11è REPTE POÈTIC VISUAL ("nit estelada sobre el Roine")- VOTACIONS!!! VOTACIONS!!! VOTACIONS!!!

Amics i amigues relataires:
S'ha acabat el termini del 11è Repte Poètic Visual.
Moltes gràcies a tots per la vostra participació, i els que no us heu atrevit, tan sols dir-vos que hi hauran moltes més oportunitats.
Ací a sota teniu tots els poemes presentats, per ordre de recepció. A partir d'ara podeu mamprendre a votar aquells que millor us semblen. Ja sabeu; dos poemes per votant i, si voleu utilitzar el nik "repte poètic", podeu fer-ho tots aquells que desitgeu mantenir l'anonimat, entre els que heu presentat algun poema al repte. La resta d'autors de RC també podeu votar utilitzant el vostre nik habitual.

La votació s'acabarà demà dijous a les 19 hores.

No hi ha soledat (Divertimento) de deomises

No hi ha soledat si la mar t'acompanya,
Si la sorra pot acaronar les teves passes
Amb la dolçor de la sal i la proximitat dels estels:
Somnia i al teu recer tindràs el meu batec.

On deixes els teus llavis quan l'onatge
Intenta besar-te envoltada de llums i ombres,
Quan el vaixell dels dies navega a la deriva
De les hores que s'escolen constantment?

No hi ha soledat si passeges somnàmbula
De bracet amb l'escuma i el pleniluni
En la badia del meu pit fet bressol i jaç.

On deixes els teus dits quan la platja
Intenta emparar-te en el seu caliu
Nocturn, en la seva ofrena de refugi etern?



Essència (In memoriam Narcisa) de Thaïs

Es perden mar endins
les flors marcides de tota una vida
De port en port viatgen els sentiments
fent companyia a les onades

On cercar els somnis perduts
si la mort s'apropa a cada pas
recordant-me que el temps s'acaba?

Retrobaré allò que va ser meu,
la llum de la meva estrella.

Essència de la vida eterna,
de les imatges que perduren en la ment.
Senyal d'un amor viscut intensament
superant dia a dia
els durs obstacles de la vida



Nit de gala de llampec

Agafats de la mà,
ens difuminem en l'horitzó...
eteri, vanitós, difús...
que es complau de ser únic
i perceptiblement anímic.

Mentre la nit mor a l'esquena,
hi ha estels reviscolats
sobre les ànimes plebees
d'aquest indret, que es perllonga
sobre un mar de coloraines.

Passejant per la badia,
mirem el cel ben distesos,
i, fixem la mirada
en un cel opac,
tacat de purpurina.

El poble, el cel i el mar
vénen a raure al paradís
on son heterogènies imitacions
d'incandescència i vitalitat,
mers artistes noctàmbuls.

Cruixeix la sorra al nostre pas
i mentre la brisa ens acompanya,
la nit és indistinta, paradigma
d'una vetllada sense igual,
vestida de gala i demanant sortir al ball.

__________________________________
llampec



La nit és silenci per a estimar de Salgado

La nit és silenci per a estimar,
on els amants s'hi refugien.
El temps a llur voltant, fugaç, s'esmuny
i la pell de l'adéu es torna dura.

Els núvols són invisibles de nit,
mes de l'amor són testimonis.
El temps passa igual de ràpid pel món
que somia, tant de nit com de dia.

Les carícies somortes a la pell
s'aturen un instant i miren
la lluna i la confonen amb el sol.
Però falten hores perquè retorni.

Els ocells no canten però són vius
mirant la nit amb les mirades
closes, somiant que volen pel cel,
lliures, immensitat que mai no acaba.

La nit, dolç silenci per a estimar
(per què els cal llum a les parpelles?),
quan junts ploren fent rosada els estels
i la toquen els rosats dits de l'alba.

La llum descobrirà furtivament
de les carícies les despulles
de dia i del darrer bes el record,
il·luminat del sol pel clar somriure.

De la fulla el caure es torna soroll,
trencant les cristal·lines aigües
de la mar que a la pell dels amants surt,
on els rius de l'amor hi desemboquen.

La nit és silenci per a estimar,
joia per viure la natura,
on els amants es troben novament.
Només el sol acaba amb ella.
A la badia quedaran els besos.



Il·lusions impressionistes de Naiade

Nit estelada
que il·lumines aigua i terra
fanalets verds fosforescents
de grogues flames
flotant entre blau refulgent
de pinzellades atapeïdes
impregnant l'entorn
d'il·lusions impressionistes.

Grocs daurats predominen
fent esvair la negror
negada de lluna
intuïda rere teranyines de núvols
plantant cara a la nit
aconseguint l'encanteri
d'una nit màgica
que silent ens sorprèn
amb espectacle multicolor.

Només són els nostres esperits
posseïts per l'amor
que fan emanar tanta bellesa
transformant l'entorn trist
en una nit de focs d'artifici
enlluernant les nostres animes
dels intensos tons de la passió.
aconseguint el miratge.



Ofec d'estrelles de opuscle

Aigua dels segles
enlluernada de cel,
ofec d'estrelles
que van i vénen,

I aquest silenci
que no s'acaba
damunt el blau
que tot ho tiba.

Somriures d'estels
xipollegen al teu pas
esquitxats de lluna
oberta,

reflectida en el riu
que t'ha vist passar
dins la nit
a esquitllentes.



Per la finestra de Lady_shalott

Hem sorprès la badia
les muntanyes blaves d'enllà
i prenem fràgils els dits
de les corol·les verdes
dels eixams marins
el pols del ball

la foguera lenta
l'euga negra que
festeja l'estrany
que cel endins dreça
la crinera, i mira,
i la disfressa cau

adéu al port!
les mans passegen
el roig flairós
i riu suau l'estació
del fred,

ens arrossega endins
endins la calma,
fins l'endemà.



estelada de kispar fidu

T'hi veig estrelles en els ulls.
Reflexes de Lluna sota les pestanyes.

Les petites llums del Cel
són tan sols espurnes verdes
en comparació a les teves armes
d'encants pintats amb tons de mel.

Les barques del port,
nàufrags sense timó,
descansen sobre aigües calmades
silenciant les nostres passes.

Ens il·luminen els fars de les cases
que travessant damunt onades
viatgen fins les nostres cames
acompanyant-nos les ànimes.


Entre els teus braços perdo els sentits.
Sentint-me talment en un escenari
de pintures nocturnes sota cels estelats
en matisos de verds, blaus i grocs difuminats.

Al teu costat, ni les millors Nits de Van Gogh
transmeten la il·lusió que tu em fas sentir.
Ni estrellades, ni sobre el Rhône.
Completament incapaces d'igualar el teu amor.



Saviesa Espiral de Sergi Yagüe Garcia

Ofegada saviesa espiral
De nits plasmades al pinzell:
Els fars dels estels guien les passes
Dels amants del no-res.

Relleu de matís indeleble
Carregat de geni a les voltes,
El glaç d'una lluna de gebre,
S'ofega de talent d'orfebre.

Ingrata follia nocturna,
Esclatada d'incomptables puntes,
Perfora la raó inconnexa
D'aquests ulls que miren les aigües.

Silenci: la pintura pensa!

Corprès per l'àuria presència
D'estrelles inclements d'absència,
Els fars dels estels guien les veus
Dels amants incomplets.

Cada secret s'esmicola
Entre la brisa i la boira,
Fanals que enceten misteris
D'impressionista encanteri.

Rugosa i tàctil essència
Del moment fugisser d'un capvespre,
L'espiral del boig de cabell panotxa,
Giragonsa a les ànimes de les esponges.

Sergi Yagüe Garcia



Llum d'estels de Carme Cabús

Titil·la la llum
dins del riu, al lluny,
espessa com tinta.

Hi cau relliscant
i, encesa, va untant
riu de negror fina.

Fa olor dolça l'aigua,
i, galant, escampa
renou de florida.

En el cel nocturn
hi esclata una llum
d'estels gegantina.

Fa bo si la nit
t'abraça amb delit
silent i tranquil·la.

Beuré un aiguardent
al bar, al rellent,
entre la suau brisa,

i t'oloraré,
fragant com fruiter,
i et besaré el riure.

Pell de nit, d'amant,
caliu ple d'encant
i de flor de vida.


(Un petit comentari: on hi diu "fruiter" hi volia posar "taronger", que és la sensació primera que he sentit, pronunciat així, "tronger", que és com es fa al Vallès. Però sense aquesta pronúncia li sobra una síl·laba, hi he hagut de buscar una solució de pas. Si voleu, on hi diu "fruiter" podeu substituir-ho per "tronger". Una abraçadassa.)



Silenci ... de ninona

Dins una quietud sublim,
plana la melangia …

Silenci.

El riu
- suat pel treball -
ja no té esma
i s'arrupeix cansat.
Negre de nit
emmiralla les llums
d'una ciutat adormida.

Silenci.

La celístia vesteix
de misteri la nit,
i amaga a les ombres
cristalls d'olivina
per pintar el silenci
amb espurnes d'esperança.

I la nit es descabdella.

Collarets de llum
- garlandes enceses -
inunden els teus ulls,
de mi.
Les aigües em criden
per besar-te el riure
i apagar el foc.



El riu nocturn de Noell

El riu està plàcid,
el firmament també;
les estrelles l'enlluernen
i també vetllen per ell.

La nit misteriosa
amb túnica negra
té un exquisit blau
amb llum de lluerna.


***

A més d'aquesta dotzena de poemes, també s'han presentat uns altres quatre, fora de concurs. Si voleu llegir-los, podeu fer-ho al darrer enllaç del Repte, o també fent clic ací.

Res més, podeu aprofitar aquest enllaç per mamprendre a votar.

Moltes gràcies!

®Robert Conway & Francesc Arnau i Chinchilla