El forat de la petxina

El dia que vaig caure presdins la xarxa d'aquest poema teu, hi va haver una veuetaa dins meu que em va xiuxiuejà: Nil, ets davant d'un bon poema d'amor i malgrat que en aquell moment no vaig entendre del tot el significat i si en canvi vaig recrear-me amb la bellesa de llurs mots bellament entrellaçats de manera tangible. No ha estat fins avui que,després de llegir-lo una i altra volta, que, he aconseguit, per fi!, assaborint-lo amb tots els seus suggeriments possibles i de retruc copsar el grau d'intensitat de la teva, polida i curosa, sensibilitat abocada en aquest magnífic poema.

Felicitats un cop més Aleix, mestre!
Llençols tacats de nit....
Els teus poemes són boníssims, però tinc la sensació que hi ha una frase magistral amagada a cada poema, i jugo a trobar-la.

Llençols tacats de nit.
Instant fugisser de la sal.

Ja en tinc dos

M'agrada molt el teu estil, frases com "dibuixa fantasmes de nicotina". Trobe que transmets de manera brillant les sensacions de la persona al voltant de la qual gira el poema. Hi veig senzillesa en la forma -fruit d'un gran treball, segurament.

Moltes gràcies per recordar-te de mi, ara publico a pagines d'internet entre elles una de R.C on no hi sol escriure gaire gent, millor, això vol dir que continueu aquí, aquesta es la millor web, el millor lloc on és pot estar. Però necessitava aires nous, en fi ja saps la juventut que no es pot estar quieta.
De tant en tant us trobo, el mestre Bonet com li dic jo el tinc al facebook i d'altres de vosaltres també. Alhora que us trobo a les pagines on publico.
I es en algun d'aquests llocs on per mitja del Ferran Armengol, em vaig assabentar del concurs i he decicit participar-hi parlo del de nanocontes.

T'he llegit el del Hivern que no ha fet però aquest m'agrada més,la petxina ratllada, ai la petxina...
Encantada de retrobarte Aleix, aquest istiu si et ve de gust fes-me saber quan ets a St Feliu i fem un toc.
No se si llegueixes la revista que surt cada tres messos ... hmsss la memoria ara no em surt el nom, be sols hi ha una d'aquesta casa, en el últim número van publicar algun poema meu i un petit article sobre el nou llibre que he fet." Vestida de Carn" de poemes i relats erotics, basats en sis messos d'experiències en xarxes per ceercar parella i les seves fustracions convertides en llibre. No et puc explicar res més.

Una abraçada amic

Anna

Un poema d'amor farcit d'imatges precioses, de petits detalls, d'observacions minúscules que esdevenen grans quan les moldeges en l'obrador de la teva ment.
Poesia fina, delicada, plena de tacte, en el sentit més ampli de la paraula. Tocar petxines ha estar sempre un gran plaer per a mi des que era ben petita. I des dels seus petits forats tot un món més enllà, ben bé com un punt de partida cap a l'horitzó de la vida.
Una abraçada, Aleix!

No sé pas on podem trobar l'altra meitat de la petxina: potser se l'endut una gavina o un corb marí...vés a saber! El que resta és la cadència de la poesia i la genialitat des poeta. Enhorabona! I moltes gràcies pel teu enginyós comentari al meu "EL FAQUIR". Una abraçda també per a tu!

Ui, no t'havia puntuat!!!!!!

Materile

Estimat Aleix!

M'ha fet molt feliç llegir les teves paraules.
He entrat en aquest preciós poema, delicat i ple de metàfores, matisos amb sentiments que no deixen indiferent. Molts comentaris sobre la petxina, jo en faré cap per no repetir-me. L'he llegit dues vagades i no me n'he cansat, m'he quedat amb aquesta visió tan poètica del pas del temps:

"Amb la finestra cloent el capvespre,
els núvols comencen a badallar
en blau apagant-se de blau,
tombant a blau suc de taronja"

Ets genial!!!! Felicitats per ser a Ribes. Suposo que us hi trobeu molt millor. Ribes dóna per molt, segur que no et falta la musa.

Una abraçada amic de l'ànima,

Materile

Un poema delicat i subtil, benvolgut Aleix; cada una de les precioses metàfores que ens regales desprèn olor de mar i cada mot, caliu d'amor veritable.

És un plaer llegir-te.

Amb afecte,

Pilar

Aquesta és una de les belles metàfores que ens mostres en aquest poema deliciós. Com els dels "llençols tacats de nit". Senzillament genials. Jo m'enamoro dels poemes per un vers, una imatge, una paraula i m'he enamorat del "Forat de la petxina" perquè em va sana enveja assaborir els fruits d'un poeta amb talent. Continua mostrant-mos com en saps d'escriure.

Tot llegint, lentament, he jugat amb els versos del teu poema , com la petxina entre els dits, i he viscuts instants de plaents somnis, d’enyors de carícies viscudes...

Preciós, Aleix, senzillament preciós!

Una càlida abraçada plena de colors tardorencs.
Núria

... molt aquests jocs de paraules i situacions que queden en una mena d'endevinalles per a descobrir.


Sergi : )

És molt fàcil trobar la primera part de ELS RACONS DE L'AMOR 2. És ELS RACONS DE L'AMOR 1. Merci pel comentari! T'estic molt agraït!


Sergi : )

Quines poesies més tendres i sentides Aleix!!! I quin gust tornar a llegir-te!! Ara feia una bona temporada que estava una mica desconnectat dels relats, però confio seguir el que m’he proposat (escriure, almenys, un cop al mes).

M’ha alegrat molt llegir el teu comentari i m’ha fet molta gràcia el que dius de Borgonyà. És una petita colònia, però amaga molta història, molta!

Me n’alegro que ja visquis a Ribes! Tot i que sempre he sigut més fan de Camprodon, Ribes és un poble molt bonic i pintoresc. Actualment estic vivint a Tarragona pels estudis, però quan pugi, si vols, t’ho faig saber i m’escapo cap a la vall!

Una abraçada molt i molt gran!

Ens llegim

Francesc E.

M'agrada molt. Una abraçada.

explicar les sensacions que es senten al llegir poesia com aquesta, aromes de mar,
vent, un cel rogent. Alex una verdadera delícia.
Una abraçada.

Sempre quedo gratament sorpresa
Quin poema mes bonic
Montse