Des de dalt estant

Un relat de: aleshores
El camí de la llum

 és sinuós i auster,

un camí de pujada

 que sembla no dur enlloc.



Com un cordó matern

 caragolat i angoixant

que et conserva la vida

 en la dura travessa

per l’ignorat camí.



Però dur a la claror. 

I des de dalt estant

mai no diries 

que hi ha una vall al fons:

- en l’humit falguerar-

distant i freda,

distant i silenciosa.


Comentaris

  • Inspirat[Ofensiu]
    llpages | 05-03-2024 | Valoració: 10

    Un poema que m'ha arribat però que se'm fa difícil de comentar. Hi ha molta sensibilitat que et fa vibrar, però no acabo de trobar les paraules que facin justícia a aquesta sensació. En qualsevol cas, què més dóna? Si t'agrada, encara que no sàpigues ben bé per què, el poema ja ha assolit el que pretenia, que no és altra cosa que commoure al lector. Enhorabona, aleshores!

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-03-2024


    Bona nit: Aleshores: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema "Vas aplegar i et vas quedar". M'alege que t'haja agradat.
    (Veig que no dones les gràcies per llegir-te. No passa res).

    Cordialment.

    Perla de vellut

  • Dins del camí de la boira. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-03-2024 | Valoració: 10

    Un poema molt ben treballar, on expliques amb molta precisió la claror que dona tota la boira.
    No sé si ho he analitzat bé, però això m'ha inspirat el teu poema.
    Que tingues bon diumenge.
    Gràcies per compartir.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • La llum i la vall.[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-03-2024

    Fins i tot sembla una poesia de sant Joan de la Creu, el periple de l'ànima envers la llum. M'agrada molt aquest to místic, encara que potser no era la teva intenció. Molt ben trobada la contraposició entre la llum i la vall distant, freda i silenciosa.

  • cordó[Ofensiu]
    Atlantis | 02-03-2024

    M’agrada molt aquest poema. Sobretot per la imatge del cordó umbilical que lliga la vall, plena de boira, a la llum.

  • La foscor...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-03-2024

    d'un camí, la llum desitjada, el silenci auster...

    Un poema bell i profund.

    Enhorabona aleshores.

    Rosa.