MELOREPTE 58: DREAM A LITTLE DREAM (CONVOCATÒRIA)

...lletra, passa alguna cosa, senyoreta Perverti?

Heus ací la...

LLETRA

Dream A Little Dream Of Me

Stars shining bright above you,
Night breezes seem to whisper, "I love you",
Birds singing in the sycamore tree,
"Dream A Little Dream Of Me".

Just say "goodnight" and kiss me,
Oh, hold me tight and tell me you miss me;
While I'm alone and blue as can be,
Dream A Little Dream Of Me.

Stars fading, but I linger on, dear,
Still craving your kiss;
I'm longing to linger till dawn, my dear,
Just saying this:

Sweet dreams till sunbeams find you,
Sweet dreams that leave all worries behind you,
But in your dreams whatever they be,
Dream A Little Dream Of Me.

Say "nightie-night" and kiss me,
Oh, hold me tight and tell me you miss me;
While I'm alone and blue as can be,
Dream A Little Dream Of Me.

Dream A little dream of you and me.

;)

Acosta't, amor, als meus braços de desig tendre,
Buscarem junts els camins cap al Regne dels Somnis,
Cap a la fi de tot mal si trobo els teus llavis.
Digues-me les paraules que encara no sé que existeixen,
Els mots que calladament guardes en els teus ulls d'encesa
Flama, i captivaré per a ells els reflexos de l'aigua més clara.
Guia'm, guareix-me, guarda'm on la quietud és mansa filosa,
Hegemonia de l'horitzó rogenc de la nova albada que t'idolatra,
I sabré que visc per estimar els teus parpres en cloure'ls.
Jau en el meu jaç de plomes i de lli, i et desitjaré les carícies,
Kerigma vingut dels teus dits, guspira que m'encén la vida
Lentament, amb l'espera de qui coneix el moment idoni per actuar.
Memoritzo cada centímetre del teu cos i el transformo en meravella
Nascuda per fer-me fruir fins i tot en la teva absència; nomena'm sentinella
Obedient del teu palau de goig i de paciència, d'empírica permissió,
Parla'm dels paradisos que posseeixes en els teus pits,
Que em permets tastar mentre visc i existeixo, gràcies a la silent
Remor del riu de l'oxigen, que respiro en acaronar-te; parla'm del desert,
Sedegós del teu ventre d'oasi, i fugiré d'ell per endinsar-me en la tèbia
Tenebra de la teva esquena de cristall translúcid, que gira al meu voltant.
Uneix-me a l'abraçada que arrela en la meva pell en acostar-me a tu,
Vesteix-me i basteix-me amb la seda i l'envà de la saliva de la teva boca,
Whisky que embriaga els membres en beure-la, en recórrer la gola.
Xiuxiueja'm, a cau d'orella, els secrets de la creació, els racons de l'Elisi,
Yazata convertit en dona que em fa fremir amb una simple mirada.
Zenit de l'amor per retenir-te, acosta't i descobriràs el foc que salva...



d.

Ja ha tornat a somniar, el somni,
que et somnia
quan dorm plàcidament, estès
sobre el meu cos
en nits solitàries, insomnes,
quan levita entre son i vigília,
entre dos mons que ara d'esquena dormen.

I jo vull somniar, com el somni,
adormida,
restar intangible i somnolent
en el sopor
de dies en letargies sòmines,
quan ell imita somiós, lúcid
el tros de vida que ajaguda dorm.

I ja he somniat que tu em somnies,
arraulida
en l'oreig d'un prat verd somieig,
sobre el teu cos,
en dies i nits inabastables...
M'he despertat somiant de cop,
preguntant-me, però què fas, xantalam?

Sona en tot l'abast la força del teu torrent,
on s'hi mouen, dolçament, les papallones,
la vaporosa suavitat del tul del vent,
l'oreig tan dolç com el frec d'una ploma.

Però la roca on m'assec roman sols roca
que s'assembla al meu cos, matèria inerta;
l'amor ja va passar fa molta estona,
tremola encara avui l'espasa oberta.

El goig sonor del cant just fa estremir-me:
avui ningú no somia el meu somni;
sóc un cau on s'hi clou la flor ferida
esperant un rebrot, que l'alba torni.

Sona en tot l'abast la força del teu torrent,
on s'hi mouen, dolçament, les papallones,
la vaporosa suavitat del tul del vent,
l'oreig tan dolç com el frec d'una ploma.

Però la roca on m'assec roman sols roca
que s'assembla al meu cos, matèria inerta;
l'amor ja va passar fa molta estona,
tremola encara avui l'espasa oberta.

El goig sonor del cant just fa estremir-me:
avui ningú no somia el meu somni;
sóc un cau on s'hi clou la flor ferida
esperant un rebrot, que l'alba torni.

Sóc la remor de l'aigua que les pedres refreda
Un riu d'esperança que baixa per la fageda.
Sóc el tall de la flor que neix de la llavor
On l'hivern va deixar soterrat el teu nom.
Sóc el tronc de l'arbre escapçat pel vent
Que dorm cada nit prop el teu cor calent.
Sóc el meandre que voreja la verdesca
I enfila de nou el camí de l'aigua fresca.
Sóc la mel que l'abella al rusc amaga
Una tresca dins el bosc de les fades.
Sóc escultura de fulles, meravella futura
Un somni d'amor a una mare abatuda.

Sigues la corrent del riu
Que aboca al mar tots els somnis
Entre la plàcida nit
I el retomb dels camins
Que s'enfilen dalt del cim
Entre núvols convectius
I la pols dels aires divins.

Sigues un somni diví
Que escampi el càntic
Entre els vulgars mots llatins
I els antics bergantins
Que donin força fruits
Entre eines i rampins
I la mà dels pixapins.

Sigues l'endeví
Que no sigui el roí
Que entre consells que semblen càstigs
I els bojos dels manicomis
Donin la sensació de lúcids
Entre tot el poble mesquí
I la mentalitat d'ahir.

__________________________________
llamp!