Cercador
Sense tu i amb tu
Un relat de: aleshores- Compartir:
Sense tu, i amb tu i sense tu
en el fred migdia de desembre,
per més que el sol d’hivern escalfi,
i jo faci temps tot passejant
en el llim de l’espera.
Faltarà un llampec que irradiï,
sobtat, per bé o per mal,
la solitària plana davant meu,
i em desperti, o em dugui
allà on m’esperen.
en el fred migdia de desembre,
per més que el sol d’hivern escalfi,
i jo faci temps tot passejant
en el llim de l’espera.
Faltarà un llampec que irradiï,
sobtat, per bé o per mal,
la solitària plana davant meu,
i em desperti, o em dugui
allà on m’esperen.
Comentaris
-
Imatges[Ofensiu]SrGarcia | 16-12-2023
Una poesia molt bonica, molta força les imatges. Tota la poesia sembla que parli d'enyorament i està plena d'un to melancòlic que saps transmetre molt bé.
-
Excel.lent...[Ofensiu]Rosa Gubau | 15-12-2023
metàfora, on els versos tan acurats, expressen amb escreix la imatge. Un poema sensible que reflecteix una necessitat actual de vital importància.
Genial aleshores.
Rosa.
l´Autor
269 Relats
606 Comentaris
131311 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84