Tetramorf

Realment, es nota que tens coneixement del joc de la petanca. Les diverses tècniques de llançament i la precisió dels tocs. Ara, el tram final amb l’aparició divina, tot un miracle! Una forta abraçada.
Aleix

Ben escrit el Relat i una mica de resum de com va això de la petanca. Divertit.
A l’estiu se’m destarota els temps i les idees, però l’he llegit i m’ha agradat.
Bones vacances

Sempre havia pensat que la petanca la practicaven gent de la tercera edat o persones "esquenadretes". Però llegint el teu relat he copsat que és un joc que requereix molta concentració I precisió. Llegint-te he sabut que és aquest joc on participen els personatges eclesiàstics a més de tenir un missatge evangèlic me n'he adonat que tal com ho relates tu el llançament de la bola aquereix elegància a dojo. Una descripció que només una ment ordenada com la teva la pot realitzar. La veritat és que m'has deixat parat...Ets un mestre debl'escriptura......

Els quatre evangelistes jugant a la petanca…. A qui se li pot acudir això? Potser només a tu.
L’he hagut de llegir dues vegades, primer no veia que els jugadors fossin els evangelistes, les seves icones es presenten amb tanta naturalitat que no t’ho penses.
En tornar-lo a llegir, ja entens millor de que va la cosa.
L’aparició de Déu pare és sorprenent, tenint en compte que és omnipotent, potser és una mica trampós que juga amb avantatge.
Sobre la intervenció de Jesús, hi pot haver problemes d’identitat:
-era ton pare o eres tu?
-si som el mateix.
-sou un parell de tramposos.
-no som un parell, som el mateix.
Encara podria sortir l’Esperit Sant, amb un somriure sorneguer, tot dient:
- Quina col·lecció de carallots.

Bona tarda,

M' encantat el teu relat, el trovo molt engenyiós quin relat més bonic,
i que història ! que l' he llegida fins al final.

M' encantat el teu final jo pensava que el relat només havien tres amics i he vist que havies posat un quart.


Ens Seguim llegin espero el teu pròxim relat

Una abraçada

Noia Targarina

Ja no recordava que cada evangelista tenia el seu animal, Bé, de fet tres, perquè a Mateu l'acompanya l'àngel, que en el relat és substituït per l'esperit de concòrdia.

Crec que també hauria hagut d'intervenir l'Esperit Sant en forma de colom, fent aparèixer llengües de foc als caps de Mateu, Lluc, Marc i Joan, per augmentar la picantor de la història. T'ha quedat un relat tan poc irreverent que, fins i tot les monges cismàtiques d'aquell poblet burgalès, l'haurien pogut escriure sense haver-se de confessar.

Hahaha ets la pera i veig que saps molt de petanca. La veritat és que mai m’hi havia fixat, no sabia, ignorant de mi, que es podia desplaçar el bolig, em pensava que era intocable. Ja veig que això de la petanca no és tan avorrit com pot semblar des de fora. Ara, si s’hi fica Déu pel mig, perd emoció, o la guanya, segons com es miri. Com sempre un relat enginyós i que fa somriure, això darrer no té preu.

Sobre el meu relat de la mort que surt a caçar, pot ser que ja l’hagués publicat, però l’altre dia vaig veure que no era a la llista i l’he tornat a posar.