Onades

El ritual de les dones i les espelmes segueix el ritme de les onades que esclaten en les teves celles, Unaquimera. El joc dels colors de les candeles (cadascuna amb el seu propi simbolisme) agermana tots els elements per a conjurar els desigs en el cercle màgic.
La dansa de les bruixes, cadascuna el paradigma d'un tipus de dona, acompanyada per l'ancestral salmòdia que sorgeix de llurs llavis, incita als somnis nocturns, sota la fetillera llum de la lluna prenyada.

Genial com sempre, nena!

Aquest m'ha fet pensar en Les bruixes de Salem una comèdia que aquesta temporada esta fent a Sabadell. Toquis el registre que toquis sempre "sona" bé.

Un ritual sanador. El foc , els conjurs, les espelmes de colors...
En el fons a moltes dones en agradaria ser com aquestes bruixes i entregar-nos a aquesta dansa entre el foc i el mar, en una nit de lluna plena, agermanant-nos amb la energia del foc i la placidesa del mar.
Un relat especial, que fa remoure quelcom per dins, un relat diferent, únic.
Felicitats Maite!

Un conjur ...
Què la teva capsa d’idees sempre sigui mig plena, perquè tinguis la necessitat de omplir-la i la virtut de regalar-nos-les.

Petons
Núria

i les bruixes, les ofrenes... és un relat realment màgic
com sempre, una abraçada immensa com la mar..
joan

M'ha agradat el que he llegit.

El que més destaco és l'originalitat i la imaginació (clar que els relats i poemes que he llegit fins ara tenen aquestes qualitats també..).

Queda clar que tens mà per escriure.

Sempre va bé llegir a autors/es de nivell.

Sussu.

bonica combinació....
només tinc 17 anys i em queda molt camí per recòrrer, però difícilment arribaré a escriure tant bé com tu :)

una abraçada!!
mbr1714

I, és clar, una foguera. I, és clar, també, un altre relat magnífic d'Unaquimera.
"Onades" ens remunta a un temps pretèrit i indefinit, a una foguera prop del mar i a unes dones encisadores. Les descripcions són tan visuals que a la lectora li sembla que tot ho veu ben bé allí, al seu davant: els colors -ai, la descripció dels colors, quina meravella-, les guspires als ulls, les dones que avancen cap a la foguera. I tenim també el rítme: la cadència de les onades al rerefons i de les dones que van, ara l'una ara l'altra, fins a la foguera; i tot s'integra dins l'exquisida harmonia que creen els mots.
És essencial que un relat sàpiga seduir el lector, tanmateix, "Onades" no només sedueix, sinó que fins i tot embruixa.
Enhorabona, Unaquimera!
Shaudin

Moltes vegades a prop de la platja de Sant Pol de mar he sentit, he vist, he tocat, les ones de la mar salada.

Al capvespre, a la nit amb la lluna, de bon matí amb el sol.... tot un ball d'energia, de vida, de color.

Meravellós i un cant a la Natura amb la Natura.

Recordo haver llegit aquest relat i no sé com no te l'havia comentat, ja que és dels que m'agraden.
Fa l'efecte que puc veure l'invocació que descrius. Puc sentir la fresa de les onades com musica de fons. Veig les noies amb les candeles desfilant davant el foc que guspireja; fent cadascuna la seva ofrena, cada color un desig. I al final la dona més gran i sàvia tanca el cercle i ensinistra les seves deixebles per invocar el bé.
Fantàstic!!
Una abraçada ben forta

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Conjugues els elements amb els colors i no precisament d'una manera aleatòria. Onades d'una mar silenciosa observen el foc encerclat arran de terra. L'aire hi és present, tot embolcallat per l'èter que l'espai omple.
Els colors, el roig de la passió, el blanc de la puresa, el daurat guaridor, el violat que transmuta, el verd de l'esperança i el blau de l'aigua.
Tot en un perfecte ritual d'ofrenes com tants en fem durant la vida sense adonar-nos que, en el fons, és màgia pura engalzada en els mites.

Com sempre m'identifico amb el teu poema

Una abraçada
Joanalvol

El mar captura tots els colors, i amb el seu ritme impertèrrit ens recorda que, malgrat totes les nostres agressions, continua inexorable el cicle del temps, el ritme irregular de les onades, igual que el gir del planeta, els colors que es develen a cada albada. La fusió dels colors bàsics (3 o 7, ja ens aclareixes al teu comentari que tant val una xifra com l'altra) esdevé metàfora de la llum clara.
M'arriba la invitació al teu relat no al solstici de l'estiu, però sí en un altre moment màgic, a penes entrats en l'equinocci de la primavera. Potser el temps climatològic està variant, influït per les nostres agressions, però certament el temps astronòmic continua inalterable, com la llum en perpètua fugida des del primer esclat cosmogònic.
Un text poètic, una poesia en prosa. Es diu Onades, com es podria dir Colors, el color tan ben retratat i tan impregnat en cada un dels bells mots que has capturat per captivar-nos un cop més.
Una abraçada,
franz

El relat és molt bo, atractiu i misteriós. El comentari de baix amb la informació sobre els colors és interessant a tope.
Quina parella més bona que fan!
Una llepadeta de cada color!

...és poc. El joc dels colors i la remor del mar, que quasi es pot sentir, evoquen l'escena. Les esplemes i les descripcions molt encertades!

Un plaer llegir-te, una abraçada!

Més prosa bona. Dones i onades.
Relat amb misteri. Amb sorpresa.
Sempre aprenc de tu.
m

És preciós.
Gràcies per acostar-me a aquest escrit.
Sovint trobes similuts amb les paraules, i això et fa pensar, filosofar de la vida.

La mar...Quantes coses s'hi han perdut! Quantes queden per trobar-hi!

Una abraça d'aigua salada.

Gràcies pels comentaris! Animen molt!

El mar, les onades i les bruixes fent un ritual al voltant d'una foguera la nit de Sant Joan i invocant tots els elements de la natura. L'he llegit suau, envoltada de la màgia que trasmet el teu relat i m'ha traslladat per uns moments a l'escena que descrius, sentint la remor de les onades i el flaire de l'aigua salada.
Un relat magnífic Unaquimera, d'aquells on les sensacions es fan fortes i sents que qui l'ha escrit -en aquest cas, tu-, és una apassionada d'aquest mar que, com dius a la teva biografia, sempre l'has tingut a prop.
Com sempre, un plaer llegir-te.
Una abraçada

El mar testimoni, el mar mirall. Si el mar parlés!Unes onades delicioses -ja m'agradaria ser-hi- en mig d'una nit ben especial.

Endavant nits i dies!

Només insistir en que m'ha agradat molt el ritme, a part de tota la resta, clar!
Merci

Hola Unaquimera, m´agradat molt Onades, però en general m´agrada tot el que escrius, diria que tot trasnpua molts sentiments i el món dels sentiments a mi em te captivada.

M´ha agradat el comentari que has fet del meu Conte petit l´has captat bé, sí es dur i una mica fantàstic.

A banda del significat mític de les candeles de colors, que tan bé descrius, el que m'ha encantat d'aquest relat ha estat l'esclat de contrastos de l'ambient: la llum i l'ombra, l'escalf del foc i la frescor de la nit, el rostre arrugat i el cos jove de l'última dona…

Magnífic el ritme. Ens fa dansar amb les dones.

Tots els que, d'infants, hem sentit a les galtes l'escalfor de la foguera la nit de Sant Joan, podem identificar-nos amb aquest món de bruixeria, desconegut, però intuït.

Molt maca també la imatge del mar com observador silent i enamorat de l'espectacle. Les fogueres de la meva infantesa cremaven a la platja, a frec d'onades.

Gràcies pel teu comentari.

Una abraçada

Magnífic contrast de colors i de sensacions amparats per la foscor de la nit. M'encanta aquest contrast tan brutal. La nit de Sant Joan ja és de per si màgica però amb la bruixeria del teu relat es sublima.
De moment el relat que més m'ha agradat dels que t'he pogut llegir.

I gracies per la teva petita empenta dels teus comentaris.

hola Quimera,
no et coneixia, fa relativament poc que corro per RC i encara estic descobrint gent nova.

..... s'apressa a prenyar de foc la bugia verda com una falguera, com granota damunt la molsa.....

Quanta màgia, quanta llum, quanta emoció i bellesa que desprèn el teu relat. Una meravella, i formalment magnífic.
Gràcies pel plaer de llegir-lo, sincerament.

Uns petons!
Gràcies per llegir-me i pels comentaris.

i encisador, les imatges s'obren i es mostren amb una gran claredat.
Ritual de dones sobre el paper, giravoltant als nostres pensaments.

Magnífic Uq!

petonassos i gràcies per escriure coses com aquesta.

gypsy

que tu també deus tenir quelcom molt especial, Carn. En nom de la gratitut et contesto i t'envio una abraçada,
Unaquimera

... el vintiu per un relat amb una sensualitat molt especial!
En nom del desig, t'ho agraeixo!!
Carn

una per la proposta i una altra pel comentari, Siena. T'he de dir també que vaig recollir algunes altres dades interessants sobre aquest tema, així que ara t'adjunto un detall que em va semblar curiós:
Ja saps que és tradició en aquella nit/dia menjar coca de Sant Joan, però... antigament, en molts indrets les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig, evocant algun ritu solar que s'ha anat perdent amb el temps.
Espero haver satisfet una miqueta la teva curiositat... Una abraçada esventada,
Unaquimera

A més del relat, ara veig que has escrit una explicació a sota (ho he llegit en el comentari del Gerard) i és molt bona! He vist que aqui se poden publicar assaigs, tu ho podries fer amb aquesta informació, quedaria molt interessant... saps més coses sobre aquesta tradició? Ara m'he quedat intrigada...
Un petó,
Siena

amb aquest relat, jajaja, ho podriem dir així... Unaki! que fa molt que no parlem! t'has fos! o t'han abduït les bruixes a l'estil "invasió"! bé, la qüestió és que encara me'n recordo de tu i per això t'envio aquesta cadeneta xq puguis ser embruixada per un parell de relats mes! molt bo el relat unaki! curiós i sort de l'explicació de sota!, alguna cosa sabia del tema dels colors... molt bé sens dubte ens has dut a tots a aquella platja embruixada...

un patonas al nas!!

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Quan he vist avui aquest titul en "L'editora destaca..." he pensat de seguit que era molt bonic i molt apropiat per l'estiu, m'ha semblat com una bona ventura.
Ara que l'he llegit tinc ganes de tornar per fixarme com van i venen i tornen.
El trobo molt destacable!
Que bonic!
Siena

M'has transportat a aquest espai d'una forma lenta, com a observadora, veient el cercle de les bruixes i escoltant la mar com a rerefons. El foc, la dansa, el ritual t'acarona dolçament. És un relat molt especial.
Les repeticions de les onades, van, venen, tornen, fan el relat, al meu entendre, musical.

És fantastic. Gràcies pel teu comentari, estic encantada que passis a llegir-me.

Bé, ja prepares el proper relat?
Fins aviat. Petons.
mjesus

en llegir-te, Glauca! Les teves paraules belles són prenyades de sentiments suament expressats i sensacions delicades de veritat!

Un goig que em desperta el desig de llegir-te com autora en aquestes pàgines i per per tant com a companya... i com amiga!

Una abraçada estiuenca,
Una quimera

En aquests moments, Joanlluis, tinc un plet amb la Màgia, un litigi que inclou una demanda per danys i perjudicis... potser tu en podries fer d'advocat defensor!
Però amb l'encant encara tinc un bona relació, així que t'agreixo molt i molt el teu comentari encisador.

Fins una altra ocasió, si tu vols!
Una quimera

de Magia amb maiuscules! d'encant creat fent servir les paraules! d'armonia entre prosa i poesia!

és la primera paraula que em vé a la boca durant i després de llegir-te aquest escrit...
He ullat els comentaris al principi així que havia llegit les teves explicacions, coses que desconeixia totalment.

A mi també m'agrada molt com escrius, sento haver trigat en deixar-te unes paraules, ja feia temps que ho tenia en cor i en ment.

He rellegit "amb les cames separades" just ara i l'he tornat a disfrutar com quan el primer cop!!

Et desitjo unes molt bones vacances allí on siguis. A mi encara em queden 8 dies per a marxar.

Una abraçada,

Aleix.

En llegir un relat poden succeir moltes coses; poden desfermar-se moltes sensacions. Si és prou bo i t'atrapa pot dur-te molt lluny, molt endins, molt enlaire. Per mi, tal i com jo ho visc, és tan extremadament increïble com tenir la possibilitat de viure més d'una vida.
Avui el teu relat m'ha bressolat amb una sensualitat delicada i exquisida. De vegades, els que hi entenen, parlen de ritme intern, de coherència, de ... el teu, el teu té música i moviment! Et captiva un clarejar molt especial que t'agombola fins el final. El mar i el foc, anar i tornar entre el remoreig dels cants prenyats de colors i desitjos i l'esfera trenada cerimonialment sota el cel de la nit més curta, amb petjades nues i moviments bells.

Ha estat tot un plaer!

Ojala ho hagues llegit abans de la nit de Sant Joan... segur que hagues pogut viure-la d'una altra manera, mes magica, mes vital, mes...

un preciós cercle de colors en torn al foc!!

una pinzellada ben rodona de magia!!

Aquarela

Gràcies pel teu comentari; no se si tornaré a escriure; ara descansare, despres ja veure...

m'ho he imaginat tantes vegades...

Fa dies vaig escriure sobre les reunions de dones vora al foc i les antigues trobades de bruixes i avui llegeixo el teu relat i no puc dir-te res més que és tal i com m'ho he imaginat sempre.
Totes i cadascuna d'elles...com són i què senten.
Increïble...


Gràcies per escriure i llegir la Tarda antiga, és un trocet de tarda d'un lloc que espero que sigui casa meva en un futur...

Una abraçada ben forta de fetillera a fetillera ;)

No sé si hi ha un altre autor amb el meu nom, jo ara tinc dos relats escrits.

És tan senzill el que descrius en aquest relat... i malgrat tot, li saps donar un inconfussible regust a... no sé, un regust màgia, a escalfor, a proper, a real. Jo m'hi veia, posant espelmes, malgrat ser, al teu relat, un mon de dones. Però m'hi veia. És la virtut de la teva escriptura, que tans cops t'he comentat i afalagat.
És curiós, però la meva famosa falta d'atenció que,a cops, m'atança, va impedir que participèssim junts al repte. Tenia l'escrit fet i quan l'anava a penjar vaig adonar-me que era fins les dotze del migdia, no de la nit, com creia. En fi, com sempre. El retocaré i el publicaré quan tingui més temps (és que sempre escric a mà). Però m'hagués agradat participar amb Unaquimera a un repte. Veure com ens trobem davant iguals requisits i surten coses tan diferents (és lo bell dels reptes). Un altre dia serà.
M'ha agradat moltíssim aquest relat del que (altre cop i sense llegir els altres) dic que no m'estranya que hagi guanyat.

En fi, una forta abraçada.

Arbequina.

PD: M'hagués agradat fer un comentari millor, però sortint d'un examen... no estic al cent per cent. Abans, però, "d'enviar", m'he enrecordat que et volia dir que, amb aquest relat, m'has fet sentir com si passés la nit de Sant Joan. La veritat és que tinc certs familiars una mica esotèrics i el que descrius no s'allunya massa a les pràctiques que nosaltres realitzem

Una abraçada.

Màgia encisadora la dela nit de Sant Joan. Tradició, degitjos, esoterisme, festa, alegira, jugar, inocència..., segons qui ho viu. Encantador el teu relat. Les paraules són com les picellades d'una obra d'art. Mentre ho llegeixo no puc menys que sentir-me com si hi fos gaudint de la magia del moment que descrius. Una abraçada.

Que maco i que subtil el teu relat, unaquimera. I crec que precissament en aquesta subtilesa hi radica la seva bellesa.
M'ha agradat molt també com cada paràgraf està separat per aquest anar i tornar de les onades. Tot plegat fa una mena d'efecte hipnótic que et manté a la pantalla de l'ordinador fins al final del relat.
Enhorabona!

Mes que erotic!

i deliciós... com un somni que et deixa satisfet!

Sort,
Pell

Mes que erotic!

i deliciós... com un somni que et deixa satisfet!

Sort,
Pell

Entre les diverses tradicions, supersticions, mites i llegendes en torn als rituals màgics que es poden portar a terme la nit dels solstici d'estiu, hi ha el de col·locar espelmes al voltant de la foguera, cadascuna d'un color segons el desig que representa.
Així, majoritàriament, s'accepta que la blanca és per atraure la salut o el benestar, la taronja per a la bona sort, la blava per la a saviesa i l'activitat mental positiva, la verda per al treball o els fruits afortunats de la feina, el morat per allunyar el mal d'ull o les enveges, la groga per als diners o la prosperitat, la vermella per a l'amor.
L'ordre en què deuen ser enceses depèn de les prioritats de qui fa les ofrenes.
Alguns autors parlen de tres espelmes, però en la majoria dels casos arriben fins a set.
Confio haver aclarit els dubtes!
Una abraçada als lectors,
Una quimera