Nous alumnes

... que, tret d'honorables excepcions, la natura i la cultura de la "titulitis" hagin dotat als universitaris joves d'un amor al saber inferior a l'interés en posar-se a guanyar peles quan abans millor. I que calgui arribar a vell per sentir l'afany de saber quan més millor, pel pur plaer de saber.

Quant a la gran demanda de cursos per a adults, estic convençut que una enquesta entre els que s'hi volen matricular revelaria que n'hi ha pocs amb carrera, potser perquè coneixen millor que ningú les misèries d'un ensenyament universitari que la resta ignora i té mitificat.

M’agraden aquest humor i aquesta ironia fina, sense ofendre ningú.
També m’agrada l’ús de frases fetes com ara “trobar la terra de fer pipes” o “ Un present endolcit fa un futur amansit”.

Passant al tema del relat: trobo que fan molt bé d’anar a classe i estudiar, això és amor al coneixement sense interés. Fer coses per amor a l’art sempre és molt recomanable. Nosaltres mateixos escrivim i comentem relats sense guanyar ni un cèntim. No tot s’ha de fer per interés; ara bé, la ironia brilla quan dius que l’interés el tenen els organitzadors (la terra de fer pipes). El que per uns es fa de grat, per altres és una font d’ingresos, a més amb un auditori agraït.

Deia món avi que al cel sia que els vells fan pudor!, avui dia aquests són els que van més perfumats i i polits. Gràcies a les màquines de rentar la roba, els plats de dutxa amb cadirera caragolada a la paret. El dol de anar vestit de negre quan un o una perdia llur conjuga ha passat a ésser un "visca la vida!" Avui dia els vells tenen ànsia de viatjar, menjar, "fer cosetes", i els més inquiets d'aprendre de bell nou de lletra. Com els que anomenes en el teu humorístic relat que és un retrat, justa la fusta!, del que es veu a venir... Està bé que els avis aprenguin i no que estiguin clavats davant la pantalla de televisió, però vols dir que val la mena cremar-se les celles "empollar" a aquestes alçades de la vida? A ultratomba els hi servirà de quelcom? Quan s'arriba al aquesta etapa de la vida és temps d'aplegar olives i no pas de sembrar oliverets, cada cosa al seu temps com les figues a l'agost! Ganes de complicar-se la vida! Jo crec que aquests que Déu els ha matriculat a la universitat són els que defugen de haver de fer de cangurs dels néts. Aquest relat teu és una brillant metàfora del que està passant avui dia amb la gent gran....Si senyor!, "juventud, divino tesoro", que girat al nostre estimat parlar català fora: no hi ha res com a ésser jove.

De vegades, els joves estudiants, es senten obligats a estudiar. I això fa que molts vagin enrere, que a la que poden ho deixin. Però, quan ja s’han viscut uns quants anys d’aquell futur promès, quan ja es pot mirar enrere i veure la majoria de la vida «gastada», llavors es pot escollir en llibertat, perquè hi ha més temps i més ganes. Ara, els cursets que esmentes al teu bon relat... hahaha, però segur que la gent s’apunta a coses semblants, ja no cal estudiar per aconseguir una bona feina, només per plaer. I quin plaer més gran aprendre com es sexen els pollets hahaha. Ets un mestre de l’humor.