repte fora concurs, boig boig

tenia ganes d'escriure desberats



Jo ja sabia que no podia confiar amb aquell "tio", ell m'havia promès que tota la ginebra que beuríem aquella nit seria "Xoriguer". M'agrada molt la ginebra però l'única que tolera la meva ètnia illenca és la que té el nom d'un au en vies d'extinció.
Em va dur a ca seva després de moltes copes a bars que jo tenc anotats i que disposen de la botella tant familiar amb l'ansa per agafar-la. Em va assegurar que a ca seva en tenia. Jo ja estava en el punt, en que faig com els romans, el ditet a la campaneta i a vomitar s'ha dit i com a nova. Però vaig pensar que un suret més l'aguantaria. Arribam al seu apartament i jo em vaig desfer damunt el sofà color fúcsia, quin mal de cap mare meva!, el fúcsia em dona unes fiblades als ulls que passen al cervell i em deixen cega. Per això no vaig notar que el "tio" havia agafat una botella de Giró li havia pintat quatre molins i havia fet una ansa de plastilina amb el material escolar del seu fill, i això que m'havia dit que era fadrí.
Jo vaig acceptar lo que ell amb "alevosia" i traïció em va dir que era una pomada de xoriguer. M'ho vaig empassar de cop, ai, quan la Giró va arribar al meu estómac, una veu que sortia de lo més endins, em va dir "Traïdora, has begut de la competència, ara sabràs lo que és bo. El cap em va començar a rodar, generacions de menorquins ofesos cridàvem "ho veis, dels mallorquins mai mos poden fiar" mos han traïcionat per una ginebra catalana. Vaig cridar "Menorquins per una vegada una mallorquina està al vostre costat" em vaig treure la lligacama i vaig enrevoltar el coll del català traïdor i el vaig estrangular, lo fotut és que després dins la cel·la se'm va aparèixer n'Isabel II d'angleterra amb un capell impressionat i em va dir, beneita, si la ginebra la duguerem nosaltres a Menorca ...