Tot passà en uns segons

Bon dia, Montseblanc:

La teua manera de contar, de descriure tot el que passa dintre d'un vagó de tren en un dia quotidià d'hivern m'ha semblat molt acertada. Estan tots en moviment i alguns pensen el que faran quan arribaran a casa.
Fins que algú, un personatge desapercebut treu l'objecte estrany i soprenent: un llibre. I a sobre, es posa a llegir. És com si amb la lectura, aturés el temps i truqués a la porta de la imaginació.
Ai, com han canviat els temps, veritat?

Una abraçada i continua escrivint.

Helena

Doncs mira, jo quan surto de casa no acostumo a endur-me el mòbil, tret que estigui esperant una trucada o que la gestió que haig de fer pugui requerir informació addicional. En canvi, haig de reconèixer que em passo mig dia enganxat al portàtil, entre altres coses per connectar-me a RC.

Quant a llegir, sóc bastant eclèctic:

Cada mes, d'octubre a maig, llegeixo un llibre en català, en format paper, i me'l proporciona el Club de Lectura Arrancapins, organitzat pel Departament de Cultura de l'Ajuntament de València. L'única condició és que d'aquest llibre hi hagi almenys divuit exemplars, que és el nombre de membres del Club, entre totes lesBiblioteques Municipals de la ciutat.

Cada tres setmanes llegeixo un llibre gairebé sempre en espanyol, proposat pel Club de Lectura Entrelíneas. Normalment es trien lectures que es puguin trobar lliurement (l'eufemisme vol dir piratejades) en formats electrònics Epub o Pdf. Cal dir que en un parell d'ocasions vaig proposar i aconseguir que la lectura fos en català: "La sega", de Martí Domínguez, i "Noruega", de Rafa Lahuerta.

El què abans era habitual avui és una sorpresa. Jo, encara, de tant en tant veig algú llegint el metro.
Ben explicat el final.

Abans anaves en tren i t'he n'adonaves tot mirat per la finestra si els arbres estaven florits, si havien enderrocat una casa per fer apartaments nous. Si el company de seient del davant és fixava en tu...etc Ara no parem de mirar la pantalla del mòbil, fins i tot per anar a Can Felip. El teu relat retrata amb molt d'encert com hem acabat essent presoners d'aquest aparell. El que no entenc pas és com cada vegada obren més llibreries si la gent no llegeix. Obrir un llibre al tren pot representar un acte d'esnobisme.

Aquest relat sembla una exageració, però no ho és. I si pensem que la gent jove no llegeix gaire o gens, quin serà el futur que ens espera als lectors? I tan maco com és mirar per la finestra! Una forta abraçada.

Aleix

https://e-noticies.cat/societat/pastisseria-barcelona-premiada-millor-xuixo-mon

Un retrat de la crua realitat. Veure algú en públic amb un llibre es fa difícil. Ara bé, aquest home, amb els excessos de Rodalies, es podrà llegir el llibre de dalt a baix i no necessitarà carregador.

No només pels que van al tren sinó també per a nosaltres els teus lectors!
Genial, i això no és sorpresa!
Amb total cordialitat

Bona vesprada, Montseblank, gràcies pel teu amable comentari al meu poema "Meravelles del present". M'alegre que t'haja agradat.
Una abraçada.
Cordialment.

Un relat que des que comença fins a acabar, em fa pensar, però arriba la sorpresa del final, amb un crit inevitable. La pila de paper que portava l'home, entre les cames, era un llibre que volia llegir-lo!
Molt enginyós totes les situacions en uns segons.
Sempre hem sorprés, Montseblanc.
Una abraçada.
Cordialment.

Fotografia de cada dia. Abans hauríem dit: riem per no plorar, però ara tot just hauríem de dir somriure per no plorar; la situació ja no fa riure.
Benvinguda, altre cop.

l'hàbit de llegir, la comprensió lectora, entendre què ens està dient un capítol d'un llibre. Actualment, les pantalletes donen accés a titulars, a frases curtes, de mirada ràpida i a per una altra notícia. Entendre un text llarg ja són figues d'un altre paner. El relat que ens ocupa no és un retrat d'un futur, és una fotografia d'un present que cal redreçar. El somriure final del text deixa un regust amargant. Agraït, Montseblanc!

D'un viatge quotidià en tren, has aconseguit una història, real i detallada i un final totalmet original i inesperat.

Genial Montse!

Una abraçada.

Rosa.

Veig que has tornat als relats curts i punyents, com solies fer.
Aquest relat destaca per la descripció tan precisa dels usuaris del tren.
També té un fort suspens. Jo ja em pensava que trauria del maletí un tros de cadàver esquarterat, una bomba o un fusell.
Que tregui un llibre li dona al relat un sentit d'ironia i sàtira sobre el món present, amb una cosa que era tan habitual fins fa molt poc i que ara s'ha tornat propi de persones antisocials.
El ritme narratiu, molt ben portat, tota l'estona pensant on anirà a parar tot això, potser un suïcidi o un accident.
Un final sorprenent i satíric a no poder més