parapent...

Un relat de: teresa serramia

Ornada amb litúrgia de paraules,
convoco: niu, espai i vol.
I vaig cremant la por en les brases
subjugades del misteri
quan el meu visc m’estimba
en l’espadat de la impotència,
llançada al buit del dia
sens mans per acollir-me,
sense tendresa per amar-me.

Em calen les ales de l’amor.
Sense elles, el vol seria en va.
Ara mateix no sé si les duc posades.

Potser faig parapent





Comentaris

  • ambre | 14-05-2011

    Ben tornada!!

    he de reconeixer que l'he trobat a faltar !!

    Ultimament no entro sovint, però quan hi entro hiha emocions fortes.

    Em fa molta il·lusió poder llegir els teus poemes.

    Moltes gràcies
    !!

  • Materile | 04-04-2011 | Valoració: 10

    Em calen les ales de l’amor.
    Sense elles, el vol seria en va.
    Ara mateix no sé si les duc posades.

    Potser faig parapent

    Teresa, i a mi m'agrades totes les teves metàfores que diuen més que les paraules als llavis perquè obren una finestra que ens fa veure i intuir moltes coses, sentiments amagats: belles paraules bells sentiments.

    Una abraçada,

    Materile

  • bonics versos teresa[Ofensiu]
    joandemataro | 04-04-2011 | Valoració: 10

    expressats amb gran bellesa, et felicito
    gràcies pel teu comentari als meus "manaments", estic d'acord amb el que dius
    una abraçada plena de rosada per estovar la roca suaument
    joan

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.