Poema visual...

Doncs sí, avui he escrit un poema associat a una imatge (una imatge associada als meus sentiments?). No és tan bo com els de l'angie, però em fa il·lusió compartir-lo amb vosaltres.











Com una gota
els nostres destins
pengen
i desafien
la gravetat.

Com una gota
quan ha plogut
i surt el Sol,
però encara plou, suau,
i l'arc de Sant Martí
decora el cel.

Com dues gotes
fent tentines
dins l'abraçada dels pètals:
tenen por de patinar
com llàgrimes,
galta avall.

Com dues gotes
que quan s'ajunten
es fan grans
i ja no se sostenen
i cauen, cauen,
com una sola gota gran
i, plaf!
esquitxen el terra
que ja era moll.





Yáiza