Detall intervenció

RPV 151: TESERAC

Intervenció de: ambre | 28-11-2010

Teserac
Un cub de quatre dimensions amb un nom bonic

He llegit que amb LHC podran demostrar l'existència de dimensions adicionals.
Podriem estar vivint en un món de 11 dimensions espacials!

Això, a part de ser el somni de qualsevol API
(pis de .1E-10 metres^11 moolt centric)
jo, ho trobo molt poètic.
Ara que puc descriure'm sobre 11 dimensions
per fi puc trobar un lloc inegable
per l'ànima, l'eternitat
i tots els déus de tots els temps,
fins hi tot podria haver-hi prou espai per el meu ego.

Encara que a mi particularment em preocupa el temps,
ja va dir Einstein que només era una il·lusió molt tossuda,
pot no harve-hi temps a la cinquena dimensió?
o queda relegat a una intangible 12 dimensió?
jo hi penso cada cop que tinc pressa ...
i he arribat a la conclusió de que
es pot relativitzar el temps, però no la pressa.

Per acabar d'inspirar els dubtosos podeu buscar el flatland de Edwin Abbott, o repasar l'obra d'Escher o buscar al youtube la teoria M o de cordes ...

Temini divendres, 3/12/10 a les 20h

I ara a inspirar-se extradimensionalment

Respostes

Oda a totes les dimensions d'un cos.
Jere Soler G | 29/11/2010 a les 15:40

[Respondre]

Enllà del punt,
ni amunt, ni avall,
enllà.
A cada punt,
on cada punt
s'està.
Endins, potser,
però no ben bé.
Enllà;
la inflor emergent
per un espai
lligat
a un tot ignot,
potser infinit,
o no.
Fins a onze diu,
el savi, i riu.
I el boig
brandar de brins
enllà dels plecs
més fins;
on el petit
forat se'n va
del punt;
no pas amunt,
ni avall, ni enlloc;
ni lluny.
Que gran que és el
tot el que hi ha
al forat
immens de ca-
da mos de buit
i temps.
Ja veia jo
el buf dels vents
del cap,
vers més enllà
dels gels del pol
surant.
I els meus ulls cecs
a l'ombra del
real.
Som el besllum
del sol que llu
rotund;
enorme esfe-
ra de contorns
de fum.
Enllà d'aquí,
però aquí també;
profund.
No entenem res
i anem negant-
ho tot.
Veiem sols llum,
car tot és fosc
i ocult.
De l'univers
xuclem sols el
perfum.
Creient que no
hi ha res
enllà dels mots.
Enllà hi és tot
hi és tot
hi és tot
hi és tot.

Quàdrupla aritmètica
deòmises | 29/11/2010 a les 22:32

[Respondre]

Torno als vèrtexs del món

d.

I. Obituària

Retorno als vèrtexs del món,
A aquelles passes que, entusiastes,
Endegaven un camí on calia
Erigir noves torres en cada albada.

I trobo paraules en silenci,
Esbossos de poemes sense llegir,
Com cadàvers que esperen sepultura
Entre les ruïnes òrfenes de l'oblit.

On confluiran la tendresa sincera
I la bufetada de milers de tones
Que tatuarà el turment en la galta?

On, si la paraula més freda i crua
És emparada per la boca que oferia
Besos càlids contra temporals marins?

*

II. Quòniam

Retorno als vèrtexs del món.
Adopto la trigonomètrica ignorància
Per fer meves les arestes que s'estenen
Davant dels ulls miops i perplexos.

Irrompo en ponts de paraules mudes,
En guspires d'un foc que malda per encendre's
Mentre el delma la munió de perquès.

Entendré els jeroglífics que em brinda
La vida -missatges encriptats que desxifro
Massa tard- l'entrellat que mou els miralls
En aquest constant joc de reflexos?

O m'engolirà la pròpia niciesa, la paràlisi
Pretèrita que, inamovible i immòbil, enrigideix
Els membres amb rèmores de feixuc sobrepès?

*

III. Resquícies

Retorno als vèrtexs del món.
I m'adono de les resquícies que he deixat
Ancorades en un port que no em desitja.

I sorprenc tota gota de rou en les tiges
D'una espiga malalta com la meva existència
Que regalima fins desaparèixer en el no-res.

Demanaré clemència a qui em sotmet
A continu judici, a qui ignora els batecs
D'un cor que només necessita carícies
Per seguir endavant, en lloc de calitja?

O seré serè equipatge per a l'embalum
Que és la memòria quan no es vol el llast
D'uns records que només serveix
Per corcar el demà amb allò que no s'ha desprès?

*

IV. Cosmogònica

Retorno als vèrtexs del món.
I m'allunyo de la principal raó
D'haver començat un nou poema.

Geometria nua, traços perfectes enmig
D'un espai que ha de conquerir la paraula
Perquè les matemàtiques han fet la resta.
Però només tinc mots per a l'anatema.

Aquesta sentència que m'ha exclòs d'un cosmos
Que creia tenir entre les mans, i assolir
Una nova dimensió, potser desconeguda.

He sabut preguntar però no respondre,
He comprès els ocasos però no les albes,
Ni tampoc els senyals lluminosos. Resto
Davant del cub sense mots, com la musa muda.

* * *

d.

Dimensions
joandemataro | 01/12/2010 a les 12:16

[Respondre]

Pobres primitius cervells,
en ple segle vint-i-ú
encara divaguen confosos
entre línies, superfícies i volums
en espais imaginaris
sobredimensionats.
Són cervells desorientats.

Potser tot és més senzill,
potser massa complicat
I si canviem perspectives,
i si aixequem massa el cap ?

Potser tot és més planer,
Potser no cal ni comprendre-ho
per arribar a ser feliç.

RE: RPV 151: TESERAC
Elau | 01/12/2010 a les 20:10

[Respondre]

Potser, en el futur, caldrà una lletra reposada
i escriure sense gaires comes, ni punts,
per presentar un desig o justificar un cas.
Quan cal descriure una imatge
amb ànima de postal antològica,
cal que cerqui paraules
com cel, cos, blau, somriure,
i deixar córrer els adjectius
o no pensar-hi gaire.
Al cap i a la fi, potser sí que tot és u
i el meu anhel, en els meus llavis
o en una cançó,
també compta fins a onze dimensions
misteriosament vectoritzades.
És elemental, la vida.
Potser per això no ens n'adonem,
mentrestant.
Una nota: Sol.
He pensat la nota Sol,
però ara vull el repòs,
deixar de banda l'adjectiu,
és clar que sí,
tornar a la consciència més bàsica,
potser al silenci,
potser a la mare.
Al cap i a la fi, potser sí que tot és u.

Títol: Al cap i a la fi.
Elau | 01/12/2010 a les 20:42

[Respondre]

Dies perduts
dracmagic | 02/12/2010 a les 00:03

[Respondre]

Aquests són només
dies sense imatges,
dies perduts,
nits amb la foscor a la gola
pesant com l’acer
i la ceguesa dels ulls.
Resto quieta perquè passi el fred,
les hores de l’hivern,
la llum esgrogueïda dels espais buits
esperant allò increïble,
un lleu somriure
impossible,
tossut en la seva esperança.

compte, ambre!
Xantalam | 02/12/2010 a les 18:59

[Respondre]

Hi ha dos poemes (rnbonet i solstici) publicats sota un enllaç, amb el canvi de format és fàcil despistar-se!

ok !
ambre | 03/12/2010 a les 10:50

[Respondre]

Gràcies, ja els incloure ...

Dimensions
Xantalam | 02/12/2010 a les 19:05

[Respondre]

Traspasso el llindar
últim del mot,
entreobro, a palp,
una paraula,
m’escolo entre dues
lletres menudes,
penetro, silent,
pel trau obert del mirall.
Des de l’altra banda
manuscrita del reflex
puc veure, irreals,
absurdes,
totes les imatges.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

RPV 151: TESERAC

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats