Aparellament exigent

-No hi ha manera, no me’n surto, ja no sé per on tombar-m’hi... – fa amb el cap cot mentre sacseja els glaçons del got. El bar és el confessionari improvisat d’una situació sentimental desesperada.
-Ets massa exigent buscant parella, hauries d’aprendre a cedir, ningú és perfecte. La vida és massa curta per perdre el temps lamentant-se. Ningú és responsable de la teva felicitat, només tu, reacciona!
-Tu saps que m’encanta el bàsquet, segueixo totes les competicions, i no podria conviure amb algú que em respon que això de la NBA són les sigles de Negres Bastant Alts, oi que m’entens? – l’interlocutor s’ha d’amagar el riure – Després vaig presentar-te l’estudiant de filologia, que era un bon partit, però no tenia sentit de l’humor – insisteix amb penediment.
-Ho dius per quan li vas preguntar perquè la paraula «abreviatura» era tan llarga? O per què «separat» s’escriu tot junt i en canvi «tot junt» s’escriu separat? – afegeix amb to sorneguer.
-No, la gota que va fer vessar el vas fou quin sinònim tenia la paraula «sinònim», redéu va marxar dient uns penjaments que encara ressonen al local on ens vam trobar.
-És que només fas que ficar-los el dit a la llaga, que encara recordo les preguntes sobre biologia a qui es ventava de saber-ne un niu.
-Et refereixes a què compten les ovelles per adormir-se? – somrient tot seguit. - Sense resposta, igual que la vegada de com reaccionar quan veus un animal en perill d’extinció cruspint-se una planta en perill d’extinció, a mi em sembla que per fer pensar una mica al personal no cal engegar una cita a prendre vent!
-No t’ho nego, ara bé, pretendre saber a quin arbre pertany el fruit del treball és de ment recargolada, quins nassos! No et prenguis res massa seriosament, sí, però potser et passes de frenada.
-El que et dic, o són ignorants o no tenen sentit de l’humor! Impossible la convivència!
-I vols dir que no se’t veia el llautó parlant de sexe? Dius: «per què els virus, que no tenen sexe, donen tant pel cul?», amb aquella entonació aflautada que li poses i, per més inri, caiguda d’ulls en acabar la frase, no tens vergonya... El sexe és al cervell, ja ho sabem, però en fas un gra massa i no tothom copsa tanta subtilesa. Cedeix, perdona-ho tot a tothom, creu-me!
-La persona fanàtica en història també va resultar un bluf. Mira que quedar muda de cop quan li vaig demanar per què els pilots kamikazes duien casc? D’acord, tens raó, que estava especialitzada en criminologia, però ni així, que encara espero que respongui a si et fa falta un silenciador quan dispares a un mim, un cas com un cabàs!
-Em faig creus que a l’estudiant d’arquitectura li preguntessis perquè els murs del cementiris són tan alts si els de dins no poden sortir i els de fora no hi volen entrar. Encara corre ara, i mira que n’era, de guapa... - sospira
La tarda s’escola i cal fer un pensament. Així que demanen el compte, la cambrera s’acosta i quasi els xiuxiueja a cau d’orella: «per què li diuen beguda a la beguda fins i tot abans de consumir-se?» – i els pica l’ullet mentre s’endú el datàfon.