Vint-i-tres d’abril

Bona nit, llpages:

Un text ple d'emocions en una diada de Sant Jordi, li has donat un toc personal i poètic.
Ens queden encara moltes històries per llegir i sobretot viure-les.

Endavant amb la literatura i gràcies pels teus comentaris als meus relats.

Helena

Ës bonic aquest desig de perpetuitat en la relació afectiva.

Una a visió molt poètica de l’amor, valent-te de la imatge de la rosa de Sant Jordi dins d’un llibre com a símbol central. La rosa vermella representa el sentiment amorós, que queda lligat a la lectura i a la creació d’una història compartida.
La idea de tancar el llibre i de la “tinta” que s’escampa entre les pàgines funciona com una metàfora de com l’amor deixa empremta i marca la vida dels protagonistes. És com si l’amor s’escrivís de manera definitiva i no es pogués esborrar.
L'escrit també presenta l’amor com una història que es va construint entre dues persones, com si fos un llibre que ells mateixos van escrivint amb les seves experiències i emocions.
A mode d'anàlisis és un text senzill però molt simbòlic, amb un llenguatge poètic que transmet emoció i romanticisme.

...m'ha colpit aquesta passió continguda que traspúa en aquest relat poètic i sentit. Certament, tancant a poc a poc el llibre, s'hi concentra aquest desig de perpetuar el moment i també de continuar vivint aquesta tradició de llegir, escriure i estimar. Enhorabona! I moltes gràcies per llegir i comentar els meus relats. Cordiament, Magda.

Realment, Sant Jordi és la nostra gran Diada. L’11 de setembre és més reivindicatiu, més polític, però Sant Jordi té l’aroma de la Rosa, el somriure i la catalanitat a flor de pètal. Jo el vaig viure a l’Hospitalet de Llobregat, amb un ambient Català increïble! I el teu poema reflecteix perfectament aquesta emoció, aquest sentiment. Llibres, roses, tinta, sang, amor…
I pel que fa al meu poema, “La mina“, ho has clavat. Són sensacions, impressions d’una parella d’amants al costat una mina. Això és el que vull dibuixar. Una forta abraçada, Lluís!


Aleix

Una bella metàfora: una rosa esclafada entre les pàgines d'un llibre i transformada en tinta vermella per escriure altres llibres.

I un amor que es reafirma, el vint-i-tres d'abril, visitant parades de llibres i cercant històries.

Doncs sí, això és el que és un dia de Sant Jordi, sentiments profunds, emoció que fa esborronar, vivències que es recorden per sempre més. Molt emotiu, gràcies.

Home, llpages, acostumats com estem als teus relats humorístics, en prosa o en vers, ara ens sorprens amb la teva faceta de poeta, poeta, encara que sigui en prosa.

La poesia té una voluntat lírica que encaixa bé amb el simbolisme de la diada de Sant Jordi. Es veu que vols fusionar amor, literatura i imatge poètica en un sol gest. I ho fas molt bé.

La imatge central és la rosa dins del llibre. La rosa que, segons la llegenda, surt de la sang del drac, aquí es torna a convertir en sang, però la de persones que s'estimen i ho celebren amb llibres i flors. Això és molt lluny dels tòpics romàntics, és una cosa visceral, molt simbòlica i suggerent.

L'enhorabona per aquest nou registre, que et surt tan bé com l'humorístic, tan habitual en els teus relats.