La caputxa

Un relat de: Aleix de Ferrater
Els carrers del poble llueixen
buidor de pluja, xops i amarats
i jo vigilo roderes de camió
fonent-se de nou amb l’enllosat.
Les mans s’amaguen dins les butxaques
mentre tu observes els pocs graus
del termòmetre de la farmàcia;
males veus diuen que no fa fred ni calor,
zero graus i la neu trucant el timbre
i plàtans i mandarines són al sarró,
després de la gran xerrada amb la botiguera.
La vida és petita, la pluja és retorn
a la melodia de les quatre estacions
i jo duc caputxa calada com un nen.

Comentaris

  • Sí, la vida és petita[Ofensiu]
    Sara Serra | 19-10-2018

    Meravellós poema. Moltes gràcies, Aleix.

  • Proper[Ofensiu]
    Rosa | 10-12-2017 | Valoració: 10

    M'hi trobo! Gràcies. Rosa

  • Mestre de les paraules, i del cor...[Ofensiu]
    Montseblanc | 25-09-2016 | Valoració: 10

    Pluja que ho mulla tot de silenci i que ens fa abaixar el cap encaputxat per a no mullar-nos la cara, fent que veiem roderes que ara hi són i ara ja no... La petita, i meravellosa, vida. Moltes gràcies Aleix per compartir aquesta sensibilitat teva.

  • Gran amb senzillesa[Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-02-2016 | Valoració: 10

    M'agrada molt la senzillesa d'aquest poema urbà. Podria ser una cançó d'eixes que parlen de les rutines quotidianes i que diuen molt sense, aparentment, dir res.

    Entenc el títol, juntament amb les tres últimes frases, com una visió -una constatació?-, amb possible nostàlgia, de la fugacitat de la vida.

  • BELLA EVOCACIÓ[Ofensiu]

    Bella evocació de les sensacions de la vida quotidiana. Enhorabona, Aleix! I moltes gràcies pel teu comentari a "La bruixa". La Griselda és una noia que espera ser jutjada i, quan veu la columna de fum, es fa una idea de quin serà el seu destí. Potser seria matèria d'un altre relat, oi?

  • Evocador[Ofensiu]
    Endevina'm | 25-01-2016

    un poema de carrer, ple de vida, senzilla. Parlar del fred, ara que no en fa i n'hauria de fer, és com parlar d'aquella jovenalla que un dia vàrem ser i que encara som.

    I et dic, amic Aleix, que malgrat l'home fosc s'acomiadi amb un poema trist, seria possible que retorni amb més renglons centrats, en un futur no llunyà, tot podria ser, però mentre això no passi, pots visitar-lo igualment, segueix aquesta nom: Jaume Dargó i podràs seguir llegint coses del teu amic Ferran.

    No em demanis el perquè, ens seguim llegint!

    Fd'AG

  • Encantador[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-01-2016

    Encantador i tendre aquest teu poema d'hivern.
    Feia temps que no et llegia, Aleix. Ja no fas relats? M'ha agradat molt aquest poema, m'ha arribat endins.

  • Bonic i tendre[Ofensiu]
    Naiade | 18-01-2016 | Valoració: 10

    Un poema que encara que podrien dir descrius la vida quotidiana, és sublim. M'ha semblat sentir-lo recitat. De qualsevol vivència en fas una obra d'art.

    Una abraçada

  • Goig de viure...[Ofensiu]
    brins | 09-01-2016 | Valoració: 10

    Has escrit un cant a la vida, Aleix, a aquesta vida quotidiana que comporta un contacte constant entre la natura i l'ésser humà.

    La vida "és petita", sí, però gaudint-la com tu la saps gaudir, val la pena viure-la...

    Feliç any nou, amic,

    Pilar

  • Buidor de pluja[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-01-2016 | Valoració: 10

    i plenitud de sensacions sota la caputxa improvisada que demanda la mullera. "La vida és petita", dius, perquè allò que fem cada dia sembla no tenir importància, perquè la vida segueix el cicle de les estacions, perquè el sol surt cada dia per tornar a posar-se en la línia violeta de l'horitzó.
    Però la gran xerrada amb la botiguera és diferent a la d'ahir i irrepetible en el temps. Tot és nou i irrepetible, com ho som les persones. La vida és petita i, al mateix temps, grandiosa, única, irrepetible.

    Feliç any nou, Aleix.


  • La pluja és retorn.[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 04-01-2016 | Valoració: 10

    Hola Aleix.
    M'agrada molt aquest poema tan plàstic: les imatges es veuen i traspuen felicitat, alegria de viure. Crec que les coses petites són alhora les més grans, si estem en disposició d'acceptar-les com un regal, de gaudir-les com mereixen i ben acompanyats. Quan dius que la pluja és retorn, a una melodia, i al nen que portes a dintre, necessari, crec, per a subsistir i seguir gaudint, pense també en la importància dels records, que pot esdevenir útil en altres moments, a vegades més difícils. Ho diu Raimon en una cançó bellíssima: ..".alguns records em fan viure, mentre s'acosta la nit". És bo l'arrelament a la vida, a la terra, i saber retrobar-se en els records. Una abraçada i Bon any.

  • Molt enlluernador[Ofensiu]
    Bonhomia | 04-01-2016 | Valoració: 9

    Molt tendre, natural de per si, adient a l'ambient de carrer d'avui en dia i de molts altres temps,... vaja, que dóna gust de llegir-te, que omple molt i sempre ets molt encertat.


    Sergi : )

  • Bella crònica...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 31-12-2015

    i ben íntima de la teva personal relació ésser humà i natura, amb pinzellades poètiques i detalls entranyables que ens acosten a les bondats de la infantesa. Llegint-te aprecio bé olors, colors, sabors, moments únics, emocions vitals que et transporten a vells temps i et fan sentir viu i joiós de viure la vida en plenitud, assaborint-la instant rere instant. Gràcies, doncs, per compartir-ho amb nosaltres.
    Una abraçada per a tu, Aleix, i l'Olga, i que gaudiu plenament de l'Any Nou que estem a punt d'encetar.

  • Reflexió[Ofensiu]
    Materile | 29-12-2015 | Valoració: 10

    Un poema preciós, ple de reflexió, amb imatges quotidianes que criden els sentiments i la nostàlgia.
    M'ha agradat molt el final "La vida és petita, la pluja és retorn
    a la melodia de les quatre estacions
    i jo duc caputxa calada com un nen": una gran reflexió !!!

    Una abraçada,

    Materile

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 28-12-2015 | Valoració: 10

    Ins versions bonics
    Montse

Valoració mitja: 9.92

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

190391 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).