Em van mossegar

Un relat de: Grocdefoc

Em van mossegar. Em van mossegar fins que vaig perdre quasi del tot els sentits.
Sentia, dins la meva inconsciència, el rosec d'unes dents malvades, la fredor d'uns llavis gelats, la humitat d'una llengua rasposa, la xuclada intensa d'una aspiració potent.

Jo era la víctima d'un atac imprevist i m'havia d'abandonar a un destí desconegut per les conseqüències.
Més enllà de les mossegades, intuïa una avinguda celestial, tota daurada, tota lluminosa, tot em semblava immens i enlluernador.

La meva respiració descompassada es tornà a poc a poc compassada, seguint el descontrol ferotge de les dentegades per acabar dins d'un ritme espasmòdic però molt més assossegat; així, el dolor ja no era tan intens, sinó que, de mica en mica, fins i tot l'anava percebent plaent, de dolça submissió, com si la laceració continuada em portés a una nova percepció del cos i de la ment.

Em van mossegar de tal manera que, entre el blau del cel i el negre que s'obria davant meu, sense poder veure el color dels ulls de l'ésser que m'atacava, hagués preferit la mort sobtada abans d'haver-me d'enfrontar a l'origen d'aquella bestialitat desaforada, d'aquella presència sense formes definides, d'aquell volum que s'engrandia a cada mossegada, com si del meu cos extragués el líquid necessari per anar-se inflant... i el suplici més terrible és que no se m'empassava sinó que es delia de nou, a cada mossegada, per sentir la meva tendra, delicada, exquisida carn.

Un sotrac em va tornar a la realitat, i vaig recordar els últims instants abans de la primera mossegada: el terrabastall profund, l'immens soroll de trencadisses, els paisatges que anaven canviant per moments, les valls s'alçaven i els boscos se separaven enmig de la visió d'un cicló, d'un tifó, d'un gran terratrèmol... fins que de sobte, de dins dels caus sorgiren els dracs que ho mossegaven i ho destrossaven tot, i jo, un més entre la gentada desconcertada, corrent esverat cap a cap lloc concret, havia caigut dins la gola immensa d'un tiranosaurus.

Comentaris

  • fantàstic[Ofensiu]
    panxample | 02-07-2010 | Valoració: 10

    la descripció del plaer, al deixar-se devorar, donar-se al goig, al entregar-se al deliri, al descontrol, fins perdre els sentits.
    la teva mossegada m'agrada.
    enhorabona
    avant

  • diga'm estrafolària ...[Ofensiu]
    Clidice | 22-02-2009 | Valoració: 9

    ... però el que menys m'ha interessat era qui et mossegava. Ara el que sí que m'ha semblat excel·lent és com has descrit les sensacions físiques de la mateixa. Realment l'has quadrat, el final no era necessari, perquè el que importa és la mossegada. Parafrasejant-te: un relat que pot ben ser una gran metàfora, no hi ha un "tu" subjecte, ni un origen necessari de la mossegada, el protagonista és la mossegada mateixa, allò que et desperta i que ben bé pot ser una mossegada física, real, com una mossegada moral, espiritual, com pot ser un malson ... Et felicito de tot cor :), contràriament com t'ha comentat algú, això no és una competició, si ens agrada escriure és que ens agrada llegir i, per tant, trobar un bon text, sempre és d'agrair :)

  • ambre | 13-02-2009

    Aix!! aquest tiranosaurus trencant l'encant d'una bona metàfora... veig els vèrtexs oposant-se com en la pintura de la biografia, l'arlequí que espera el seu moment ... en un esclat "centrat" on jo diria: dispersa ....

    Però he de dir que en els meus relats hi tan o més tiranosaurus com en aquest, i que t'agraeixo els consells i els cometaris ...

    Una mossegada (fluixeta)

  • molt bé noia!![Ofensiu]
    raniita | 30-01-2009 | Valoració: 10

    aquest relat a estat molt bé m'agradat molt la teva manera d'expressar els sentiments de la protagonista, el moment de la mossegada i com sentia el seus llavis freds! està genial, però segur que si llegeixes un dels meus voras que son molt millors! xD!


    deeeeu(L)

  • Sí, senyor![Ofensiu]
    rnbonet | 26-01-2009

    Curt, condensat, com totes les bones històries. Concís en les magnífiques descripcions, mesurades, amidades amb tacte. I amb un final sorprenent, que t'agafa de sobte, quan ja estàs dins de la gola del monstre -ups, perdó!, de la narració.
    Salut i rebolica!

  • És original, i bo.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 24-01-2009 | Valoració: 9

    M'agrada bastant el relat. Té originalitat, és curiós això de la mossegada del Tiranosaure, i fa de bon llegir. Crec que li podrien anar bé alguns retocs, però malgrat això m'agrada.

    Ja ens anirem llegint. Vinga, fins una altra!!

  • Bó de veritat[Ofensiu]
    copernic | 22-01-2009


    Les descripcions estan molt ben aconseguides. El llenguatge és elegant, però entenedor. La intriga et fa llegir àvidament fins al final, sorprenent. N'he imaginat uns quants però aquest no me'l esperava. Un més que notable exercici literari, gairebé brillant.
    Pel que fa als teus comentaris a "Retrobament" de la Lllibreta vermella et deixo un post en el fòrum.
    Salutacions cordials. Un plaer descobrir-te!

  • A mossegades![Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2009 | Valoració: 10

    És aquest un relat intrigant des del primer moment, des de la primera línia, que es mou amb gràcia entre el surrealisme i la metàfora, la fantasia i l'al·legoria, mantenint el suspens i la dualitat fins el darrer mot.

    Tot i la fidelitat de la narració amb el títol, el desenvolupament de la història no desvetlla la trama, que amplia amb descripcions i sensacions ben defensades la frase inicial i la completa, però guarda pel final la dada clau.
    Un cop la tenim, podem compondre l'escena apocalíptica, on per fi es dibuixa el paisatge en torn de l'ésser protagonista de l'atac imprevist, subjecte de la bestialitat desaforada que intuíem però no concretàvem.
    I llavors la imaginació es desboca... recuperem les referències a les mossegades amb referents molt concrets i visualitzen la invasió dels monstres i la indefensió de la víctima, origen de la veu narrativa que ha mantingut la tensió dramàtica en tot moment.

    T'envio una abraçada admirada,
    Unaquimera

  • No sé si has vist el meu comentari[Ofensiu]

    de "Les històries de Blancespill 3". I t'he respost altra vegada a "Ciutat de nit...".
    Shaudin

  • Molt imaginatiu[Ofensiu]

    "Em van mossegar" aconsegueix que el lector (la lectora, en el meu cas) vulgui saber de què es tracta aquesta mossegada i continui llegint. Tanmateix, el que sedueix més al lector és trobar-se amb una narració tan admirablement descrita.
    M'agrada molt el teu estil.
    Shaudin

Valoració mitja: 8.83

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

42444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/