Cercador
Llista categories
Detall intervenció
acoraria i aïrar oca, ergo ogre, aïrar oca i acoraria
Intervenció de: ambre | 22-11-2010
Convoca l'oca
la floca que troca
i es col·loca a la boca
la lloca badoca
xoca la poca
patxoca que evoca
la pioca. I la cloca
provoca i s'emboca un:
no que no! que no et toca!
La broca s'aboca
s'enfoca a la soca
sufoca a l'oca
tanoca que advoca
per no que barroca
o que no s'equivoca
quan bicoca de roca
enderroca i disloca un:
no que no! que no et toca!
Respostes
-
RE: fUNCIONA, rc!!!! RPV150:Oca
rnbonet | 20/11/2010 a les 15:51
Ai, xicona! Com que no tinc gens clar el colom ni el tauler del joc de l'oca a la inversa -alguna explicació hi haurà!- he intentat jugar... Això de 'jugar a' ho faig moltes vegades. Segurament és un signe d'infantilesa. O d'edat avançada...Més bé açò darrer!
Bo; al que anàvem! T'havia deixat al 'feisbuk' la meua interpretació en renglons curts... explicant la raó del fora concurs.
Ara tens la 'versió completa', exacta i ben amidada...
Allà va!:
'Quan les oques van al camp,
la primera, la primera....'
1.
Uns ulls ben blaus
davant la mar:
mirada verge.
'... la segona va darrera...'
2.
Esculls de sorra:
somriure amarg
del sol ardent
d'aquest migdia.
'...i després ve la tercera...'
3.
La llum acull
-plena de lluna-
desigs capciosos
de nit tranquil.la.
'... i al final va la darrera...'
4.
A l'horitzd'escuma
un tel de blau i rosa.
Antull de pensaments
vora la riba tova.
Antiga de miratges;
de coneixences, nova.
'Quan les oques van al camp,
la primera va davaaaannnttt....'
Tot un plaer haver contribuit al teu particular JOC DE L'OCA. Amb què? Amb SALUT I REBOLICA!!!
-
acoraria i aïrar oca, ergo ogre, aïrar oca i acoraria
ambre | 22/11/2010 a les 02:35
Convoca l'oca
la floca que troca
i es col·loca a la boca
la lloca badoca
xoca la poca
patxoca que evoca
la pioca. I la cloca
provoca i s'emboca un:
no que no! que no et toca!
La broca s'aboca
s'enfoca a la soca
sufoca a l'oca
tanoca que advoca
per no que barroca
o que no s'equivoca
quan bicoca de roca
enderroca i disloca un:
no que no! que no et toca!
-
RE: acoraria ...ria... Bestial El puc votar abans termini??? n+
rnbonet | 22/11/2010 a les 17:34
-
En el joc de l'oca
Núria Niubó | 23/11/2010 a les 14:57
En el joc de l'oca
Abstret queda l'avi
entre oca i oca,
en paisatges perduts
rere la memòria.
El net l'alliçona...
Avi, que ja et toca!
Emboirats els ulls
l'avi reacciona.
Tremolosa mà
llença el dau al cel
dels seus pensament.
Llàgrimes ardents
el joc esborronen.
Perquè plores, avi?
No ploro, no, fill
que són els records
que dels ulls em brollen.
No ploris més, no!
Avi, que ja et toca!
.....oOo.....
Núria ,
23 de novembre/10
-
AQUEST! "En el joc de l'oca" (M'havia deixat una "s")
Núria Niubó | 23/11/2010 a les 15:03
En el joc de l'oca
Abstret queda l'avi
entre oca i oca,
en paisatges perduts
rere la memòria.
El net l'alliçona...
Avi, que ja et toca!
Emboirats els ulls
l'avi reacciona.
Tremolosa mà
llença el dau al cel
dels seus pensaments.
Llàgrimes ardents
el joc esborronen.
Perquè plores, avi?
No ploro, no, fill
que són els records
que dels ulls em brollen.
No ploris més, no!
Avi, que ja et toca!
.....oOo.....
Núria
23 de novembre/10
-
D'oca a oca (fora de concurs)
Xantalam | 23/11/2010 a les 23:57
Avancen les fitxes,
roja i verda, blava
i groga, avancen
entre el laberint
dels anys tediosos,
espiral d'un temps
estès a la taula.
Ens toca jugar,
llançar els daus a l'aire,
caminar unes passes
per dins les caselles,
travessar d'un bot
el riu i el pont.
El torn de la pausa,
el pou i la fonda,
reprendre el camí
i eixugar les llàgrimes.
L'atzar a les mans,
el somrís espuri,
viure en la jugada
última i fugir
esquivant la mort.
-
Onades salobres
dracmagic | 24/11/2010 a les 19:12
M'agradaria coneixe't de nou
sota l'auspici d'un astre millor,
reprendre la vida on la vam deixar,
tumult de carícies, de sexes en flor.
Dins el mar alat de l'existir en pes,
onades salobres, sempre excitants,
l'alegria neta, les rialles al cel
i el tremolor encès del cos crepitant.
Jo anant amb tu, dintre l'aire viu,
amb les nits rotant a recer del cos,
les palpitants, denses, les suspeses nits,
tot allò que eren els noms de l'amor.
Mai te n'has anat, l'astre ja s'ha fos
colpit per l'impacte del nostre sentir,
érem tu i jo, bategant tots dos,
a la mà la flama del nostre infinit.
-
el cel és un estrip
medusa | 25/11/2010 a les 00:43
el cel es un estrip
entre un joc antic,
d'oca a oca has tirat
i al bosc i al llac fas cap,
un camí a l'inrevés
per ara arribar
a l'u, molt més enllà,
i tornar a començar,
perquè el cel guanyaràs
i un altre cop perdràs,
de nou començaràs
i a alguns paranys cauràs
sabent que has d'arribar,
avançant, al cel clar
-
Enrere
Cargolsalalluna | 25/11/2010 a les 12:49
El vidre, un joc de taula
les caselles, l'esquerdat,
el reflex, un pou bucòlic,
són els números, l'edat.
L'abandó de la memòria
el pots veure pel forat
però a les oques no els importa
si les has abandonat.
Juga't dots de tota faula
torna enrere del camí
descabdella la paciència
que Ariadna destruí.
Laberint unicursal
que reposa al fons de mi
sigues au en cel i en aigua:
- Dinosaures, sou aquí.
-
Un de sol
Elau | 25/11/2010 a les 19:21
De tant que et vull,
sol fet de fang i de guix,
et duc un raig de llum
del pic més alt d'ací.
I és per a tu, xic de vent,
la mica de sang
que dic que cau
del sol, fins ací.
És a dir: de jo a tu.
D'Est a Nord
en un sol mot:
com ara la sal, el cel,
el mar i un dau,
que -pam!- cau al pou
del joc de nit,
al cau, al niu, al llit.
Ho veus?
És el meu pit:
un cel blau,
un mar blanc
i un pont, per fi!
-
D'oca a cigne, d'anada i tornada
Fidel | 25/11/2010 a les 22:21
D'oca a oca, llences quan et dóna la gana !
La teva fitxa blava cau dins el pou
-de la sort, de la dissort ?-, el forat
per on travessem el túnel de Bracons
a la recerca de l'oca perduda.
I busca que buscaràs amb Txaicowsky
el llac dels cignes garrotxí et trobaràs.
Ai filla meva !: d'oca a oca has caigut al pou
cristal·lí on l'amor sempre triomfa !
Pou simfònic curull d'aigua, paisatge verd de vida.
Tres vegades sense llençar el dau i... game over,
atzar condemnat, derrota incompresa.
Però has atrapat el viatge del fons dels teu cor:
saber perdre és dur ullets meus,
saber somriure dins un túnel ho és més.
D'oca a oca, un viatge amb retorn feliç;
després de Bracons i ja al mas d'Osona,
s'esvaeix la timidesa del joc de la boira
i trobes la llum d'un poema tàctil
en l'abraçada dels teus pares.
D'oca a oca: derrota; de cigne a cigne: victòria.
Mira on arriba i retorna la fitxa blava :
al llac on hi neda un cigne abraçat a l'aigua
a la llum on l'amor sempre triomfa.
-
Pont de l'Oca
Bruixot | 26/11/2010 a les 09:06
Em creixen peus a la soca.
Una llengua encalça l'altra.
A qui li toca, li toca,
i al pardal, no li cal res.
N'hi ha que pesquen a la roca
n'hi ha que no saben garlar.
El negritu es fa la loca
i jo m'invento en el dau.
Que darrera tanta sort
no hi ha res més que l'atzar.
X
-
Infància paisatgística
deòmises | 26/11/2010 a les 11:32
Jugo
perquè em torna a tocar: vaig d'oca a oca.
Miquel Martí i Pol
La meva infància és un desig de boscos
I de carenes, d'arbres i de pastures
On el temps no existeix ni transcorre.
I jocs solitaris, amb companys presents
Només en la imaginació, silencis trencats
Per solil·loquis i onomatopeies, sense fi.
I em perdo en el paisatge, cercant el nen
Que vaig ésser, amb la nostàlgia d'uns daus
Que ja no rodolen pel terra, que no indicaran
Quantes caselles he d'avançar en la vida.
Demà somniaré en bicicletes i genolls pelats,
En innocències deixades al llarg dels dies,
En el primer bes amb vergonya, i en la primera
Llàgrima. Mentrestant, d'oca a oca, aprofitant el torn...
d.
-
Ara són les 11:18h al meu rellotge...! (no+)
deòmises | 26/11/2010 a les 11:35
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Comiat (3 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- Una màgia que pasa (2 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1195 lectures)
- RETORN AL NO RES (763 lectures)
- POST MORTEM (605 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (285 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (262 lectures)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (244 lectures)
- QUÈ FAS...? (231 lectures)
- Un nou preludi (214 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (205 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ORFES (7 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
Nous més votats
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (Agrada a 5 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)