Els secrets de la làmina núm. 24 (RPV52)

asombrós aquest mix entre relat i versos, amb tota la imaginació que cal i més. M'ha resultat tant versemblant que, al arribar al final, he hagut de recordar que ja avisaves a la introducció. Realment podria ser real, i seria fins i tot bonic que la història fos realment aquesta, però en definitiva, el que compta és hem pogut llegir uns versos magnifics.
Una abraçada

...les creacions on la realitat i la ficció es confonen, o més aviat es fonen. Com en aquest maxipoema teu, al qual atorgues també un caràcter de text narratiu i informatiu. Integres gèneres i tipologies textuals i crees bellesa a partir del domini formal de tot plegat. Què més es pot demanar?
Un petó.
dp

Tal com et vaig dir, és un poema que sobta i et deixa sense paraules.
Admiro la manera que tens de posar-te dins la pell d'una altre persona i la facilitat que amb que indueixes al lector a creure que ho va escriure ell.
La meva enhorabona guanyador

Així de clar Lluís...
Ja no sé fer-te més afalacs. M'afegeisc humilment a tot el que han dit els companys, i encara reste bocabadat de veure l'esplèndid poemari que enllestires (amb història inclosa) pel Repte Poètic que ens va proposar Leela.
Que continues amb aquesta inspiració.
Veig que la Musa desdentada es va recuperar amb escreix...
Una forta abraçada!
FRANCESC

deo, tens una imaginació brutal.
Et superes a tu mateix amb aquesta història i m'agradaria saber el domini que tens de la llengua germànica, o si és un farol, ja que jo no hi entenc un borrall en aquella llengua, a part de dir "Eine grossen bier", o "eine kleine bier", poca cosa més.
Molt ben estructurat, fas un aiguabarreig de relat i poesia del que en surt francament guanyador, i merescudament guanyador del repte.

Felicitats!

Una abraçada

Ferran

He de confesar que per un moment vaig pensar que era veritat la història amb que introduies els poemes ... Mentre anava llegint s'anava difuminant la història, mentre entrava en els poemes notava la salsa de la introducció, en acabat el regust era genial ... Molt ben cuinat !!

Et reinventes, inventant un alter ego, botànic i alemany, i neixes un poeta diferent, fragmentari i i tot com es mostra en aquest divertit joc quasi-espeleològic. Tot i que alguns termes inconfusiblement "deomítics" et delaten, el joc és efectiu i resulta així un text que fa del poema un nucli espargidor d'externes comunicacions i suggestius camins paral·lels.
Una abraçada,

franz

totalment d'acord amb el comentari de la gypsy!!! (el comentari com 'deu mana' l'estic fent encara :-))
Publica, participa a premis amb cara i ulls que tens molts numeros per guanyar amb aquesta musa incombustible que et fa treballar a altes hores a la matinada!!!!!

Moltes felicitats per aquesta col·lecció de poemes i per tots els altres!

què vols? que els demés pleguem?
Perdona, però et trobo un xulillo total que abusa dels pobres poetillos.
Escolta, publica, collons!, que això no val!


(t'estimo)