Cercador
Llista categories
Detall intervenció
18è Repte Poètic: Abstracte
Intervenció de: Bruixot | 15-01-2008
Benvolgudes i benvolguts poetes!
Aquest cop us proposo una imatge abstracta força oberta, a veure que en sortirà!
Vet aquí la imatge:
Composició VIII
Es un cuadre del pintor Wassily Kandinsky, de nom Composició VIII, de 1923. És un oli sobre llenç, de 140 x 201 cm, que està a The Solomon R. Guggenheim Museum a Nova York.
El cuadre és del moviment Abstracte, concretament del que s'ha anomenat la Bauhaus. És una escola d'arquitectura i art que postula que és més important la idea que la inspiració en l'art, intentant basar-lo en postures més científiques, fent un art més intelectual i raonat.
Podeu escollir de fer dues coses, com a mínim: descriure idees que us provoca el cuadre, històries inventades, paisatges, objectes, etc, o fins i tot sentiments que us provoca el no comprendre res de res. O bé intentar fer un poema abstracte, que el lector pugui interpretar-lo de moltes maneres (cadascú la seva!) o bé purament mirar-lo per la seva bellesa (o anti-bellesa) plàstica (o sonora).
Per exemple, podeu pensar una idea de poema (d'estructura, potser, més que de missatge) i intentar cenyir el poema a aquesta estructura predeterminada. L'estructura potser mètrica (de síl·labes, de rima, de ritme) o sonora o plàstica. Però no heu de seguir necessàriament res del que he dit!
Bé, no vull donar més pistes, o ja donaré algun exemple més endavant. Vosaltres mateixos, entenc que el repte és un pèl difícil però ja tenim prou experiència com per provar-ho. A més, sereu vosaltres els que decidireu qui se'n surt millor!
Termini: Dissabte, 19 de Gener de 2008, a les 21:00.
Votacions: les següents 24 hores.
Bon repte poètic!
Xavier
Respostes
-
Un poema per concursant? no+
Sergi Yagüe Garcia | 15/01/2008 a les 12:16
-
No. No he dit res, així que ja està bé així. Ara, no us passeu, o no faré comentaris per tots :-D (no+)
Bruixot | 15/01/2008 a les 19:43
-
Caleidos (Abstracció)
Sergi Yagüe Garcia | 15/01/2008 a les 12:33
Caleidos (Abstracció)
Caleidos va marxar reblant el foc
Atrinxerat a redós del cortinatge
De les veles d'un vaixell de controvèrsies.
Libidinosa pausa estreta i fulminant
contaminada de piràmides i sols nebulosos.
L'oceà s'esgotava dins del seu propi abisme,
Obrint un gran forat triangular.
Més enllà dels dies eteris, on el fum sorgia de les ombres
I sargia cicatrius electritzades,
Caleidos cavalcava la fricció iterativa
Complimentant el formulari de la nàusea.
I fugia del seu jo abans d'anihilar les palmes,
-foragitava la calma,
ennuegat de deletèries paraules-
per inflamar el camí de roses neutres,
a l'espai del megahertz contraposat,
res no s'envolta de silencis, sinó d'idiomes elèctrics.
Morien les esglésies de porticons pútrids,
Mantenint-se ertes com espantaocells de les consciències,
Clavades als camps estèrils
De l'autocomplaença.
(salpava amb la nau torta de l'espelma del temps)
Caleidos va fugir reblant l 'hacer
i naufragant de blancs i negres
s'erigí d'entre les cendres
per aprendre
a construir
colors de
sal.
Sergi Yagüe
-
RE: Caleidos (Abstracció) CORRECCIÓ
Sergi Yagüe Garcia | 15/01/2008 a les 12:37
El vers de la darrera estrofa:
Caleidos va fugir reblant l'acer (no l'hacer)
El puto Word m'ha jugat una mala passada!
Sergi
-
SINESTÈSIA
ambre | 15/01/2008 a les 17:31
ÉS UN PRIMER ESBOÇ RÀPID MIRARÉ DE CORREGIR-LO I EL TORNARÉ A PENJAR ... HI HA TEMPS ... ( DE FET HO FAIG PER ASEGURAR EL TÍTOL :P )
Sabor de rostre al mar.
L'astre clonat em respira
- exhala fang -
metàl·lica deriva.
Trenca la llum.
L'ona es trenca
i trenca de llum
persuadint reflectida
descomposicions inextingibles.
Sóc cada traç
-cada frec de la daga a l'ull-
que roba la forma al so
per trobar la llum del to.
S'obren esglaons
i sóc de pluja,
espectre de ritmes
lapse entre batecs,
torb,
melodia mural
de flames esquinçades,
formes memoritzades.
La desindustrialització de l'ànima
mínim alè
-
SINESTÈSIA 2.0
ambre | 17/01/2008 a les 03:00
SINESTÈSIA
Sabor de rostre al mar.
L'astre clonat em respira,
- exhala fang -
metàl·lica deriva.
Lesiva i lànguida llambrada d'arcs:
escrita de corall,
glacem a la vora dels graons
factors del so, del calm traç.
- Ratlles d'un far reflectint-se
enllà del bac empàtic que m'eclipsa -
Irromp la llum.
L'ona que trenco a ras,
trenca en claror d' espines,
- salm estelat -
adàmica agrafia
la industrialització de l'ànima.
-
SINESTÈSIA 2.5
ambre | 18/01/2008 a les 00:05
SINESTÈSIA
Sabor de rostre a la mar.
L'astre clonat em respira,
- exhala fang -
metàl·lica deriva.
Cardíaca làmina llambrada d'arcs:
escrita de corall,
glacem a la vora dels graons
factors del so, del calm traç.
- Ratlles d'un far reflectint-se
enllà del bac empàtic que m'eclipsa -
Irromp la llum.
De l'ona corba s'ha escat,
dansa escumada d'espires
- salm estelat -
adàmica agrafia, letàrgica ferida
- s'encalcen dards -
Sagnen colades d'espines
d'albors
de formes amb llar.
I l'ànima es desindustrialitza.
-
SINESTÈSIA 2.6
ambre | 18/01/2008 a les 02:15
Sabor de rostre
... al mar.
L'astre clonat em respira,
- exhala fang -
metàl·lica deriva.
Cardíaca làmina llambrada d'arcs:
escrita de corall,
glaça'm a la vora dels graons
factors del so, del calm traç
-darga d'un far reflectint-se
enllà del bac empàtic que m'eclipsa.-
Irromp la llum,
de l'ona corba s'ha escat,
dansa escumada d'espires
- salm estelat,
adàmica agrafia -
Letàrgica ferida
- veral de dards -
sagna colades d'espines,
d'albors,
... de formes amb llar
i desindustrialitzem l'ànima.
-
SINESTÈSIA 2.61
ambre | 18/01/2008 a les 09:50
Sabor de rostre
al mar.
L'astre clonat em respira,
- exhala fang -
metàl·lica deriva.
Cardíaca làmina llambrada d'arcs:
escrita de corall,
glaça'm a la vora dels graons
factors del so, del calm traç
-darga d'un far reflectint-se
enllà del bac empàtic que m'eclipsa.-
Irromp la llum,
de l'ona corba s'ha escat,
dansa escumada d'espires
- salm estelat,
adàmica agrafia -
Letàrgica ferida
- veral de dards -
sagna colades d'espines,
d'albors,
de formes amb llar
i desindustrialitza'm l'ànima.
-
Son (Goku)
bufanúvols | 15/01/2008 a les 17:52
Són dos quarts de sis
i m'adormo a la biblioteca
mentre miro les formes
geomètriques i acolorides
d'un quadre rectangular.
Si em paren un llit,
m'hi gito.
Si una noia em mira
i em continua mirant,
li declaro el meu amor
deshonest i vulgar
com aquest poema.
No tinc forces,
l'esquena té son,
el meu cap té son
i no vull prendre més cafè.
Però acabo de decidir
que durant una estona
em miraré aquest quadre
d'en Wassily Kandinsky
i me l'apredré de memòria.
Posaré un nom a cada forma
fins que una altra volta
recuperi les forces.
Tinc l'esperança que els del costat
no parin de parlar.
A voltes me faig gràcia tot sol.
En fi, a veure què us sembla
aquesta llampada
que escric d'una tirada
adormint-me serenament,
a una biblioteca de Les Corts,
en aquesta tarda grisa i plujosa
d'hivern.
-
"instant zero"
perunforat | 15/01/2008 a les 18:02
Pro-
Vo-
Ca-
Ci-
ó
Esquitxos diàfans
Metàfores inconnexes
Geometria sensual
Performance estàtic
Des-
Or-
Dre-
Melodia arrítmica
Naugrafi d'idees
Premises implícites
Cognitivisme ensordidor
In-
Ter-
Pre-
Ta-
Ci-
Ó
Em plau un eclipsi de lluna
Encerclant un big bang futurista
Fragments d'un tot
Espargits per la destrucció
-
L'oracle d'Heràclit
angie | 15/01/2008 a les 19:08
Xavier i poetes varis, m'encanta el quadre i encara que no escric res de fa temps, m'atreveixo amb una "anada d'olla" que no està gaire currada però m'ha sortit així.
L'oracle d' Heràclit
El sol és nou cada dia
i comú és el principi i el fi
en la circumferència d'un cercle :
s'excita un mugró envermellit
- acolorida alegria -
l' harmonia oculta es manifesta-.
Interseccions de formes i passions
cerquen elements per tancar en les seves cel.les,
tensió en les expedicions
- el cosmos es nodreix d'ella -.
Les llengües de foc condensat
donen vida al mar
i d'aquest, en neix una carena.
De la duna central del seu son
varetes de mag conjuren formes geomètriques,
quadrícules caòtiques, pèls i notes sense so
formen part de la més lliure de les orquestres.
I l'ànima mor en l'aigua i per aquesta,
la mort
és la terra.
angie
-
RE: 18è Repte Poètic: Abstracte
gypsy | 15/01/2008 a les 22:41
Sota la lluna porpra,
la vida i el caos,
tomben vaixells
mentre els núvols
s'adormen.
No vull angles!
que em fereixen
la carn fràgil
de donzella.
Ni rellotges
que comptin
temps ni hores
inexistents.
Ni colors
fets d'alegria
expandits
com l'aire
dels universos.
Esmola la brotxa
porta la pintura
negra i esbaldeix
els terratrèmols
que em devasten
-
Esmola la brotxa! (faltava el títol i acabar-lo), és AQUEST!
gypsy | 15/01/2008 a les 22:51
Sota la lluna porpra,
la vida i el caos,
tomben vaixells
mentre els núvols
s'adormen.
No vull angles!
que em fereixen
la carn fràgil
de donzella.
Ni rellotges
que comptin
temps ni hores
inexistents.
Ni colors
d'alegria
expandits,
com l'aire
dels universos.
Esmola la brotxa!,
cerca la pintura
negra i esbaldeix
els terratrèmols
que em devasten,
aquests que dibuixes,
trigonometria
del horror acolorida;
línies mestres
sense garbell.
-
és "de l'horror", perdó! n++
gypsy | 15/01/2008 a les 23:10
-
RE: 18è Repte Poètic: Abstracte- VIDA
Naiade | 16/01/2008 a les 16:09
VIDA
Univers caòtic
Abstracció còsmica
Desconeixement.
Gravitacions atòmiques
Equilibri sostingut
Atzar.
Geometria asimètrica
Complexitat amorfa
Composició.
Calidoscopi infinit
Contenidor de formes
Mecanismes.
Coloració hipnòtica
Tincions fosforescents
Matèria genètica.
Pentagrama molecular
Ritme frenètic
Excitació creixent.
Amorfisme gelatinós
Integració de formes
Úter.
Fecundació
Aglutinació de partícules
Esclat de vida.
Naiade
-
HYPERDESTRUCTION
deòmises | 16/01/2008 a les 19:31
La ciutat desperta del somni de la nit
En la nit de l'asfalt
En la pol·lució i en l'espès fum.
Batega en ella el cadàver de la indústria que la destrueix
Lentament, i no fa res per evitar-ho.
Sang de sofre en les sulfúriques venes, plenes de metàl·liques ànimes,
Cremant fins a l'últim racó sa.
Quan arribarà la fi previsible, quan l'holocaust plàstic,
Quan l'hecatombe que acabi amb
Tot, que retorni el no-res
-El Big-bang involutiu-?
Altes xemeneies, dits llargs que esquincen el cel,
Desprenen essències de clavegueram
I conviuen amb nosaltres, quotidiana monotonia normal.
Som rates de laboratori, de moribunda factoria mortal,
Enverinades per nosaltres mateixos
Mentre confonem el real del succedani,
L'original de l'additiu.
Quan arribarà la previsible fi, quan l'hecatombe química,
Quan l'holocaust de tot
-El Big-bang involutiu tatuat en les nostres neurones-?
En la programada vida nostra, no hi ha lloc per a la felicitat,
La refinada i edulcorada utopia que sempre volem aconseguir,
Que ens prometem amb paraules invisibles
-Promeses en el vent que esdevenen sigles inintel·ligibles-.
La nit desperta del malson de la ciutat motoritzada
I cau en la somnolència del ciment,
Amuntegada en la decadència dels dies.
-
MALGRAT TOT...
deòmises | 16/01/2008 a les 21:46
[Si només es pot presentar un poema per participant, que sigui HYPERDESTRUCTION el concursant. Si no, aquí deixo la segona aportació:]
MALGRAT TOT...
La brisa s'escolta més distant que ahir.
I no es desboquen els plenilunis buits
Que ens turmenten en vèrtexs fets atzucacs
De l'atzar.
Malgrat tot, miratges irreals entre dunes i dunes
Fan que avancem enmig del no-res
A la recerca de temps millors envoltats
Per la mar.
Sembla llunyà el cim de la darrera muntanya
Que serva la nívia blancor dels núvols
De l'espera.
Malgrat tot, hem d'amidar la tragèdia
Que ens vol devorar la flor del lilà,
La darrera.
-
La fi la senyala
ginebre | 17/01/2008 a les 00:40
Ull de bou,
de banya, prou
m'enganya, vull
fotre-li canya.
Em pren
el pèl, de pla i vol
amagar el sol, blauverd
el ull, cau la pestanya
sota el teulat tramat de canya,
i perd, al fons, el punt de fuga.
Tan pla, que fa agafar migranya,
la recta, si, la punta aguda
senyala la fi
senyala la fi
senyala la fi
senyala la fi
la fi la senyala.
-
Sigles (Abstracció 2)
Sergi Yagüe Garcia | 17/01/2008 a les 13:31
El recòndit record fabril
Dels rellotges en decadència.
Intermitents vides en retrocés
Es lamenten vora el riu.
Mengen plats d'hac de ema i,
Connectats a ports u essa be,
Veient la vida en full hac de
Per monitors amb connexió de ve i.
Compren plats amb blu-ray disc
I s'ho expliquen a través del tres ge,
Riuen de les matances a internet
I ho pengen a youtube
Amb blue-tooth
O per wi-fi.
La recòndita espera
A la caverna del desglaç
On els óssos hivernen per sempre
I les memòries es desfan,
Com gotes de gel despenjades del sostre.
Conduïm el món amb a be essa,
(alguns països sense airbag)
i ens guien les voluntats per ge pe essa
amb la complicitat de la de ge te,
que ens dessagna, sense pressa.
I compren sigles per guarir-se
Per protegir-se de la tempesta,
Sense saber que són les sigles
Les que amaguen la feresa.
El rellotge marca el temps triangular,
Siderúrgic compte enrere,
La mort es presenta amb manual d'instruccions,
Sense garantia,
Amb efectes secundaris i contraindicacions.
Sergi
-
Calidoscòpic
bufanúvols | 17/01/2008 a les 15:40
Una pedra
de la torreta
del cactus
és travessada
per un riu
de formigues.
Mentrestant,
un tren
ha passat
de llarg
a quatre carrers
del balcó
d'un niu
que espera
com jo
les orenetes.
El vent
no compta
perquè
el vent
no es veu,
però del Sàhara
travessa també
per les Columbretes
i en passar
pel meu cap
m'agita
les grenyes.
La lluna
es deu veure
des de la Mediterrània
sencera
perquè jo ara
la hi tinc
just a dalt
del meu cap.
I és blanca
perquè
encara creix
des de fa hores
per brillar
en la foscor
que vindrà.
Ara
he recordat
que els anomenats
"Textos
de les piràmides"
de l'Imperi
Antic
egipci
venen a dir
Ossiris
era el déu
de la fertilitat
i la ressurrecció
i que Re,
el d'Heliòpolis,
i era el deu solar.
Ossiris terrenal,
Re celestial:
en la terra
i en el cel.
I ara
penso que
aquest tarda
Menfis també deu
esguardar
aquesta lluna
que creix
mentre jo
al terrat
de ma casa
m'encenc
un cigar,
deixo d'escriure,
miro el Delta
i penso
què encara
he de dinar.
-
Calidoscòpic (correcció)
bufanúvols | 17/01/2008 a les 15:42
Una pedra
de la torreta
del cactus
és travessada
per un riu
de formigues.
Mentrestant,
un tren
ha passat
de llarg
a quatre carrers
del balcó
d'un niu
que espera
com jo
les orenetes.
El vent
no compta
perquè
el vent
no es veu,
però del Sàhara
travessa també
per les Columbretes
i en passar
pel meu cap
m'agita
les grenyes.
La lluna
es deu veure
des de la Mediterrània
sencera
perquè jo ara
la hi tinc
just a dalt
del meu cap.
I és blanca
perquè
encara creix
des de fa hores
per brillar
en la foscor
que vindrà.
Ara
he recordat
que els anomenats
"Textos
de les piràmides"
de l'Imperi
Antic
egipci
venen a dir
que Ossiris
era el déu
de la fertilitat
i la ressurrecció
i que Re,
el d'Heliòpolis,
era el deu solar.
Ossiris terrenal,
Re celestial:
en la terra
i en el cel.
I ara
penso que
aquest tarda
Menfis també deu
esguardar
aquesta lluna
que creix
mentre jo
al terrat
de casa
m'encenc
un cigar,
deixo d'escriure,
miro el Delta
i penso
què encara
he de dinar.
-
RE: Calidoscòpic (correcció) [VÀLID SI ÉS QUE ES POT PRESENTAR MÉS D'UN POEMA] n+
bufanúvols | 17/01/2008 a les 20:04
-
RE: 18è Repte P. "Recordant"
rnbonet | 17/01/2008 a les 16:51
Més oníric que abstracte -caldrà dir que l'abstracció també té un puntet de somni transformat?- la participació del "seguro servidor que lo es". Records pel 'cigroniu'!!!
********
"Roda la mola,
Peret se'n va a escola;
roda el molí:
Peret ja està ací!"
M'arriben, de ben lluny,
-així com a una
incerta ànima somorta-,
línies i colors
matemàtics. Sempre
de certes angúnies presents i passades.
Amics de sempre;
personatges d'infància
mig boirosos a la distància.
Ombres del vespre.
I amb ells,
ballant ballant,
giravoltant
i dansant
arramblem
arreplegant
tot un afer
dels voltants
nítids, clars,
escumejants.
Fins cansar-nos.
I en aquest punt mort
cridaré ben fort
al punt de les cinc
-amb el permís
de l'autoritat competent
i si el temps no ho impedeix-
que dos i dos potser en seran quatre
allà al temps futur que ja per sempre i mai espere.
Doneu-me, però, la permissió del dubte.
*****
Salut i rebolica, amics!
-
Planetari
Carme Cabús | 18/01/2008 a les 22:21
Venien sols precipitats a les escletxes,
sols perfectes d'escalfor i de repòs,
prenien el relleu a les arestes,
giravoltaven en la seva llum d'or.
Escantellades clarors de dins dels angles
enfredorien el centre del redós,
arrodonides formes de diagrames
copsaven l'equilibri en rotació.
Interseccions trucades, segmentades,
caligrafiaven, versàtils, els colors,
suaument pintats, pastels s'entrecreuaven
creant un planetari lluminós.
Però en l'ortografia de rodones i ratlles
els sols es despertaven per vetllar-ne el cor;
engranatge compost per formes dibuixades
amb un motor sensible menat per l'escalfor.
-
Atonia del mikado (em)balat
Leela | 18/01/2008 a les 20:10
Perdoneu tots per aquest 'poema', però fa estona que estic llegint unes escrits una mica densos i m'he prés la llibertat (amb el vostre permís) de deixar anar això.
**********
Atonia del mikado (em)balat
I: Descens en mikad(o)
Tro esberlant el cel
radar al zenit
(silent a intervals)
timpà en dos
un oboè
... oceà policrom
II: Gemmacions
A
l'olimp
l'olimpíada
per un període,
d'auris amb aurèola
El circ és circumferència
centre d'on conferir la conferència
és un si!, a la ciència que val aquesta vàlua
Ecs! un espècimen d'èczema roig robí de rubèola
III: Fusió
Cànon a la ionosfera
aeròstat en mimesi
tro del zenit amb aurèola
A l'atmosfera el magnetòfon
en osmosi amb l'alvèol
timpà que escolta la conferència
La litosfera en telegrama
exegesi del policrom
la ciència de l' èczema
-
TEORIA DEL CAOS
ambre | 19/01/2008 a les 01:46
"Efecto borboleta"
L'histriònic destí
envolta ferm
-trenca, talla-
el caòtic traç.
L'harmònica dispersió
de mentides
que m'amenaça.
-
Geometria quàntica
F. Arnau | 19/01/2008 a les 12:45
Hi ha els punts per fer-nos les robes,
hi ha línies dels mitjans de transport,
hi ha angles de triangles rectangles,
isòsceles, escalens i equilàters,
hi ha la utòpica quadratura del cercle
que cercaven alquimistes i místics,
hi ha polígons, les ciutats de les fàbriques,
el quadrat, com el cap dels germànics,
el Pentàgon, que dissenya les guerres,
hi ha els cercles de les Arts i les Ciències,
les esferes de planetes i estrelles,
les el·lipses de les òrbites dels astres,
les espirals de galàxies llunyanes,
i també la del codi genètic,
hi ha el prisma de les roques basàltiques,
hi ha els cilindres de cotxes i màquines,
hi ha molts més elements geomètrics...
Sí, però... Quants?
Caldrà pegar-li una altra ullada a aquest quadre...
***
FRANCESC
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Desembre: el caliu que em fa sentir viva (1 comentaris)
- CARTA AL NADAL (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
Nous més llegits
- Sobre les inquietuds (509 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (295 lectures)
- POLS DE LLUM (272 lectures)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (266 lectures)
- Confiança en les Alternatives (223 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (208 lectures)
- La impudícia del vestit (172 lectures)
- El fals temps d'ahir (155 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (149 lectures)
- UN MATÍ QUALSEVOL (148 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- Confiança en les Alternatives (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- La capsa de les vanitats (Agrada a 1 relataires)
- UN NADAL DIFERENT. (Agrada a 1 relataires)
- Una imatge digna de veure. (Agrada a 1 relataires)