SPICA

Un relat de: Libèl·lula
Un dia, ves a saber per què, sens fica una idea al cap, l’anem barrinant i, el pitjor de tot és que, cada cop ho tenim més clar, fins que s’acaba convertint en un desig irrefrenable o, pitjor encara, en una obsessió, digueu-li com vulgueu, el cas és que...

M’ho he rumiat molt i al final he decidit marxar a Spica.
Encara no sé ben bé com ho faré, aquest tipus de viatges fan de mal projectar.
El que sí sé és que n’estic ben farta de la terra, això ja no és el que era, ni de bon tros.
Aquí està tot podrit i el pitjor de tot és que tothom ho sap i ningú no fa res.
Fins ara, això pensava jo, havia trobat un lloc, un racó inventat i fet a mida, com un porxo en el qual podia estar aixopluc, lluny de perills i radiacions adverses, però ja se sap, aquesta mena d’indrets, i més si són inventats, tenen els dies comptats. D’entrada sí, semblen una gran cosa, però a la llarga t’adones que no són més que un projecte abocat al fracàs, just, com si diguéssim, una excusa covard per sortir temporalment del pas, ja se sap, els humans som els únics éssers de la terra capaços d’inventar-nos una mentida i creure’ns-la nosaltres mateixos.
Em sento fora de lloc, perduda, aïllada, ja no sé ni qui sóc. Em miro al mirall i el que hi veig no sóc pas jo, bé, sí que sé que sóc jo, però no em reconec.
Està tot tant tarat que si ens aturéssim i ho penséssim un xic ens moriríem de por, però és clar, qui està disposat a admetre que té por? Si tots som una colla de valents que traiem pit i parem l’altre galta cada cop que ens bufetegen sense raó.
Dels vint i tres cromosomes que ens pertoquen a cadascun dels humans més de la meitat estan deteriorats, alguns estan “tocats” i la resta, els que encara estan sans, que són poquets, per molt que s’hi esforcin han perdut la batalla, aquests, pobrissons, tenen just en el nucli gravada a foc la data de caducitat, com els iogurts.
La terra és un maleït forat negre, el IC 10 X-1 al seu costat és com un cul d’ampolla.
Total, que foto el camp.
He sentit a dir que per viatjar a més de 200 anys llum del sistema solar, i jo, tot s’ha de dir, pretenc anar molt més enllà, et fiquen dins d’una màquina que et desintegra tota, quedes, si fa no fa, com el polsim que es desprèn de les boles de Nadal quan guarnim l’arbre. Després, quan arribes a lloc, en el meu cas a Spica, es veu que et recomponen peça a peça, o ho intenten; a saber si estan preparats per fer-ho bé. Sigui com sigui, tant me fa, m’és ben igual, qualsevol cosa serà millor que veure com a aquest món se’l menja poc a poc el càncer de la intolerància, la falsedat, la mentida, la covardia i la por consentida.
Així doncs, a reveure a tots.
Us desitjo unes molt Bones Festes de Nadal i Any Nou, encara queden dies ho sé, però el cert és que no en tinc ni idea de com aniran les comunicacions allà on vaig, per si de cas, queda dit.

Comentaris

  • T'agafen ganes[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-01-2012

    d'anar-hi uns quants junts i fer alguna cosa nova.

    De fet, si algun dia et pots tornar a comunicar amb nosaltres, ens diràs com ho estàs passant? i si hi podem anar uns quants? i com ho hem de fer? Tindrem un cau on dormir? es dorm a SPICA?

    Ens manquen tantes coses diferents de les que ens proposen els que manen que tu ja ho veus, noia, les coses s'estan posant molt magres en aquest planeta. Sols ens queda desitjar-te un bon Spicatge i que ens ho expliquis.

    Ferran

  • un tomb per la galàxia[Ofensiu]
    Avet_blau | 17-12-2011 | Valoració: 10

    doncs tambe tinc triada una petita enana vermella, la >estrella de Teegarden> per alla la patria d' Aries; apropet: a nomes 8 anys llum de viatge.
    es un solet molt mes petit que el nostre, quasi amagat, pero crec que hi ha un planeta blau i verd... precios.

  • Records a tothom[Ofensiu]
    Pau Mora | 14-12-2011 | Valoració: 9

    Jo vaig ser-hi fa poc i si fa no fa estan com aquí. Ara és mala època per anar-hi, millor passat festes que els preus baixen molt.

  • crohnic | 14-12-2011

    Ja ens faras saber com ha anat el viatge i si t'han recomposat bé... Si és així, m'hi apunto!
    M'ha agradat el relat, et manté encuriosit durant tota la lectura... Un text ben fantasiós amb una dosis important de crítica social...
    Molt bones festes!!

  • Si arribo a temps: Bon Nadal![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-12-2011 | Valoració: 10

    Abans que marxis cap el planeta llunyà et desitjo un molt bon Nadal. Potser allà també el celebren. Si arribes bé, fes-mho saber i explica com és. Potser a més d'un ens agradaria... o no. M'ha agradat descobrir-te i llegir la teva prosa de fantasia, de reflexió alhora i de bon ritme narratiu. Veig que tens també poesies, gènere que també practico i m'encanta. Per tant, a llegir! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats

42 Comentaris

15409 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.