Repte 177 comentaris i veredicte

ACTE EN UN ACTE per rnbonet
290 paraules

Costa una mica de llegir el teu relat amb tants parèntesis i punts suspensius però, en una segona lectura li trobes el què... i si te'l llegeixes tres cops, quan t'acostumes es deixa llegir un quart cop i tot. Trobo que la blanca té poc text, el foc li talla la primera frase, el Carles la segona, només aconsegueix acabar-ne una... Diria que com a personatge s'ha de polir. L'entorn ben elegit i ben descrit. El títol molt bo.

**

La veu de Jeremias Soler
298 Paraules

Ja vinc Mallory!!! Un bon detall per finalitzar aquest relat fantàstic. T'he de dir que la idea no m'ha agradat massa d'entrada però després m'ha anat captivant aquest vellet en "un racó on mai no em trobaran, i podré abraonar-me a la veu que sempre m'ha seduït"
M'agrada especialment el tros de "... com més alt estic, millor li percebo la veu. És com un mormoleig, mig udol de vent, mig trepitjada de neu verge; com el so sord de la bota damunt la roca; com el cant del rierol del desglaç, escolant-se pendent avall." És curiós que només descriguis sons quan escoltes "la veu"

**

L'hora de la veritat de Carme Cabús
300 paraules

Caram, en quina situació més forçada has posat els personatges ( Ara em penedeixo d'haver posat només 300 paraules) Què? es van separar on què? Si guanyes podries proposar de repte segona part de "L'hora de la veritat". ;) Encara que seria més divertit posar-los dins un ascensor avariat.

**

Excursió d'hivern de Filalici
286 paraules

"ha pujat cercant la pau en l'oblit de tot, i l'ha trobat en la memòria." Molt bona aquesta frase, arrodoneix un relat ben tramat, però amb el problema que buscar la soledat a l'alta muntanya no és recomanable: "On vas? Que no saps que per l'alta muntanya hi han d'anar com a mínim dos? No pots escapar." diu la Carme en el seu repte i té raó, a no ser, que es vulgui suïcidar, com en el repte d'en Jeremias...

**

Pròxima parada: l'Everest! per foster
298 paraules

Realment l'has quadrat aquest. Cada detall et transporta i et fa patir com si fossis els peus del pobre Ned "sentia un ofec a estones dolorós", l'eufòria i el romanticisme final, m'ha agradat la frase "Voldria cridar, obrir els braços i menjar-se el paisatge".
Vaja el trobo un relat molt mimat en tot.

**

Companys d'alta muntanya d' aleshores
Paraules 373

Tot i que el fet de presentar-ho "tard" ho podríem haver passat per alt... les 373 paraules et desqualifiquen M'ha agradat que com a mínim un relat toqui el tema de la companyonia.

**



Així donçs en el meu rànquin particular posaria en ...

foster, Jeremias Soler i rnbonet

com a finalistes...

i el guanyador és






En foster