Etapa vital

M'has fet recordar una època, entre 2004 i 2014, en què un dissabte al mes anava d'excursió amb un grup de senderisme. Sortíem a les set del matí en un autocar que havíem llogat, que ens esperava darrere de l'estació de Fabra i Puig. Jo agafava el metro de la Línia 1 a la parada d'Urgell, que venia ple de gent jove, la majoria ullerosos d'haver passat la nit de farra.

Quan els veia així, pensava que quina llàstima, que no anessin també d'excursió, que era una activitat força més saludable que passar la nit en blanc en una discoteca. Però immediatament recordava quan jo tenia la seva edat i l'objectiu principal a la vida era lligar...

M'ha agradat molt aquest retrat dels adolescents. Comences amb una mirada irònica i plena de detalls divertits, gairebé caricaturesca, però conforme avança el text aflora una tendresa inesperada. El contrast funciona molt bé.També m'agradat que, més enllà de les modes o les aparences, acabis posant el focus en allò que realment importa: la joventut, l'energia i aquella sensació que tot és possible. El final dona una altra dimensió al text i fa que qui el llegeix també es miri aquests nois i noies amb una mica més de comprensió. "Juventud divino tesoro" que en català fóra, com deia ma mare: No hi ha res com ésser jove.

El text destaca per la seva gran capacitat descriptiva, el sentit de l'humor i el canvi de ritme emocional del final. Deixa un regust dolç i reflexiu molt lloable.
M'ha agradat .

Felicitats .

Doncs no se que dir, a banda que està tot ben explicat i descrit: has d'haver estat adolescent - no és el meu cas, no vaig tenir temps ni esperit , vaig passar a gran ja de ben petit, amb les conseqüències esperables,...- Deu ser un estat d'inconsciència gairebé mortal, però sense arribar-hi, clar! Què difícil.

Abans hi havia el que anomenaven "tribus urbanes", ara ja no sé com va això, i ni ganes en tinc. L'adolescència sol ser una etapa molt turbulenta on es tracta de descobrir el propi camí, sense la tutela dels pares o professors. Sovint el camí es troba després d'haver-se perdut moltes vegades.

Una gran ironia la de les ciències que els ocupen. Una mirada una mica estereotipada sobre els adolescents, però satírica i efectiva.

El pas de la vida és un dels grans temes de la literatura. L’amor, la injustícia, la pau i la guerra són també altres temes. Però és veritat que el pas del temps fa pensar i reflexionar i por. M’agrada la sinceritat d’aquest relat. Una forta abraçada
Aleix

De vegades, agafo un bus que també agafen els estudiants per anar a la universitat. Me'ls miro, asseguts davant meu, distrets amb el mòbil. I no puc deixar d'admirar la pell llissa i tibant, que sembla il·luminada per dins, els seus cabells (aquí n'hi ha que els porten arrissats, o llargs...) que brillen, els ulls grans, les mirades concentrades en les pantalletes. I els trobo preciosos. I ells com indiferents, com ignorants del cos que estrenen, de tot el que els hi vindrà, que jo sé que tot bo no serà, però ells encara no estan erosionats. En resum, el teu relat ho expressa perfectament, nosaltres cada vegada més fotuts i temorosos, admirant, i recordant amb nostàlgia, aquells anys en que tot semblava possible. Sempre he dit que la pèrdua de la innocència no té res a veure amb el sexe. La pèrdua de la innocència ve quan ens adonem de la nostra fragilitat i de que la mort és aquí amb nosaltres esperant el moment adequat mentre va posant obstacles. Quan som conscients d'això, ja no hi ha volta enrere.

Que són joves. Sembla que no n'hi ha prou em ser-ho, sinó que és necessari, en cada época, posar-se l'uniforme que toca per deixar clar la militància en la classe més envejada . En una platja nudista l'uniforme no cal.

..al barber! Certament una nova pauta dels nostres fills amb pinta de franciscans, tot i no ser practicants de cap religió. Enhorabona perquè has copsat el que pensem quan veiem aquesta homogeneïtat d'estils adolescents. Enhorabona pel relat perquè està clar que la sort més gran que tenen és la joventut i una vida per davant! Gràcies per llegir i comentar el meu relat. Cordialment, Magda.

Un tresor la joventut! Nosaltres la vam viure diferent de maneres, però la inocencia, l'alegria, i l'esperança en el futur hi eren. És clar que també hi havia problemes i penes...
Un bon relat que m'ha fet pensar en la meva d'adolescència i sé m'ha escapat un somriure recordant...
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat

(He vist alguna falta, i m'ha sobtat perquè en els teus relats no acostumen a ser-hi)