La Filosa i la Negra

“Beeé” feia la Filosa. Que n’era d’estranyament bella. Semblava feta per mans artesanes. Jo me la mirava i gairebé l’estudiava. Neta, apartada del grup, sàvia. Fins i tot el gos li guardava respecte. Què li devia dir? Ella i la Negra sempre juntes.

Portàvem un temps intranquil. El pastor havia desaparegut. Gairebé no se’l veia. Munyia la cabra i sortia esperitat. I el més curiós!: s’havia tornat mig boig: bevia l’aigua de la mateixa bassa nostra i la bullia amb les branques d’olivera que aquells desgraciats de colons arrencaven, rient com bojos. Ens tenia mig amagades entre les bardisses, a la fondària de la vall més fosca. Des d’allà veiem passar els avions i força fumera llunyana.

“La mare que la va parir a L’ovella” es va sentir. “Què pares boig, o què?” Va dir un altre. Anaven armats. Tot eren corredisses al ramat. Jo em vaig quedar quieta perquè el gos tremolava i això no era gens normal.

“Ens han dit que l’agafem. Se la deuen voler estudiar per si és un clon de terrorista.”

“Podien enviar un helicòpter artillat i en un moment feina feta, com als de la festa Rave, tu. “I feina feta, Sí; no diu que són animals?”

“Ells saben de segur que el lloc de comandament és per aquí. Senten les ordres i belar d’ovelles, no cabres.”

Com deia, jo estava amagat darrere del gos tremolós. Els dos soldats van agafar la Filosa i la Negra, que esperitades espernegaven.

“Han de ser aquestes dues, perquè van massa netes i porten cascavell i tenen cara de llestes. I si no és igual! A qui se li acut de buscar enemics terroristes entre les ovelles.”

El boc s’havia posat nerviós pel segrest de part de l’harem i va córrer amb mala llet cap a la parella de soldats que van dir: “Au! Fotem el camp i que sigui el què Iavè vulgui”. "Al·là, Al·là", belaven ara al ramat. ”Tot això m’està escamant, tu!”

Per sort, es va sentir un espetec de llença-granades. Eren els meus. Els dos  soldats jeien esventrats. La Filosa i la Negra s’havien salvat pels pèls, o llanes, darrere d’un roc. Jo vaig deixar la coliflor que tenia per dinar i vaig fugir com vaig poder entre la fumera, recollint els estris de comunicacions; i el gos, prudent, em va seguir. Els Germans Kratt m'havien ensenyat moltes coses.