vida, varen arribar ocells i animals i repoblant tot el riu.
Les roques, celoses dels seus colors varen protestar i volien expulsar els intrusos , ho varen intentar arrosegant per l'aigua pedres perque arranquesin l' herba i els arbres,pero els petits arbres, van resistir i varen tancar les pedres en gàbies de pedres, que encara avui trobareu en molts revolts del riu com presoneres dels seus celos.


Comentaris

  • Un conte deliciós[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-07-2010 | Valoració: 10

    És nota que ets un gran amant de la naturalesa
    pel to poètic que utilitzes per a descriure-la.
    "On la pluja hi deixava la suor". Magnífic!

  • Un gran missatge[Ofensiu]
    nuriagau | 06-06-2010 | Valoració: 10

    Amb aquest conte ens estàs transmetent molt més que una història de pedres i ocells: un gran missatge.

    Gràcies per aquesta faula, Avet_blau!

    Núria

  • La vida brolla a pesar de tot[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-06-2010 | Valoració: 10

    Quina alegria tornar a rebre un comentari teu i a més, en arribar-me fins el teu espai, trobar noves publicacions...

    Començo avui per la darrera publicada i trobo una fantàstica història fantàstica ;-) que transmet esperança.

    T'envio una abraçada plena de vida,
    Unaquimera

  • Una símbol bellíssim [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-05-2010 | Valoració: 10

    que ens demostra que la constància i la unió poden fer miracles.
    M'alegra tornar a veure't per aqui, Avet_blau.
    Veig que tinc, encara, dos relats teus per comentar : "Dins la burka" (jo també trobo que és una peça colpidora) i "La meva amant"(preciós poema) però és imposible comentar tots els relats que m'agraden.
    Una virtual abraçada.

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 30-05-2010 | Valoració: 10

    bonic relat i suggestiu, la natura és meravellosa i tu ho plasmes aquí... et felicito
    et convido a veure un curtmetratge que es diu " El circo de las mariposas" i el poemaque he fet inspirant-me en ell. espero que t'agradi..

    poema: La papallona sense ales

    una abraçada encaixada
    joan

  • Quina història més bonica![Ofensiu]
    llacuna | 30-05-2010 | Valoració: 10

    Tant de bo els ocells i els arbres lluitessin junts per les seves llibertats! Els uns arrelen i els altres volen, però en certa manera es necessiten, aquí ho hem vist.

  • Quina història més bonica![Ofensiu]
    llacuna | 30-05-2010 | Valoració: 10

    Tant de bo els ocells i els arbres lluitessin junts per les seves llibertats! Els uns arrelen i els altres volen, però en certa manera es necessiten, aquí ho hem vist.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

705 Comentaris

116336 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors