REPTE 92 ..........COMENTARIS I VEREDICTE!!

Repte 92....un repte diferent, un viatge únic

Bona nit relataires. Bé, poca participació, potser no vam tenir una bona idea.
En fi, l'angie i jo hem coincidit en el veredicte. Pel que fa als comentaris, els hem fet per separat i no els hem compartit. Poden haver-hi repeticions i fins i tot apunts contradictoris, i el veredicte és una cosa a part, un acord.
Van primer els seus, els de l'angie, en cursiva; després els meus: llargs, perepunyetes i segur amb errors, però no ho sé fer d'una altra manera. Si algú es vol queixar, sóc tot oïdes (ja m'hi estic acostumant...hehe).

Nota important: vam dir que no a una relataire que volia participar amb dues parelles diferents, vam dir que no a un que es passava de les paraules, i no tenim en compte per al concurs els tres que s'han penjat fora de termini.

A veure, a nivell estrictament personal: el que jo faig davant d'un text és una primera lectura lenta durant la qual apunto allò que em sobta, que no m'agrada, que trobo gratuït. Ho copio a part. Després, un rellegit normal, gaudint de la història, i és llavors quan se'm confirmen o no els problemes anteriors.
Allò que segueix destorbant-me i que crec és negatiu, és el que us deixo escrit en els comentaris. Si no dic res o quasi res, bon senyal...hehehe.
Aviso que he estat força crític, i AVISO que només són opinions, no certeses, i que no es tracta d'una anàlisi sistemàtica ni rigurosa. Ara, això sí, feta amb bona intenció i treballada. Som-hi, doncs...


mjesus / Filalici: Secrets

Un viatge sense retorn al misteriós desert.
El relat molt ben escrit, l'ambientació i la descripció de les sensacions molt bones. El tema de la caverna és totalment fantàstic, com una porta del destí...
Les paraules clau molt encertades (aperitiu i codi, molt bé). La història original i que obre portes al lector, no endevinant el desenllaç fins el darrer rengle. Això m'encanta.
Una observació, suposo que l'aclariment del final és a modus de veu en off, no?. Impossible saber mai què va passar si ells han desaparegut...

foster
Una història dins una altra història, un recurs incialment interessant. Narrat en primera persona, deixa per a l'última frase el gir que ens desvetlla la clau del relat, i això és potser el més aconseguit i el que justifica el títol i el desllorigador de la trama.

Una parella va al desert per una mena d'impuls insospitat, sense justificació clara. Cridats pel desti?(D'acord). Allà pateixen les inclemències del desert... una tempesta de sorra durant la nit els colga / o un mena de somni (o per la cara, màgia potagia) els fa entrar dins una "irreal" caverna de sorra... es lleven en un espai increïble, fantàstic...però resulta que frisen per tornar a casa...un vellet els dóna el codi per sortir (però no molava molt? vaja. Una angoixa insuportable al pit els hi havia empès, però ara, quan ho troben, se'n tornen de seguida, sense cap reflexió, cap explicació...)... un codi secret que no es pot desvetllar o et fa desaparèixer...i això és el que els passa als protagonistes "reals" de la història...desapareixen per haver contat la història, desvetllant el secret.

No m'ha convençut, al final em resulta pueril de contingut i redacció i una mica agafat amb pinces tot plegat.
I hi ha força errors de tècnica: repeticions de paraules i sons, una estructura que s'entrebanca, frases amb contingut no justificat pel discurs...i, en general, pobre de lèxic i sintaxi.

Ja en el títol hi ha falta atenció: la història es basa en un secret, aquell que s'ha de guardar per no desparèixer, i no en "Secrets", en plural, que suggereix això, secrets, enigmes varis, restant-li força i coherència al relat.

El primer paràgraf és massa llarg, la repetició de la idea li treu força

En el segon...som al catàleg de l'agència i, de sobte, ja dins els desert: "El sol semblava que fos arreu, el paisatge era blanc, un infinit de dunes sinuoses que arribaven fins a l'horitzó" (això surt al catàleg? Han entrat "físicament" dins les fotos de mostra?). Hauria d'haver dit "Tal i com havíem vist al catàleg..." o bé: "Aquella zona del desert, calcada a les imatges del catàleg, era fantàstica" // "Passades unes hores..."(ehem, des de quan, des que eren a l'agència?)

"aclaparats per la calor" i "la gran calor del dia" (massa seguit..i "la gran calor"? No sé...em sembla pobre)
·clarament, suaument, creixent (tres -ent en un no res)
·tant fort (tan)
·poc a poc / poc a poc (en dues frases seguides)
Al despertar (En despertar)
·Travessàrem (amb accent)
· "l'ancià va fer un gest per donar-nos un llibre..."(quin tipus de gest? En tot cas, ·"va fer EL gest" o, més senzill "va fer per donar-nos...")
·"Camí de tornada. Retornareu..." (obvi el problema, no?)


annabella pampallugues / Jeremias Soler: Un indret anomenat Kalapa

Sens dubte un viatge diferent, un recorregut a la recerca del tresor de la humanitat. El relat té traces de somni, com si les imatges que describiu tinguessin els contorns difuminats, com núvols.
M'ha semblat un bon relat tot i que ens heu volgut explicar molts detalls en poques paraules i queda un pèl saturat. La redacció correcta i les paraules clau ben posades (catàleg de personatges, viarany sinuós, codi del món... bé, aperitiu forçadet).
La conversa de l'ancià molt bona i plena de missatge ens duu a un desenllaç ple de missatge, el qual tanca el relat com ha començat, com un somni palpable.

foster:
Una parella marxa de sobte cap a un viatge únic, a un lloc remot que encara conserva l'"autenticitat" de l'existència. La idea està bé, però no m'agrada com l'heu plantejat. Hi trobo constants incongruències internes.

Una trucada... ell no sap del cert quan marxen (i marxen l'endemà!). Ningú li ha dit on van però "sap", que van a l'Índia. Això ens indica una intuïció, una certa predestinació i impuls inconscient per anar a un país, a un entorn que suggereix màgia, misticisme, puresa d'esperit... el relat promet.
Llavots un parèntesi a Delhi que no sé si calia. Tot plegat per incloure "catàleg"? No ho sé, però just aquest tros m'acaba molestant per mal resolt, simple i esquemàtic en excés.

Quan, per fi, arriben al "lloc", llavors sí feu un intent de descriure'l amb la dimensió que vol el text per justificar les setmanes i mesos de cerca, però acaba sent força innocent i simplificat. Com a exemple, la conclusió: "Aquí tothom contempla la sortida del Sol, i aplaudeixen" (ehem).
O, també, la raó tàcita que els ha empès al viatge, la seva nova "missió" en la vida: "Aquesta vall preserva els tresors perduts de la humanitat. Us hem escollit per a ser els últims reis de Kalapa. Després, la Terra bullirà, el codi del món serà el diner, i a vosaltres us tocarà mostrar la veritat d'aquest lloc. " ( I aquest "Després"? després de quan... després de fer-los reis, d'aquí a un temps? No seria que la Terra terra ja està bullint i el diner JA és el codi del món, i per això Kalapa és l'últim reducte de la Veritat de l'home?
Bé, no sé perquè us heu entestat a perdre temps i energies explicant la vostra relació personal, la manera com s'inicia el viatge. Ja vam dir que era obert, podríeu haver començat el relat ja a Delhi i, de seguida, anar pujant cap al destí meravellós que els espera, sense explicacions prèvies, el "lloc" i el seu "contingut" haurien d'haver estat (crec) el centre del relat, no una mera anècdota en el desenllaç.

Cosetes vàries:

"Pretenia" (No és incorrecte del tot, però potser senzillament "Anava a trucar-la quan"; el "pretenia" comporta un espai més o menys prolongat de dubte i temps que es contradiu amb el "gag" de la coincidència d'accions que, no oblidem, obre el relat: "Anava a trucar-la...quan sonà el mòbil)

"Ningú no m'ho havia dit, però sabia que me n'anava a l'Índia" (em sembla gratuït per mal o poc explicat i no justificat posteriorment. No és gens verossímil que no sàpiga a on va: fan falta bitllets, pagaments, visats, vacunes, no és com anar a per sorpresa a Montcada i Reixach, home!)

"L'Alba, dempeus, m'esperava a la terminal" (Per què "dempeus"? És innecessari, i, a més, ... no l'esperarà ajeguda sobre les saques de correu, veritat?)

De la terminal (sense especificar més) saltem flus! a Delhi... (ehem, però vaja)

"Bullícia" (no ho sabia, m'ha agradat), però la descripció de la bullícia em sembla pobra, insulsa: "cotxes, autorick-shaws, clàxons, xafogor, dones amb sharis bigarrats, homes amb pagris, encantadors de serps, barbers de carrer"

"catàleg de personatges i símbols ètnics desfilaven davant nostre empenyent-nos envers el misteri." (Està bé per justificar "catàleg", però la frase xerriva... potser "atrapant-nos dins el misteri" // desfilaven / empenyent-nos...sembla que els empeyin literalment vers un concepte, però, abstracte: el misteri)

El tros que ve a continuació és d'un directe fàcil, incomprensible dins el to del discurs... se'ls acosta un homenet, els proposa pujar a un elefant i...flus... pugen i apa, dues setmanes a lloms de la bèstia, sense transició ni explicació, per la cara...

"Se'ns acostà un homenet.
-Veniu...! -cridà.
No pensàrem en contradir-lo.
-Pugeu...! -i assenyalà un elefant enorme.

Avançàrem nord enllà durant setmanes, a lloms d'aquella bèstia. "

Continuem amb afirmacions inverossímils i poc treballades
"-L'elefant no pot més. -digué, un dia, l'homenet.
Ens abrigàrem, i caminàrem per un viarany sinuós que pujava a les muntanyes.
Després d'un mes de neu i tempestes, arribàrem a un pas entre dos espadats."
(tres setmanes amb l'elefant, ara un mes pujant pel viarany cap a les muntanyes, amb neu i tempestes... ja anaven preparats?)

"Arreu, persones de totes les edats feinejaven tranquil·les, jugaven, parlaven... Molts anaven nus, o lluïen mocadors de colors llampants. " (Continuo trobant-ho insuls i, també, rar: nus o amb mocadors llampants...el mocadors col.locats com a tapall o què? A què ve?)
"Ens rebé un ancià nu, que ens convidà a un aperitiu." (Collons
amb l'ancià...en pilotes i oferint un aperitiu al seu palau de Kampala... molt modern i enrotllat el iaio, però ehem, em sona xungo, em trenca descaradament tota la pretesa màgia de la situació i el lloc...)

El diàleg amb els nouvinguts també pobre... i la reflexió del vell, allò que ha de justificar el viatge i donar-los una raó per quedar-s'hi, simple i poc treballada (per ex. "al lloc d'on veniu, només s'escolten despertadors")

"-Esteu cansats?
-El viatge ha estat llarg...! -exclamà l'Alba.
-Però el final dolç...!
-Estem bastant sorpresos -vaig dir.
Va somriure, i digué:
-Aquí tothom contempla la sortida del Sol, i aplaudeixen; al lloc d'on veniu, només s'escolten despertadors. Aquesta vall preserva els tresors perduts de la humanitat. Us hem escollit per a ser els últims reis de Kalapa. Després, la Terra bullirà, el codi del món serà el diner, i a vosaltres us tocarà mostrar la veritat d'aquest lloc. "

Només arriben són nomenats els "últims reis de Kalapa"...que fàcil i que bé, oi?

I el final...una mica seguint el to del relat, sense cap intenció especial, sense matisos:
"El temps passa, i anhelem el moment de retornar a la humanitat la dolçor essencial que la civilització li ha manllevat."

Pauli / Lecram: Viatge d'una vida

Un viatge amb destí l'amistat, maco.
La primera frase s'entrebanca, suposo que voleu dir "Quan la Pauli em va proposar..." i una altra que suposo ha de dir "Ara, començaríem a elaborar" (enlloc de començarem).
És una història típica de l'efecte d'allò imponderable, allò que esdevé sense avís previ.
El que no m'agrada és que al primer paràgraf parla en Lecram en primera persona, després al segon, tercer i quart paràgraf ho fa la Pauli (també en primera persona), i finalment els darrers dos paràgrafs tornen a tenir a en Lecram per narrador.
Les paraules clau ben posades (aperitiu , molt bé com a metáfora).

foster
Un relat amb un trama senzilla però original en la interpretació del tema. Un no viatge, un viatge frustrat per un accident que fa néixer, però, una nova i gran amistat.
La idea està bé, però la redacció i el desenvolupament no estan del tot resolts.
D'entrada jo hagués diferenciat en cursiva la part d'ell de la d'ella.
Després, crec que perdeu massa temps i paraules en descriure la vostra relació, temps i paraules que haurien estat més útils descrivint el meravellós viatge plantejat, contrastant així, amb més força, la frustració resultant de la impossibilitat de realitzar-lo i la important vàlua de la nova coneixença que el substitueix.

El títol "Viatge d'una vida" no vol dir masa res i confon. D'una vida però són dos, "El viatge de la nostra vida" potser sí.. "Viatge per a una nova vida", "EL viatge o la vida", "El viatge de la nostra amistat" (enllaçant el títol amb el final força ben resolt, emotiu).
"em proposar" -- (o bé em proposà o em va proposar)
"Feia poc que ens havíem conegut i no coneixia massa..." (el mateix verb dues vegades... / poc-massa)
"no coneixia massa (res) d'aquella noia"
"barreja de sentiments; misteri i aventura.." (dos punts després de sentiments, no punt i coma)
"Això feia (DE) la nostra relació quelcom especial." O bé "Això convertia la nostra relació en quelcom especial"
"La experiència" (L'experiència)
"ens vàrem trobar. Fins aleshores ens havíem trobat" (trobar / trobat)
"començarém" (començàrem)
"el nostre viatge; únic, i que no tindria cabuda en cap dels coneguts catàlegs de les agències de viatges." /després de viatge dos punts / viatge -viatges en una mateixa frase)
"15 minuts" (quinze minuts)
"notícia terrible. En Lecram havia tingut un accident." (dos punts després de terrible)
"veurem" (veure'm)
"El viatge, no es duria a terme. Una cama trencada i varies costelles fracturades, m'ho impedien." (força problemes de puntuació en le relat. Aquí, per ex. no va coma després de viatge ni després de fracturades)
"digne" (digna, l'aventura, femení)
"Aquell dia, començava el viatge de la nostra amistat. " (més puntuació, i aquí, en la frase que clou el relat, que és bastant rotunda i efectiva, perd la força per la puta coma després de "dia"). Poseu la frase solta, com a colofó i sense la coma (i potser amb uns suspensius) i veureu la diferència:

"Aquell dia començava el viatge de la nostra amistat..."

Afrika Winslet / Alex2b: El verd els teus ulls

El relat té una introducció necessària on ens presenteu als dos protagonistes, en Joan i la Mariona per separat. L'atzar intervé en el cos del relat i altera la vida dels personatges. La lectura es fa rítmica i les paraules clau ben posades. Ben redactat. Particularment no m'agrada molt això d'acabar un relat com despertant d'un somni, una mica mancat d'originalitat en aquest sentit, tot i que es tanca bé la història en una metáfora, l'amor és un viatge únic i en aquest cas, darrere un filtre verd.

foster
Bé, una història amb el gir ja tòpic -que jo odio- del somni que la capgira. Però, aquí, utilitzat de forma original i amb intenció. Un somni o record endormiscat de la realitat quotidiana des d'una situació i espai idíl.lic, una platja paradisíaca d'arenes blanques. Així, doncs, el relat va en la direcció contrària a la usual... Peò hi ha encara un retorn, sí, perquè resulta que la realitat que es recupera condueix -de forma justificada - altre cop a la platja d'arenes blanques.
Era complicat estructurar-lo de forma entenedora i mantenint la sorpresa, i us n'heu sortit prou bé. Potser el que em falla és el final, en la seva estricta última part.

Cosetes vàries:

"Ell era de braços creuats..." (Ell s'estava de braços creuats... "era" seria que s'està SEMPRE de braços creuats. A més..."era de braços creuats" / "eren les sis" (ehem)
"carros de la compra" (a mi també em costa substituir carros, però aquí teníeu "carretons")
"per (A) l'aperitiu"
"Preparà els diners i, quan la caixera li demanà, els hi donà (La frase em sembla fluixa i complicada perquè sí. Què tal: "Preparà els diners i els donà a la caixera" o "Preparà els diners per pagar: trenta dos euros, deia el tiquet. Llavors aixecà la vista i..." (o una cosa similar, més treballada i, sobretot, correcta)

El final:
Hi ha un problema de temps i de situacions. Podeu arreglar-lo de manera simple:
"Somrigué en adonar-se que havia recordat en somnis el primer dia que la va veure i es va enamorar dels seu ulls encisadors. De seguida va decidir que el millor regal de noces seria poder ensenyar-li de prop l'única cosa a l'univers que tenia el color dels seus ulls... un viatge únic per l'únic amor de la seva vida."
(canviant ·"De seguida va decidir.." per alguna cosa com: "Sí, aquella tarda al súper sabé de seguida que la Mariona era la dona, que seria la seva dona, i que el millor regal de noces..."

O bé una mica més treballat i canviant algunes coses:
"Sí, aquella tarda ja se n'enamorà perdudament, i molt poc després es casaren. El seu regal de noces fou molt especial: la duria allà, a l'únic lloc de l'univers que tenia el color dels seus ulls... un viatge únic per a l'únic amor de la seva vida."

***


Bé, doncs, ha arribat l'hora...hehe
No hi ha finalistes (pocs relats) però sí guanyadors...és clar, són dos...

Sí, fem guanyadors la parella de quatre mans i dos caps, els de

Afrika Winslet i Alex2b!!

Moooooooooooooltes felicitats!!!!!!!!

I ara, ja sabeu el "càstig"

Gràcies per participar

angiefost