A la vora de la mar

Davant del mar, sota els cel estrellat. Convida a somniar en un món on tot és possible.
Enhorabona!
Gràcies pel teu comentari al meu relat "El gos que passejava a l'home". En realitat aquest escrit el vaig fer i també el vaig publicar fa uns anys i sense recordar-ho l'he tornat a posar a RC.
Fa uns mesos vaig tornar a veure l'home però sense el gos.
Salutacions
Marta

Com tot el que escrius, m'arriba a l'ànima. Amb la teva mà omples el paper i el meu cor.

Moltíssimes gràcies per compartir tanta bellesa.

Agraïda pel teu comentari.

Una abraçada.

Rosa.

M'ha picat la curiositat, dos poemes consecutius amb un títol tan similar...

Si t'he de ser sincer, aquest m'agrada més, potser no hi ha tanta entranya aquí, és potser més planer, però la seva musicalitat m'ha arribat més que l'altre, que el que va darrere d'aquest.

Un títol tan igual, i dos poemes tan diversos en l'estil, m'atrau més aquest misteri que desprèn aquest poema... dessota del cel estelat.

Bon estiu!

Ferran

....estic d'acord amb la musicalitat que d'altres relataires esmenten.es un poema que et transporta a la vora de la mar com la protagonista. M'ha encantat. I gràcies per llegir i comentar els meus relats. Cordialment.

Fins i tot jo, que de poesia no hi entenc un borrall, m'adono que, a més de les belles imatges, el poema té musicalitat, com diu Perla de Vellut. I és que la mètrica i la rima, avui dia menystinguts, són impecables.

Hi ha una confusió....on hi ha el mot "plantejar"...ha de dir Llambrejar, de llambreig....Quan la mar brilla argentada pel reflex de la lluna o també de l'astre sol.

Aquest camí argentat que del qual fa esment en Ilpagès al comentari que t'ha fet, rep el nom de "llambreig" i l'acció "plantejar". Paraula que defineix molt les sensacions que plasmes en aquest emotiu poema que ens regales amorosit amb la teva sensibilitat a flor de pell. Mercè!

Un poema ric en imatge de vora a la mar. "Em tempta la seua llum": Preciós vers, que aviva en el cor. Com si estiguera mirant la mar.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Descrius amb molta musicalitat les sensacions que et dona mirar el mar sota la llum de la lluna. Aquesta imatge del camí que et mostra és magnífica. Llegint el poema sembla que poguessis dibuixar el paisatge: l'estela que fa de camí i les ones que et mullen els peus.

M’agrada que hagis tornat. Enhorabona pel poema.

L’observació del Mar és un imant, una atracció descriptible per a cors de poetes, com el teu. Una forta abraçada.
Aleix

a flor de pell. Breu, però intens en sensacions. Aquest és el mèrit, que tan poques paraules puguin transmetre tanta sensibilitat. Quantes vegades no he contemplat el camí argentat del reflex de la lluna sobre el mar un capvespre, però mai se m'havia ocorregut que fos un camí a recórrer, quina imatge més potent! Enhorabona, Prou bé!

Bon dia ,

M' agradat molt el teu relat , estar molt ben escrit .

Gaudeixes molt llegint-lo , m' ha encantat!

Una abraçada

Noia Targarina