RE: Lluny d'osques (poètica)

No sé com s'ha de fer, però suposo que és aquí on l'haig d'enviar no?.



La distracció del vagabund.
Mirades vàcues per un entorn vulgar.
Saltets sobre l'asfalt
i l'estupidesa del parrup
mentre les parets s'ensorren
a cada racó de la ciutat.

Dins capoll de llençols, estant dintre el meu llit,
somio que algú té cura de qui jo sóc,
algú a qui li importa si sóc o no feliç,
algú que no existeix i que és motiu d'enyor.

Però somiant un gest, un de sol, sensitiu,
em torna la il·lusió, la joventut i el goig,
i es torna suau el temps i l'esperança riu,
i el meu cos reverdeix i s'estronca tot plor.

I la bellesa ve i es presenta de nou,
amb un somrís molt lleu, només d'un gest senzill,
i tota jo m'he omplert de llum i d'escalfor
només creient que a prop pugui haver-hi un caliu.

La dolçor d'una mà que just toqui el meu cos,
que amb un gest just per mi vingui a cobrir el meu fred,
que sàpiga trobar qui de veritat jo sóc,
i aquest vast abandó no torni a ser mai cert.

al buit nidòfils
revelació estética del cansament de les fasanes
de la pèrdua d'adherència del mur
de les totxanes

tortoreta d'altes prestacions
sempre als ulls camí de casa
colomí meu
d'aglomerat de gessa
pols de pedra desarmada
pau fidel
al final de la batalla

Pedra, rocs, forat, ocells
embastats dins una imatge
gravada a la pell del ciment
mostrant les costelles
d'una construcció
de call vell.

Paret maquillada
sostreta del món que t'envolta
per fer-te paraula
caçada en l'instant
d'un moment de parella.

Ens mostres el ventre sorrenc
s'entén que no hi ha fons asèptic
tan sols més enllà del compòst granulós
s'hi pot entreveure el no res
en forma d'espai, interior d'una casa.