Les claus de nacre.

Un relat de: Anna Rispau

De ben petita escoltava embadalida les històries de mar de l'avi Tianet. M'asseia al seu costat, vora la llar de foc, mentre la tramuntana xiulava fora i els vidres tremolaven enfredorits.
De totes les històries, la que sempre em va captivar va ser la de les claus de nacre.

Així em parlava l'avi: "Quan sentis que tot trontolla i que la vida es desferma, busca les claus de nacre. Quan arribi el moment, sabràs on les pots trobar. Mentre les busquis, somriuràs com si et fessin pessigolles i també ploraràs, perquè no serà fàcil aconseguir-les, però no defalleixis, mai no t'aturis, tingues els ulls ben oberts perquè cada instant serà un regal."
I seguidament, amb els seus ulls de mar espurnejants, em descobria els poders de les meravelloses claus: "T'obriran les portes dels somnis, et regalaran un ram de pedres precioses, sentiràs el cant de les sirenes ressonant ben endins, et donaran força per suportar qualsevol esbotzada, tocaràs les estrelles i et saludaran els dofins, em veuràs navegar a l'horitzó, per sempre més el mar et quedarà gravat a la mirada i el teu cor bategarà com l'onada…" L'avi Tianet afegia cada cop un nou poder a les claus però sempre acabava dient, amb un murri somriure dibuixat en el seu rostre solcat d'arrugues: "I quan et trobis a recer respira a fons i mira´t les mans".

El temps implacable es va anar escolant pel rellotge de sorra, la veu de l'avi es va apagar i jo, immersa en el món de la immediatesa i de la pressa , poc sovint podia aturar-me per escoltar la tendra veu dels records d'infantesa, endreçats a les golfes de la memòria i tancats amb unes màgiques claus de nacre.

Però arribà un dia que caminant per la platja deserta vaig contemplar com una ràfega de vent esgavellava un abandonat castell de sorra. Em vaig adonar que la meva vida es desfermava de la mateixa manera, vaig caure de genolls a la sorra i vaig plorar desconsoladament, mentre sentia la veu de l'avi dient: "Recorda les claus de nacre". Vaig mirar al meu voltant, "on devien ser?". Vaig triar un lloc arran d'aigua i vaig començar a gratar la sorra. Aviat el vent m'havia eixugat les llàgrimes i les onades fent-me pessigolles i acostant-me la tendresa del passat, m'arrencaven somriures melangiosos. Gratava i gratava, tan sols trobava esquelets de curculles escantellades i bocins de cargols esberlats. Un a un els meus dits els resseguien per si les claus de nacre amagaven. Però no era així i seguia excavant i excavant la sorra. Les mans em sagnaven i les llàgrimes s'escolaven galta avall, però no defallia, seguia gratant i gratant.
De sobte, una onada immensa em va embolcallar i arrossegar, quan vaig obrir els ulls vaig entendre que era a les entranyes del mar. Les algues em lligaven els peus, nedava entre esculls de corall, acariciava les estrelles i perseguia els cavallets de mar. Estava envoltada de silenci fins que a poc a poc una màgica melodia creixia i em bressava mentre una dolça son m'embriagava. "El cant de les sirenes…" vaig pensar i després… tot es va apagar…res no puc recordar…
Quan vaig obrir els ulls em vaig trobar arrapada a una roca. Els últims raigs de sol m'enlluernaven i jo buscava espantada la meva platja. No la vaig saber trobar però a prop vaig llambregar una cala arrecerada i el meu neguit es va calmar. Va ser llavors quan vaig descobrir el que m'envoltava: El sol abans d'anar-se'n a dormir deixava un escampall de diamants damunt l'aigua. que es tenyia de mil tonalitats, i em regalava un ram d'ametistes, turqueses i maragdes.
Les onades esclataven contra la meva roca en mil brots d'escuma blanca. Notava com la roca em transmetia el seu coratge i cada esbotzada esculpia el meu cor, fent que cavalqués desbocat sense por. L' escuma i jo, tot jugant, omplíem l'aire de rialles.

Quan les onades es van calmar, em sentia feliç per tot el que havia viscut i amb els ulls inquiets i encuriosits vaig buscar l'horitzó i una vela blanca hi lliscava. "Gràcies avi!" vaig xiuxiuejar.
Quan vaig apartar els ulls amarats de llàgrimes de l'horitzó, vaig veure dos dofins que saltaven i amb les seves aletes em saludaven.
Amb totes aquestes emocions ben guardades vaig arribar a la cala. Asseguda entre les pedres, vaig notar que el meu cor bategava com l'onada i portava gravat el mar a la mirada. Llavors vaig recordar les paraules de l'avi: "I ara, mira't les mans". I quan ho vaig fer no em podia creure el que veia: les meves mans lluïen com el nacre, amb preciosos reflexes irisats. Les curculles i cargols, el mar, tot el que havia tocat, havien convertit les meves mans en el tresor anhelat. Vaig somriure: Les claus de nacre havia trobat!!!.

Tingueu sempre al cor la història de les claus de nacre, no deixeu de creure en elles, el seu poder és a les vostres mans i us obriran les portes dels somnis.

Comentaris

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • Hola Anna[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 22-12-2010 | Valoració: 10

    A la fi m’he pogut endinsar pel reeixit conte infantil “Les claus de nacre”. És encisador i d’allò més ben narrat, amb un lèxic ric que revesteix una història tendra i plena de saviesa. Sens dubte és un conte molt seductiu i d’aquests que agraden a tothom, tant és l’edat; fins i tot el títol sedueix.
    Enhorabona! I ja que hi sóc, Bon Nadal!

  • Més que un conte...[Ofensiu]
    Naiade | 16-12-2010 | Valoració: 10

    Poc a poc vaig llegint el nostre “Garbuix de contes” . Les claus de nacre, les he llegit i rellegit,i m’ha portat records de coses que em deia el meu avi ( com en sabien de la vida...) Més que un conte és com una joia per guardar i anar rellegint, cada cop que perds el rumb per aconseguir trobar de nou el camí i encarar la vida.
    Em fascina com saps transmetre sensacions i sentiments que intueixo a flor de pell
    Gracies Anna per aquests mots tan ben trenats, ets una gran escriptora.

    Una forta abraçada
    Naiade

  • un conte de creixença[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-12-2010

    de com pots anar al fons, i de com pots tornar a surar, de com has d'escoltar les paraules d'aquells que t'estimen, i fent-los-hi cas, gaudir d'un camí més ple d'esperança i d'altres coses positives, sempre mirant endavant.

    A la presentació vaig llegir el consell de l'avi, perquè com ja et vaig dir, és l'ànima de tot el llibre, perquè aquest llibre, n'estic convençut, anirà lluny, malgrat no sembli que el sol l'haurà d'escalfar molt de temps.

    Ets una bona poeta Anna, i escriure contes, tant sols és posar-s'hi.

    Una abraçada.

    Ferran

  • Hola, Anna![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 06-12-2010

    He quedat bocabadada amb el conte del teu avi. Tot ell respira saviesa, tendresa, lluita, amor. L'has escrit amb el cor i et dono les gràcies per compartir la clau de la felicitat.
    La resta del comentari te'l voldria fer presencialment, Anna. Resulta que som veïnes, vivim al mateix carrer de L'Escala a una distància mínima!!! Estic contentíssima, emocionada i desitjosa de conèixer-te.
    Fins ara mateix, Anna!
    Un petonet

    Mercè

  • panxample | 25-09-2010 | Valoració: 10

    Amè, ric, distret, tendre, màgic i blau.
    Un plaer llegir-lo
    Avant

  • què bonica història[Ofensiu]
    joandemataro | 21-09-2010 | Valoració: 10

    i què ben explicada, desprèn tendresa i màgia... et felicito i t'agraeixo el teu contacte tan proper i amable
    salutacions
    joan

  • la pell de nacre...[Ofensiu]
    Avet_blau | 21-09-2010 | Valoració: 10

    preciós i tendre,
    amb la melangia que nomes un cop de tramuntana pot donar.
    En aquets dies serens en que el mar te un blau
    clivellat d'escuma blanca.

    Xavier
    ( el nen de l' Escala )

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


Valoració mitja: 10