Repte LXXII: la solució

Nanuuuus!! Que vaig de cul per comentar-vos; que he de marxar de viatge i tinc una feinada de nassus, faré el que podré però no el que us mereixeu. Uueeee!! i jo amb la màquina de fer comentaris espatllada!!
Gràcies a tots per acudir a la cita, encara que reconec que parlar de la feina moltes vegades no és el que més ens agrada, (sabeu que passem una tercera part de la vida al curro de mitjana???), però per això teniu la vostra imaginació, no? I a fe de Déu que l'heu fet servir !! És fantàstic perquè crec que ningú ha parlat de la seva pròpia feina! Quina coincidència... o no?

Pivotatomic (246 p)

Ondia, m'ha agradat molt la relativització del concepte de "bona feina" que plantejes en el teu relat. I la contraposició que fas entre aquest Klaus i el Santa. El resultat és bestial. La idea boníssima, el relat lleuger i digestiu i el final bo.
M'ha despistat una mica "l'uniforme negre"; si haguessis obviat el negre, l'associació amb el Santa duraria una mica més.

nani (248 p)

Ostres! Ho provaré. Això de la revolució dels oficinistes sinistres. La vàlvula d'escapament de l'adrenalina que se li va acumulant al pobre empleat, cansat i amargat per les impertinències i capricis del seu cap. On els venen aquests sprais?
Molt plàstics els noms del personatges. Segur que el senyor Camaleó té una hipoteca de nassos per aguantar a l'altre. O no cal, potser només és per sobreviure. Ara no sé si s'ha equivocat en Manamolt amb això de "l'útil" perquè és un inepte o ha estat una distracció teva. Potser l'argument és un pèl llarg per les 250 paraules, no? Encara que te n'has sortit prou bé.

mjesus (246 p)

Tens tota la raó, aquest K és un malparit, però veig que t'ha fet un favor, podràs trobar un treball millor. Molt bé la idea de matar dos pardals d'un tret que s'ha tornat en contra de la protagonista, pobreta. La utilització de les paraules claus "marró" i "encanteri", una mica forçadeta.

Bruixot
(a partir d'aquí ja no he tingut temps de comptar les paraules, se m'ha espatllat la comptadora, ho lamento)
Culló, nanu, tu m'estàs tocant la fibra sensible. Gràcies per promocionar el negoci, però hauràs de fer un curset de comercial abans de donar-te la plaça de Director de Màrketing perquè això no va així,... que em vols enfonsar o quèee, explicant tots els defectes de la mercaderiaaaa?? Posat en contacte amb la becària, la Caputxeta que et prendrà l'afiliació i et farà una foto amb "bocadillu".
Gràcies per l'escrit, m'ha agradat molt. Puc veure els teus ulls vius que encomanen alegria voltant per aquí.

Jeremias Soler
(diverses paraules)
Ja veig que el teu protagonista passa més de la tercera part de la vida a la feina. Inclús li perillen les vacances. L'emprens amb la dictadura de la jerarquia, amb la por i les baixades de pantalons dels sotmesos per un sou. I ho fas amb frases curtes, clares i ben posades, com correspon a un repte, dels que ets un mestre. Sorprenent l'ordre del cap de l'esbroncada. Encara que la teva sospita era una mica premonitòria, les muses no t'han ajudat massa en l'argument.

foster
(tropecentes quaranta-nou)
Renoi, fost, quin començament més contundent!
M'agrada perquè captes l'atenció d'entrada (estic fent el teu comentari amb la rodolinadora en precari). Ara que segueixo llegint l'escrit, veig que no és per fer rodolins, que és la història d'un actor porno en decadència. No vull pensar què passarà quan li caigui tot. Original la solució de la "dent" i el nom del gigoló. Ara resulta que té la mateixa peli preferida que jo!!
Renoi, fost quin acabament més contundent!

Angie
(quasi bé 250 paraules modificades)
Ondia, nena! Això de buscar feina ultrapassa el terrenal !! Nooooorrr !! Vols dir que quan la palmem tindrem el mateix problema amb la feina? Menys mal que jo tinc un master d'operari d'ales i corones... El teu relat desborda originalitat pels núvols; està molt bé. L'àngel que troba feina a l'infern és molt gràfic; com el matemàtic fa ven enciclopèdies aquí a la terra.

boigboig
(bastantes paraules esbojarrades)
Si, si, sobretot l'ofici del protagonista! Ahaha! Tu en la teva línia; em preguntava tota l'estona de què parlaves; ja m'esperava una sorpresa de les teves, sempre ocurrent, divertit i diferent. Si això funcionés segur que seria per forrar-se! Potser el fet de guardar la sorpresa pel final faci que et tornis a llegir el relat un cop saps l'ofici, dons el primer cop vas molt despistat (bé, ja deu ser l'efecte que pretens, clar).

Joanra
(totes)
Aiiiiii! Que el teu repte ha entrat pels pèls!
El teu relat està ben explicat, la història es va desgranant cronològicament i es fa interessant, tens un estil fluid escrivint, però m'esperava alguna cosa més del final. Resulta que l'alcohol li fa veure que ha d'esprémer als empleats? No ho he acabat de veure clar.


Així doncs, anem al gra...
el relat que més m'ha agradat a mi (perquè això dels jutges únics ja sabeu que només pot ser una dictadura),
la guanyadora del repte és:

la angie!!

Per molts anys!