Detall intervenció

acoraria i aïrar oca, ergo ogre, aïrar oca i acoraria

Intervenció de: ambre | 22-11-2010


Convoca l'oca
la floca que troca
i es col·loca a la boca
la lloca badoca

xoca la poca
patxoca que evoca
la pioca. I la cloca
provoca i s'emboca un:

no que no! que no et toca!

La broca s'aboca
s'enfoca a la soca
sufoca a l'oca
tanoca que advoca

per no que barroca
o que no s'equivoca
quan bicoca de roca
enderroca i disloca un:

no que no! que no et toca!


Respostes

  • RE: fUNCIONA, rc!!!! RPV150:Oca
    rnbonet | 20/11/2010 a les 15:51

    Ai, xicona! Com que no tinc gens clar el colom ni el tauler del joc de l'oca a la inversa -alguna explicació hi haurà!- he intentat jugar... Això de 'jugar a' ho faig moltes vegades. Segurament és un signe d'infantilesa. O d'edat avançada...Més bé açò darrer!
    Bo; al que anàvem! T'havia deixat al 'feisbuk' la meua interpretació en renglons curts... explicant la raó del fora concurs.
    Ara tens la 'versió completa', exacta i ben amidada...

    Allà va!:

    'Quan les oques van al camp,
    la primera, la primera....'

    1.
    Uns ulls ben blaus
    davant la mar:
    mirada verge.

    '... la segona va darrera...'

    2.
    Esculls de sorra:
    somriure amarg
    del sol ardent
    d'aquest migdia.

    '...i després ve la tercera...'

    3.
    La llum acull
    -plena de lluna-
    desigs capciosos
    de nit tranquil.la.

    '... i al final va la darrera...'
    4.
    A l'horitzd'escuma
    un tel de blau i rosa.
    Antull de pensaments
    vora la riba tova.
    Antiga de miratges;
    de coneixences, nova.

    'Quan les oques van al camp,
    la primera va davaaaannnttt....'


    Tot un plaer haver contribuit al teu particular JOC DE L'OCA. Amb què? Amb SALUT I REBOLICA!!!




  • acoraria i aïrar oca, ergo ogre, aïrar oca i acoraria
    ambre | 22/11/2010 a les 02:35

    Convoca l'oca
    la floca que troca
    i es col·loca a la boca
    la lloca badoca

    xoca la poca
    patxoca que evoca
    la pioca. I la cloca
    provoca i s'emboca un:

    no que no! que no et toca!

    La broca s'aboca
    s'enfoca a la soca
    sufoca a l'oca
    tanoca que advoca

    per no que barroca
    o que no s'equivoca
    quan bicoca de roca
    enderroca i disloca un:

    no que no! que no et toca!

    • RE: acoraria ...ria... Bestial El puc votar abans termini??? n+
      rnbonet | 22/11/2010 a les 17:34

  • En el joc de l'oca
    Núria Niubó | 23/11/2010 a les 14:57

    En el joc de l'oca

    Abstret queda l'avi
    entre oca i oca,
    en paisatges perduts
    rere la memòria.

    El net l'alliçona...

    Avi, que ja et toca!

    Emboirats els ulls
    l'avi reacciona.
    Tremolosa mà
    llença el dau al cel
    dels seus pensament.
    Llàgrimes ardents
    el joc esborronen.

    Perquè plores, avi?

    No ploro, no, fill
    que són els records
    que dels ulls em brollen.

    No ploris més, no!
    Avi, que ja et toca!


    .....oOo.....


    Núria ,
    23 de novembre/10

  • AQUEST! "En el joc de l'oca" (M'havia deixat una "s")
    Núria Niubó | 23/11/2010 a les 15:03

    En el joc de l'oca

    Abstret queda l'avi
    entre oca i oca,
    en paisatges perduts
    rere la memòria.

    El net l'alliçona...

    Avi, que ja et toca!

    Emboirats els ulls
    l'avi reacciona.
    Tremolosa mà
    llença el dau al cel
    dels seus pensaments.
    Llàgrimes ardents
    el joc esborronen.

    Perquè plores, avi?

    No ploro, no, fill
    que són els records
    que dels ulls em brollen.

    No ploris més, no!
    Avi, que ja et toca!


    .....oOo.....


    Núria
    23 de novembre/10

  • D'oca a oca (fora de concurs)
    Xantalam | 23/11/2010 a les 23:57

    Avancen les fitxes,
    roja i verda, blava
    i groga, avancen
    entre el laberint
    dels anys tediosos,
    espiral d'un temps
    estès a la taula.
    Ens toca jugar,
    llançar els daus a l'aire,
    caminar unes passes
    per dins les caselles,
    travessar d'un bot
    el riu i el pont.
    El torn de la pausa,
    el pou i la fonda,
    reprendre el camí
    i eixugar les llàgrimes.
    L'atzar a les mans,
    el somrís espuri,
    viure en la jugada
    última i fugir
    esquivant la mort.


  • Onades salobres
    dracmagic | 24/11/2010 a les 19:12

    M'agradaria coneixe't de nou
    sota l'auspici d'un astre millor,
    reprendre la vida on la vam deixar,
    tumult de carícies, de sexes en flor.
    Dins el mar alat de l'existir en pes,
    onades salobres, sempre excitants,
    l'alegria neta, les rialles al cel
    i el tremolor encès del cos crepitant.
    Jo anant amb tu, dintre l'aire viu,
    amb les nits rotant a recer del cos,
    les palpitants, denses, les suspeses nits,
    tot allò que eren els noms de l'amor.
    Mai te n'has anat, l'astre ja s'ha fos
    colpit per l'impacte del nostre sentir,
    érem tu i jo, bategant tots dos,
    a la mà la flama del nostre infinit.

  • el cel és un estrip
    medusa | 25/11/2010 a les 00:43

    el cel es un estrip
    entre un joc antic,
    d'oca a oca has tirat
    i al bosc i al llac fas cap,
    un camí a l'inrevés
    per ara arribar
    a l'u, molt més enllà,
    i tornar a començar,
    perquè el cel guanyaràs
    i un altre cop perdràs,
    de nou començaràs
    i a alguns paranys cauràs
    sabent que has d'arribar,
    avançant, al cel clar

  • Enrere
    Cargolsalalluna | 25/11/2010 a les 12:49

    El vidre, un joc de taula
    les caselles, l'esquerdat,
    el reflex, un pou bucòlic,
    són els números, l'edat.

    L'abandó de la memòria
    el pots veure pel forat
    però a les oques no els importa
    si les has abandonat.

    Juga't dots de tota faula
    torna enrere del camí
    descabdella la paciència
    que Ariadna destruí.

    Laberint unicursal
    que reposa al fons de mi
    sigues au en cel i en aigua:
    - Dinosaures, sou aquí.
  • Un de sol
    Elau | 25/11/2010 a les 19:21

    De tant que et vull,
    sol fet de fang i de guix,
    et duc un raig de llum
    del pic més alt d'ací.
    I és per a tu, xic de vent,
    la mica de sang
    que dic que cau
    del sol, fins ací.
    És a dir: de jo a tu.
    D'Est a Nord
    en un sol mot:
    com ara la sal, el cel,
    el mar i un dau,
    que -pam!- cau al pou
    del joc de nit,
    al cau, al niu, al llit.
    Ho veus?
    És el meu pit:
    un cel blau,
    un mar blanc
    i un pont, per fi!
  • D'oca a cigne, d'anada i tornada
    Fidel | 25/11/2010 a les 22:21

    D'oca a oca, llences quan et dóna la gana !
    La teva fitxa blava cau dins el pou
    -de la sort, de la dissort ?-, el forat
    per on travessem el túnel de Bracons
    a la recerca de l'oca perduda.
    I busca que buscaràs amb Txaicowsky
    el llac dels cignes garrotxí et trobaràs.

    Ai filla meva !: d'oca a oca has caigut al pou
    cristal·lí on l'amor sempre triomfa !
    Pou simfònic curull d'aigua, paisatge verd de vida.
    Tres vegades sense llençar el dau i... game over,
    atzar condemnat, derrota incompresa.
    Però has atrapat el viatge del fons dels teu cor:
    saber perdre és dur ullets meus,
    saber somriure dins un túnel ho és més.
    D'oca a oca, un viatge amb retorn feliç;
    després de Bracons i ja al mas d'Osona,
    s'esvaeix la timidesa del joc de la boira
    i trobes la llum d'un poema tàctil
    en l'abraçada dels teus pares.
    D'oca a oca: derrota; de cigne a cigne: victòria.
    Mira on arriba i retorna la fitxa blava :
    al llac on hi neda un cigne abraçat a l'aigua
    a la llum on l'amor sempre triomfa.

  • Pont de l'Oca
    Bruixot | 26/11/2010 a les 09:06

    Em creixen peus a la soca.
    Una llengua encalça l'altra.
    A qui li toca, li toca,
    i al pardal, no li cal res.
    N'hi ha que pesquen a la roca
    n'hi ha que no saben garlar.
    El negritu es fa la loca
    i jo m'invento en el dau.

    Que darrera tanta sort
    no hi ha res més que l'atzar.

    X
  • Infància paisatgística
    deòmises | 26/11/2010 a les 11:32

    Jugo
    perquè em torna a tocar: vaig d'oca a oca.


    Miquel Martí i Pol

    La meva infància és un desig de boscos
    I de carenes, d'arbres i de pastures
    On el temps no existeix ni transcorre.

    I jocs solitaris, amb companys presents
    Només en la imaginació, silencis trencats
    Per solil·loquis i onomatopeies, sense fi.

    I em perdo en el paisatge, cercant el nen
    Que vaig ésser, amb la nostàlgia d'uns daus
    Que ja no rodolen pel terra, que no indicaran
    Quantes caselles he d'avançar en la vida.

    Demà somniaré en bicicletes i genolls pelats,
    En innocències deixades al llarg dels dies,
    En el primer bes amb vergonya, i en la primera
    Llàgrima. Mentrestant, d'oca a oca, aprofitant el torn...



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.