REPTE LV - Veredicte

Es poden posar reptes fins a 50 paraules? Ara sense conyes, moltes gràcies a tots per participar, hi ha hagut varietat, la veritat, i m'ho he passat molt bé llegint-vos, encara que m'heu fet treballar de valent per comentar-vos a tots. Això del repte aguditza l'esperit crític (ara no sé si és bo o dolent). Donar les gràcies a la Madamme pels aclariments sobre "horabaixa"; sempre va bé aprendre, i més si és sobre una paraula tan bonica.

rnbonet
Tu tens facilitat per a fer-me riure, company. D'una petita anècdota saps treure-li tot el suc amb aquest humor fi, com aquell que no vol, que et surt amb fluïdesa i que tant m'agrada. En el repte d'avui no t'ha costat massa posar-te les piles i fer un bon còctel de lletres i ciències. L'alumne innocent i la mestra amb ànsia per ensenyar. Simpàtics dobles sentits a dojo. Ja m'hagués agradat a mi una mestra de la vida com la que pintes! Però com que també em dic Manel i m'agradaven les mates; bajoc i clavadet al protagonista. La paraula "enganyifa" una mica entaforada. Perquè el xicot una mica enganyadet si que ho està, no? T'he de comentar la darrera aventura de l'alienígena espatarrant.

boigboig
Renoi nanu, tens idees brillants, de veritat. La història que expliques està molt bé perquè també has combinat les lletres i les ciències. Curiosa trama! Quina idea la de tenir una amant per guanyar temps! Jo que em pensava que era completament al revés! L'amplitud de la història que has triat voldria superar les 230 paraules. El camp se li ha fet petit i has hagut de condensar-ho amb frases curtes. Aquesta es una bona història per arrepapar-se en els detalls. Ja tens el guió d'un relat.
Puc sortir d'aquest repte un moment i comentar-te el meu punt de vista de l'anterior? La idea del culet espremedor de mandarines em va semblar genial, fantàstica, divertida. L'havies d'esprémer una mica mes i escurçar la presentació. Per a mi, sobrava un paràgraf, el del microcosmos. Clar que un repte és un repte i les paraules màgiques s'han d'encabir, no? M'he de donar una volta per la teva pàgina.

Lecram
Bona reflexió etimològica la que ens presentes en el teu escrit. Arrel del teu plantejament haurem de fer un "tour de force" per canviar el nom al triangle i dir-li hexaelement. O millor una votació. I si els posem els dos? La reflexió sobre l'enganyifa hauria estat millor al final en aquest relat; primer la definició del triangle enlluernador i després desemmascarar-lo: el triangle filibuster. Bé, t'he de dir que t'has trobat amb un jutge que li agraden més les històries que les reflexions, més que el facin sentir que rumiar. Segueix reptant quan et vagi bé; fes-ho per divertir-te i per millorar i segueix el consell de la teva amiga. Benvigut al club. Et visitaré.
Una darrera observació: tens un nom molt maco; bastant més que el seu invers (no et sàpiga greu, eh!).

Biel Martí (229)
Un relat molt interessant i elucubrador. Entenc que la intenció és que el lector faci la seva pròpia interpretació de la trama. El relat es va tornant claustrofòbic, angoixant, d'un personatge que es troba tancat en el triangle de la seva existència. El primer paràgraf, així d'entrada, m'ha costat d'interpretar. Però després li he trobat el sentit; almenys el personatge no perd mai l'esperança, encara que es doni cada dia amb el mateix mur. És un repte per llegir dues o tres vegades.

Carme Cabús (230)

Carme, m'han agradat molt aquestes repeticions en present que fas "Potser encara som en algun bar de França,..." Sembla com un desig del (o la) protagonista. Tot el relat és melós i melancòlic i vas jugant amb els temps dels verbs. Finalment, al darrer paràgraf arriba la realitat en forma de passat. Un fet brutal que trenca la innocència i l'encant. M'has sorprès. No m'esperava un triangle tan destructiu.

Jeremias Soler Gimenez (230)
El teu relat m'ha semblat com el guió d'una pel·lícula com "Emmanuele" o alguna cosa semblant. Una noia que vol obrir-se a la vida i una bona mestra que la guia i, de pas, en treu profit. Els artistes, la nuesa, el petit xantatge,... La protagonista me la imagino explicant la història en algun cafè antic, fumant i bevent (perdó) a un vell amic. L'altre escolta sense dir res, com un bon amic. Ella pensa, fa pauses i li surten les paraules justes. Les justes per arribar a les 230, no? M'agrada el relat. És diferent.

FRAN's (150)
Hola FRAN's, què tal jove?
Bona i resumida història, versió del personatge "patidor" del triangle. O sigui que en aquest triangle el pobre protagonista és el catet. L'adjectiu de "Cabró", com tu molt bé poses en majúscules, sembla relatiu; pot anar tranquil·lament d'un personatge a l'altre.
M'ha agradat la utilització que fas dels parèntesi; et queden perfectes.
Aquella coma potser millor abans del però (que peropunyetes que sóc).

Foster (229)
Nanuuuu,... saps que pots enlluernar al jutge amb aquestes històries del mar i de les barques? Millor que el pernil. Escolta, que m'ha agradat molt. Sabia que eres el capità intrèpid. Has tingut la gosadia d'oblidar-te del triangle, d'entaforar-lo al títol i passar olímpicament d'ell. I ens estàs dient tot el relat: res de triangle, jo el que vull és un amor apassionat; dos punts un damunt de l'altre per tota l'eternitat. T'hauria d'eliminar automàticament, però no puc fer-ho amb aquesta petita joia. Ja l'entrada és prometedora. I la resta,... ens embarques i ens portes on vols, als somnis d'amor....mmmm.
I a sobre m'hi poses Les Formigues! Ja m'explicaràs com fas un triangle amb quatre punts.,... encara que ara que hi penso,... el triangle són ells dos i les Formigues, no?... Clar! Què ruc que sóc! Ara si que hi veig clar!

Elisheba (232)
Interessant argument el que vas exposant en aquest relat. Un punt de vista diferent dels concursos amb enganyifa. Els hi ha estat bé que hi hagués el micro obert als estafadors. M'he quedat amb les ganes de veure la revolta dels assistents, però clar, et faltaven paraules,... Sembla que te'n sobren dues, però és igual, els hi demanarem al FRAN's.
T'has deixat alguna paraula en la frase de "petits comitès valorar-les"?

Angie (227)

Vaja! Quina sorpresa de relat! M'has deixat bocabadat. És allò de "tierra tràgame" no? Molt bé la preparació de la sorpresa final, encara que a vegades sembla una mica anodí, et preguntes què coi passarà en aquesta història. Però el toc final s'ho val, si senyora. Encara que aquest parell, més que un triangle, sembla que han muntat un bon polígon, eeeh!

Ja sabeu que el criteri d'elecció del guanyador amb un jutge unipersonal és això: subjectiu total. Així que si no es guanya no passa res; potser hi hagués hagut un altre resultat amb un altre jutge. Sobretot si no té gos.

Després de donar-hi voltes, i de no saber quin triar, he agafat els relats que tenia impresos i els he llençat a sobre del Nemo (el gos), que darrerament està molt enjogassat. Ell, que és molt més decidit que no pas jo, sense pensar-s'ho dos cops, ha fet un salt i ha enxampat al vol i clarament amb les dents,...











El repte de'n Foster!!